RE: bona info!

no està malament!
ja m'agradaria participar, però no tinc cap relat acabat... l'únic que tinc és el que he fet pel barcelona t'estimo i no sé si val presentar-se amb aquest.

bé, ara he anat a mirar el termini i hi ha temps fins al setembre... o sigui que algun relat puc escriure, oi...

vinga, Robert, apunta'm a la llista

una abraçada

Encara sense idees però ja veurem què surt.

d.

Jo també vull articipar.

I jo sense saber-ho!
Veurem què es pot fer, aleshores.

"En un bocí de Costa Brava
somriu la vila riallera,
somriu la vila de l'Escala,
gentil, galana i encisera.
Bressol dels més ardits pescaires,
bocí de glòria prop del mar.
És la perla blanca del nostre Empordà."

Això és part de la lletra d'una cançó preciosa sobre L'Escala. Jo hi vaig cada estiu, quan sóc de vacances a S'Agaró, és gairebé una visita obligada. Ho faig des de ben petita, m'agrada sobretot com es regira el mar quan bufa el vent a la badia, com s'aprecia la seva U blavenca acariciant Empúries i estirant-se fins a Roses.
Voldria participar-hi, però no sé si tindré gaire temps (per a mi) per escriure quelcom.

A veure...

Des de la terrassa del vell hotel Bonaire, es tenia una vista immillorable del passeig. Cada matí, en escolar-se el sol pels taulons de fusta de la persiana, en Ramon s'aixecava, es posava la gorra de mariner, agafava la pipa i el tabac i posava Ràdio Costa Brava. Sempre hi emetien havaneres i ell, sempre les escoltava entre records de barques de pescadors i olor de sal. Però el que feia més de gust era recolzar-se a la barana i esperar-la a ella. Ja no era la joveneta que el tornava boig de jove, quan apareixia a la platja mentre ell recollia les xarxes per la tarda. Ara, amb la pell colrada pel sol i els anys a l'esquena, avançava lenta però graciosa, com si comptés cada una de les passes que feia, fent jugar la faldilla amb el vent. Era la seva sirena.

Ueeeee... això ho tenia guardat per aquí, d'algun repte inacabat segurament... m'ha vingut de gust penjar-ho...

Ah i bon dia!

angie