Detall intervenció

RE: AQUÍ, ÉS AQUÍ el relat de 'El senglar...' (i li toca a rnbonet, si ningú altri s'hi engresca)

Intervenció de: rnbonet | 27-02-2015

Exactament!! Com ho he endevinat? Doncs eren ells: el bisbe de la diòcesi i el cardenal prelat, fets tots dos uns figurins amb les seues vestimentes. Gairebé semblaven uns 'top model'. Eclessials, eclessiàstics això sí.
Totohom els feu la reverència acostumada. El Papusko molt més exagerada que cap dels altres. El Ben Dotat, amb poca empenta, no fos qui li sonés la campaneta. "Quina llàstima, pensava, ara no podré exercir ja mai més d'agent 0,47: l'íntim soroll em delatarà". (Posteriorment, en fer-se públiques les fotos de l'esdeveniment a les revistes escaients del ram, algú va notar un posat rígid del bisbe i d'un home desconegut, possiblement centreafricà).
I l'ama, la beata, i algunes altres dones pròximes a la parròquia -cap dels mascles va menejar un dit- ja havien preparat una festa gastronòmica amb tota classe de queviures casolans. (rnbonet)

****** mot obligat per qui siga i seguesca:>***** baldufa*****


Respostes

  • RE: AQUÍ, ÉS AQUÍ el relat de 'El senglar...' (i li toca a rnbonet, si ningú altri s'hi engresca)
    rnbonet | 21/02/2015 a les 16:27
    Afegir, sé.
    • RE: RE: AQUÍ, ÉS AQUÍ el relat de 'El senglar...' (i li toca a rnbonet, si ningú altri s'hi engresca)
      rnbonet | 21/02/2015 a les 16:29
      Potser, amb una maneta... Va, que ara sí!

      Però, vet aquí que mentre la beata tenia la intenció de confessar-se, petejava el senglar engolint aglans i arrels, i el mossèn es rentava a un toll del rierol, una obscura figura rondinava pel bosc, allà a la parròquia de Santa Marta, el sagristà tenia cura dels ciris de la parròquia. Els encenia. Calia estar ben preparats per l'alta visita. Alguna espelma, possiblement per defecte de la metxa o per la mala qualitat de la cera, tampoc deixava de petejar en fer-li foc.
      Anem, però, al bosc i al rierol.”Prrrreggg,proooc”, escoltà el senyor rector de la parròquia de Santa Marta. Dirigí la vista cap on havia escoltat el so.
      -Déu meu i Maria Santísssima!- exclamà el clergue.
      Una figura esvelta, obscura, miccionava a la soca d'un pollancre, a pocs metres del capellà. La exclamació no era deguda a l'esglai, sinó a la mida de l'instrument que aquella figura sostenia amb les mans. Tenia entre mans, dirien altres.
      I no era gens exagerada la expressió. La titola divisada pertanyia a Bon Bragat MoltBen Dotat, senegalés micòleg nigromant esotèric, agent 0,47, doctorat a Lobaina i Torino/Tepixe, famós mundialment per amanir 'amanites' ben condimentades, de gran utilitat per certs clans i famílies de mig món. I adhuc dels serveis secrets de l'altre mig.
      En terra, al seu costat, a tres pams de la soca de l'arbre blanc, una cistella de vímet plena: pixacans, cualgres,estrelletes, estufàries verdes, escaldabecs,...Les farinetes bordes no s'hi notaven. No diríem això mateix de les 'muscàries'.

      ***pròxim mot obligat : deixe escollir entre “venussià” i “llunàtic” ***
  • RE: AQUÍ, ÉS AQUÍ el relat de 'El senglar...' (i li toca a rnbonet, si ningú altri s'hi engresca)
    Tanganika | 22/02/2015 a les 01:00
    Quan el senegalès va haver endreçat l'eina dins uns pantalons cagats tipus orientaloide de color gris merengo es va girar i va dir a l'observador-tafaner:

    -Obsessu tu, obssidiana per a tu, jo!

    I va treure d'entre els bolets allò que tant havia estat buscant el porcí obagós, que sempre havia pressentit que hi era.

    Aquell mineraloide va fer bocabadar en Nigne (de Benigne), el nom del religiós escurçat perquè per practicar el bé ell regalava el seu 'Be' i allò era un graó més cap el cel i un pam i pipa al purgatori.

    -Amb ellu es poden fer miralls rústics!

    I va enfocar l'obsidiana, grossa com.... (bé...) cap en Nigne, que en veure quina cara feia bocabadat i esdentegat es va desmaiar de por.

    De sobte, d'entre unes argelagues apareixé el senglar perseguit pel marit de la beata, un seglar que volia ser alcaldable anomenat Llorenç Papusco, armat amb una escopeta. Va disparar a la babalà i va malferir un ou del senegalès que, amb el dolor de l'impacte, va fer un pet com una aglà i que va confondre al senglar.

    -Ouuuu, my ou...qui és aquest llunàtic????? (/TGNK)

    ********proper mot obligat: follet********
  • RE: AQUÍ, ÉS AQUÍ el relat de 'El senglar...' (i li toca a rnbonet, si ningú altri s'hi engresca)
    aleshores | 22/02/2015 a les 13:55
    Mides a part, un fullet havia dit que el mixen s'havia llevat bocaminós aquell matí, obsidiànament, bocaminós,...
  • RE: AQUÍ, ÉS AQUÍ el relat de 'El senglar...' (i li toca a rnbonet, si ningú altri s'hi engresca)
    Rubba Bertanero | 22/02/2015 a les 19:48
    El follet follador vivia dins un forat d´una soca d´un roure bord. Ell tenia poc a veure en aquesta història, de fet la seva feina es reduïa a atrapar folletes i fe´ls-hi caure les fulletes que portaven a mida de faldilles. Acostumava a sortir de nit, i tot i que al principi s´havia anat a confessar algun cop amb el mossèn, ara ja no hi anava perque li va dir que era un ésser fantàstic i això ja era passar-se de la ratlla. Avui, però al sentir rebombori a la rectoria s´havia atansat per veure que s´hi coïa.(/ Rubba)


    paraula:clapoteig
    • RE: RE: AQUÍ, ÉS AQUÍ el relat de 'El senglar...' (i li toca a rnbonet, si ningú altri s'hi engresca)
      Rubba Bertanero | 23/02/2015 a les 15:10
      fe´ls-hi no.....fer-los-hi.

      (lo del follet follador m´ha posat nerviós)
  • (segueixo)
    Tanganika | 26/02/2015 a les 23:48
    Ves per on aquell ser diminut era especialista en extraccions balístiques i val a dir que va haver d'intervenir en Bon Bragat. Li va substituir la part anada a fer punyetes per una campaneta que casualment portava que havia decorat el dalt d'un arbre de Nadal. El ferit, agraït, va fer-la sonar i tots van somriure.
    Era tard i començava a fresquejar. Anirien a prendre sopa de farigola amb el mossèn, que va voler convidar-los. I de segon farien truita de bolets.
    Pel camí, resseguint un rierol i tot escoltant el clapoteig d'animalons nocturns en estat d'esclat sensitiu, s'anaven passant l'obsidiana mirallosa que era com un trezzzzzor!
    El seglar alcaldable, en Llorenç Papusko, havia fet les paus amb el senglar per haver escoltat les confessions de sa muller a canvi d'un vot.

    No s'imaginava el grup (beata, senglar, marit beata, mossèn, senegalès i follet diplomat en sanitat) qui els estava esperant a la rectoria...(/TGNK)

    ****proper mot: top model*******
  • RE: AQUÍ, ÉS AQUÍ el relat de 'El senglar...' (i li toca a rnbonet, si ningú altri s'hi engresca)
    rnbonet | 27/02/2015 a les 17:09
    Exactament!! Com ho he endevinat? Doncs eren ells: el bisbe de la diòcesi i el cardenal prelat, fets tots dos uns figurins amb les seues vestimentes. Gairebé semblaven uns 'top model'. Eclessials, eclessiàstics això sí.
    Totohom els feu la reverència acostumada. El Papusko molt més exagerada que cap dels altres. El Ben Dotat, amb poca empenta, no fos qui li sonés la campaneta. "Quina llàstima, pensava, ara no podré exercir ja mai més d'agent 0,47: l'íntim soroll em delatarà". (Posteriorment, en fer-se públiques les fotos de l'esdeveniment a les revistes escaients del ram, algú va notar un posat rígid del bisbe i d'un home desconegut, possiblement centreafricà).
    I l'ama, la beata, i algunes altres dones pròximes a la parròquia -cap dels mascles va menejar un dit- ja havien preparat una festa gastronòmica amb tota classe de queviures casolans. (rnbonet)

    ****** mot obligat per qui siga i seguesca:>***** baldufa*****

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.