Detall intervenció

RE: Aniversari del dia en què la meva mare es va treure la vida

Intervenció de: franz appa | 07-03-2011

Suposo que hi ha molts factors que influeixen en la determinació de treure's la vida. No sé si és una decisió de veritat, o un defecte de decisió, com apunta Jeremias. Potser hi ha casos de tot, casos en què un se suïcida per evitar una mal major als qui l'estimen, com vaig escriure en un relat a un repte d'aquí a RC, i casos en què un se suïcida per no assumir les pròpies resposabilitats.
I molt orobablement hi ha una mica de tot en cada cas. Segurament no es pot saber mai del cert.
El que crec és que, finalment, és un dret de les persones, i que l'hem de respectar quan s'ha produït, encara que tinguem l'obligació d'evitar que s'exerceixi si podem. Un cop s'ha produït, doncs, no podem carregar amb aquesta responsabilitat, hem de conservar el que de més bo va tenir el qui s'ha suïcidat i construir la nostra vida.
Estic d'acord amb molts dels que han escrit abans que jo aquí que l'escriptura creativa és una bona solució per ajudar a superar el lògic trauma.
Una abraçada,
franz


Respostes

  • Hola Sergi
    gypsy | 07/03/2011 a les 20:43

    T'envio un petó molt fort i dir-te que et comprenc una mica, doncs la meva mare també va intentar treure's la vida. Sortosament no ho va aconseguir. Encara recordo la carta que ens va deixar escrita a la meva germana gran i a mi.
    Per a mi, això també va ser com un trauma - molt més petit que el teu - tenia catorze anys, aleshores. I sempre em va quedar com una tristor de no poder estar dins el cervell dels que t'estimes, per poder-los ajudar en estats de desesperació.
    Segur que la teva mare et va estimar molt, Sergi i d'alguna forma és sempre amb tu, com un àngel protector.

    No sabria com consolar-te. Només podria fer-ho abraçant-te amb força i sense dir cap mot.

    mariona
  • RE: Aniversari del dia en què la meva mare es va treure la vida
    T. Cargol | 07/03/2011 a les 20:51
    Puc intuir el que sents pel que refereixen persones que han patit pèrdues en edats similars o anteriors per això t'envio una abraçada!
    Perquè de gran és una altra cosa: el paisatge es va poblant de persones que ja no hi són.
    però l'irreparable sempre ens deixa aquesta inquietut permanent i ha de venir al raó a dir-nos que front allò que no podem fer-hi res noc al escarrassar-s'hi.
  • RE: Aniversari del dia en què la meva mare es va treure la vida
    Núria Niubó | 07/03/2011 a les 21:05
    És una càrrega molt dura la que duus dins el cor, no puc parlar-te des de la teva situació, mai he viscut una pérdua com la teva, només puc enviar-te una molt sentida i càlida abraçada.
    La teva mare sempre serà amb tu, sempre.
  • Sergi!
    Nonna_Carme | 07/03/2011 a les 21:08
    Imagino com et sents i que el trauma que portes al damunt t'aclapari més sovint del que voldries però ets fort, més del que tu mateix et penses.
    T'envio una abraçada MOOOOLT forta amb una quantitat IMMENSA de carinyo.

    Nonna
  • Hola, Sergi
    Dolça Parvati | 07/03/2011 a les 22:04
    Et desitge que a poc a poc et deslligues de tant de dolor. Estic segura que no estàs sol en aquest camí i que tens l'amor, l'escalfor i l'energia de les persones que t'estimen, un fet que és cabdal per a curar o almenys alleujar la intensitat d'aquestes ferides, com també, si s'escau, l'ajut de terapeutes competents i experimentats. Algunes persones que conec i estime han passat per experiències similars a la teua i han entrat en la maduresa restablertes i amb plenitud. Té molt de valor que tingues la capacitat de demanar consol, perquè vol dir que tens recursos per a sortir-te'n. No menystingues mai això: els teus recursos, la qual cosa inclou, com no, l'escriptura creativa.
    Una abraçada.
  • RE: Aniversari del dia en què la meva mare es va treure la vida
    Sergi Elias Bandres | 07/03/2011 a les 22:15
    Gràcies a tots/es. M'heu ajudat a desoprimir una mica el pit. La llàstima és que ara mateix no sé com agraïr-ho, però té molta importància per a mi que m'hagiu dit el que m'heu dit.
  • es fa difícil
    Galzeran (homefosc) | 07/03/2011 a les 22:17
    però has d'acceptar viure amb aquesta pèrdua, no fa tant que vaig acceptar la meva succeïda als onze anys, quan encara ets tendre i costa de pair la manca d'aquella persona que és tant especial per a tu, has de pair que ja no ha de tornar. Fas bé d'escriure, a mi em va ajudar força, en aquest món pots recuperar cada dia allò que la vida real ens ha negat, i mirar el futur és el millor homenatge que podem oferir a aquella persona que ja no hi és..
    Et faig partícip de tot el coratge que pugui oferir-te.

    Una forta abraçada Sergi.




  • Hola, Sergi
    Gess Artré | 07/03/2011 a les 22:32
    Des d’un sentiment comú al teu, la de la pèrdua d’una persona estimada i propera que també va treure`s la vida, comparteixo el teu dolor i t’encoratjo a seguir endavant. Tens força i capacitat de superació, i n’és una bona mostra el fet que verbalitzis aquesta petició de consol. Penso que mai no hi ha repostes, Sergi, al menys no les que voldríem escoltar, però ens queda el record, les vivències i l’amor que fa que sempre els sentim propers.
    Una abraçada
    Maria
  • RE: Aniversari del dia en què la meva mare es va treure la vida
    Jere Soler G | 07/03/2011 a les 22:35
    El suïcidi és una malaltia; com ho és el càncer, o un problema cardiovascular, o tantes malalties com hi ha amb causes fàcilment objectivables. La societat carrega el suicidi d'un dramatisme especial, com si pel fet de venir arrel d'una decisió hagués pogut ser evitat, o com si fos culpa de qui el comet. Això no és pas així; la capacitat de decidir també emmalalteix, la ment emmalalteix; i així com hi ha causes materials pels càncers hi ha causes materials (elèctriques, químiques, de connexions neuronals...) per a la malaltia del suïcidi. I inclús en els casos en què ve arran d'un disgust, el suïcidi esdevé perquè aquest disgust produeix una alteració a la capacitat de visió i de decisió, i per tant també és una malaltia.

    T'envio tota la força de l'univers, i et convido a mirar endavant; perquè davant teu hi tens una vida que la teva mare si fos aquí i si estigués sana sens dubte desitjaria que visquessis felicíssim.
  • RE: Aniversari del dia en què la meva mare es va treure la vida
    franz appa | 07/03/2011 a les 22:58
    Suposo que hi ha molts factors que influeixen en la determinació de treure's la vida. No sé si és una decisió de veritat, o un defecte de decisió, com apunta Jeremias. Potser hi ha casos de tot, casos en què un se suïcida per evitar una mal major als qui l'estimen, com vaig escriure en un relat a un repte d'aquí a RC, i casos en què un se suïcida per no assumir les pròpies resposabilitats.
    I molt orobablement hi ha una mica de tot en cada cas. Segurament no es pot saber mai del cert.
    El que crec és que, finalment, és un dret de les persones, i que l'hem de respectar quan s'ha produït, encara que tinguem l'obligació d'evitar que s'exerceixi si podem. Un cop s'ha produït, doncs, no podem carregar amb aquesta responsabilitat, hem de conservar el que de més bo va tenir el qui s'ha suïcidat i construir la nostra vida.
    Estic d'acord amb molts dels que han escrit abans que jo aquí que l'escriptura creativa és una bona solució per ajudar a superar el lògic trauma.
    Una abraçada,
    franz
  • RE: Aniversari del dia en què la meva mare es va treure la vida
    Mercè Bellfort | 07/03/2011 a les 23:51
    El fet de demanar consol i compartir el teu trauma amb la gent que saps que t'aprecia, t'escolta i et comprèn ja és de per si un senyal molt positiu. Si confies amb la quantitat de recursos que posseeixes per apaivagar el dolor segur que el camí no se't farà tan costerut perquè arreu apareixeran bastons -i la majoria seran teus!- que t'ajudaran a trobar l'equilibri i a mantenir-te dret per tirar endavant.
    Està molt bé que segueixis creient en la teva mare. Ella, des d'on sigui, segur que també creu en tu i et donarà el caliu que necessitis en els dies més freds i boirosos de la teva vida. Perquè t'estima.
    T'envio una abraçada molt sentida, Sergi.

    Mercè
  • RE: Aniversari del dia en què la meva mare es va treure la vida
    Xantalam | 07/03/2011 a les 23:55

    Fa poc vaig llegir que un psicoanalista, crec, deia que no podem canviar el que va passar, però si podem canviar la forma com ens afecta el que va succeir.

    Suposo que és difícil, Sergi, però ell deia que el nostre cervell canvia contínuament, i que les paraules, com a qualsevol forma d’experiència, modifica les connexions sinàptiques i és possible transformar experiències negatives en quelcom que ens doni forces, en el revulsiu favorable; bé ell ho explicava millor, però en fi, he pensat que et podria ajudar en aquests moments.

    Una forta abraçada,

    Empar
  • RE: Aniversari del dia en què la meva mare es va treure la vida
    - | 08/03/2011 a les 05:29
    Hola Sergi, m’he connectat molt tard, i acabo de llegir aquest post.
    No puc afegir gran cosa a tot el que t’han dit ja. Tan sols que tens tot el meu suport, i que si en alguna cosa et puc ajudar, ja saps on sóc.
    Ets una de les persones més valentes que conec, un lluitador nat. Malgrat els mals moments, que hi són, lògicament, el teu exemple és tota una llissó de vida. No defalleixis mai.
  • RE: Aniversari del dia en què la meva mare es va treure la vida
    Sergi Elias Bandres | 08/03/2011 a les 14:23
    Una altra vegada merci a tots/es. Avui em sento content, ja, i el sofriment ha volat. Accepto la mort de la meva mare tal com ella el va triar i el comprenc, doncs, és clar, era la meva mare. Ah, Rosella! Envia'm un mail si vols!
  • RE: Aniversari del dia en què la meva mare es va treure la vida
    Naiade | 08/03/2011 a les 17:40
    Hola Sergi, acabo d’entrar al fòrum i he vist els comentaris. Ho sento molt, i com bé diu la Rosella, ja no queda gaire més per dir que no t’hagin dit.
    Tu ets valent i amb aquesta mostra d’afecta dels companys et pots sentir molt apreciat. Endavant
  • Sergi...
    copernic | 08/03/2011 a les 18:43
    em sap molt de greu que hagis passat per aquesta experiència traumatitzant. Et dono el meu consol i t'encoratjo a viure la vida a cada moment gaudint de les petites coses que ens dona l'existència a cada instant: un somriure, una cara maca, el sol quan surt, la primavera esclatant, totes aquelles coses senzilles que no ens proporcionen felicitat però si alegria. Rep una forta abraçada!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: