Detall intervenció

RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada

Intervenció de: aleshores | 20-10-2020

Tempus fugit.
A mi m’agradava bastant Rosasp.
A Ambrós li vaig comprar un llibre de poemes.
La Carme Cabús és molt bona.
També li vaig comprar un llibre a l’Allanlee. Per mi de les millors.
Jo crec que és un entorn molt individual i individualista, però sostinc també que publicant junts es poden tenir més possibilitats.
Per això ens hem de plànyer per les absències. Les de qualitat i totes en general.


Respostes

  • RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
    aleshores | 20/10/2020 a les 20:47
    Tempus fugit.
    A mi m’agradava bastant Rosasp.
    A Ambrós li vaig comprar un llibre de poemes.
    La Carme Cabús és molt bona.
    També li vaig comprar un llibre a l’Allanlee. Per mi de les millors.
    Jo crec que és un entorn molt individual i individualista, però sostinc també que publicant junts es poden tenir més possibilitats.
    Per això ens hem de plànyer per les absències. Les de qualitat i totes en general.
  • RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
    Llibre | 21/10/2020 a les 16:17

    Suposo que és qüestió d'etapes. De la vida, sí. Jo també pertanyo a aquesta època que esmenteu, però en aquests moments, per manca de temps, el màxim que puc fer és entrar de tant en tant al fòrum, tafanejar què s'hi diu, i publicar, també al fòrum i quan és el cas, alguna de les activitats en què participo per si algú hi està interessat.

    Però enyoro aquells temps, sí.

    Què hi farem!

    Llibre
    **
  • RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
    brins | 21/10/2020 a les 18:09

    No he conegut tots els relataires que esmenteu, perquè em vaig incorporar a RC l’any 2008, però sí que n’he conegut d’altres que també enyoro, i que ja pertanyen a un joier de la memòria.
    L’enyor, però, no crec que sigui cap estímul per a la continuïtat d’aquesta pàgina, penso que som els relataires actuals els que podem aconseguir que RC no desaparegui, i ho podem atènyer per mitjà dels nostres relats i dels nostres poemes, dels nostres comentaris i de les nostres participacions en concursos i reptes.
    Endavant!

    brins
    • RE: RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
      Llibre | 22/10/2020 a les 10:15

      Totalment d'acord.

      Un petó, brins.

      Llibre
      **
  • Passat, passat, passat, present i, potser, futur
    kefas | 22/10/2020 a les 12:08
    Si, el camí es fa caminant.

    També és bonic treure la nostàlgia a passejar i rememorar la intensitat vital de quan érem capitans.

    Però només amb la fumigació de melangia, els trolls que emprenyen amb la llengua del halloween no desapareixeran, ni els relats el publicaran amb l’adequada cadència perquè no creixi la molsa en les tecles dels relataires.

    Comparat amb el comentaristes d’aquesta entrada , sóc un jovenet en el voltar per aquí. Desconec qui s’amaga darrera la cuirassa de la majoria de malnoms, però dels molt pocs amb qui he tingut una relació personal en tinc una molt bona percepció. Si hi ha una cosa que tenim en comú, a banda de la vanitat, són les ganes de trobar receptors per a les nostres inquietuds, i les d’aconseguir ponts de reconeixement tot i defensant la terra i la llengua, els fonaments sobre els que basa la nostra manera de ser.

    Però no n’hi ha prou. Els misteriosos i cabals responsables d’aquest racó ho han dit amb totes les entonacions amables de que són capaços: falten col·laboradors tècnics per dinamitzar la publicació dels relats, falten diners per eliminar la intrusió d’indesitjables i fer el racó més segur i falta entusiasme en els participants, cada vegada més envellits i queixosos.

    Sembla, doncs que falta un pla. I uns líders per executar-lo. I una tropa d’entusiastes participants per fer-lo possible. Aquest seria el pla A

    Si el pla A no és possible, cal tenir un pla B, que proposo basar en quatre punts,

    1.- Fins a la mort hi arribarem vius

    2.- De mica en mica s’omple la pica

    3.- Qui dia passa, anys empeny

    4.- Només hi ha l’aigua que raja

    Aquest quatre punts es poden sintetitzar en un de sol,

    QUE HI FAREM !
    • no sempre estic d'acord amb tu
      Fidel Català | 22/10/2020 a les 18:15
      I malgrat que mai no ho havia expressat, t'ho dic ara.

      Però avui crec que et mereixes que et digui que has estat molt encertat en tota la teva exposició.

      Però que no serveixi de precedent.

      Transparent
      • Moltes gràcies...
        kefas | 22/10/2020 a les 21:48
        ... per alliberar-me de la preocupació que tindria en pensar que pots tenir la meva profunditat de pensament. Podria fer trontollar el meu prestigi.

        • prou saps...
          Fidel Català | 25/10/2020 a les 08:14
          que jo t'estimo molt.

          Tinc l'avantatge de conèixer-te pel vídeo del Facebook on surts recitant el teu tercer premi de l'any passat, em sembla. Et felicito.


          No cal que valoris el meu nivell de pensament, potser erraries, de fet, no el coneixes.

          A mi, potser em coneixes, i no ho saps.

          Gràcies.
  • RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
    rnbonet | 22/10/2020 a les 19:04
    Mira per on, el que pretenia amb el post s'ha fet realitat: que diguéreu la vostra!

    I un beset molt carinyós a '"Allan"-ella sap el perquè- , i a "Llibre" -amb qui tinc penden una cerveseta- i a "mar" -primera coneixença a RC- i a Carme Cabús - de contacte més pròxim al FB-.

    I molta il·lusió i ganes a totes aquelles i aquells que fomeu part de la pàgina.

    Salut i rebolica!
    • Doncs, si
      kefas | 22/10/2020 a les 21:50
      Tal com està el pati cinc o sis comentaristes són legió
    • RE: RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
      Llibre | 23/10/2020 a les 11:48

      Haurem de tornar a posar la cervesa a la nevera...

      Una abraçada!

      Llibre
      **
  • RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
    rnbonet | 23/10/2020 a les 18:05

    Tu tin-la fresqueta, que un dia o altre...

    Besets, xicona!
  • RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
    Jacob de Vinçà | 24/10/2020 a les 17:48
    Jo abans era un altre i un altre i un altre i vaig ser-hi, el 2004 i un xic desprès i òbviament vaig conèixer a molts. Alguns del llibre (i llibres) i alguns que no hi són i potser eren molt millors. Coincideixo amb "aleshores" que la ROSASP era molt bona, potser la millor d'aquella etapa a "Relats". Al Sergi Yagüe li tinc un agraïment que espero algun dia donar-li personalment. Desprès hi havia uns quants, que la veritat, millor que no haguessin escrit mai i no em cauen els anells en dir-ho. Si, alguns inclòs s'han fet famosos o famosets i amb tot, encara fan uns textos deplorables. Potser una bona lliçó de tot això és que l'espai de "Relats" és com un microsistema simulat del que passa allà afora, amb gent extraordinària, amb els típics aprofitats i grupets d'assabentats, amb diversos graus de repel·lència i amb la Síndrome de Demastes, que és origen de destrucció tan interna com externa.
  • RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
    rnbonet | 24/10/2020 a les 19:28
    Ah, Jacob de Vinçà! Jo sempre he estat el mateix, abans i ara.

    N'he conegut, personalment, molts pocs relata
    ires. I emsap greu. Del llibre de poemes que anomenava, potser només tres. No cal dir noms.
    .
    I no mai he tingut 'repel.lència' ni 'capelletes' amb cap d'ells, ni cap "gropúscul", ni he considerat que hi hagen 'assabentats' ni 'aprofitats'. Desde fora, ací al País Valencià, ho he considerat, sempre, com una forma de defensar i matenir viva la llengua, amb major o pitjor fortuna.

    Potser si he tingut 'alguna enganxada' polèmica amb algú/alguna. Diferents idees; opinions divergents.

    I si algú/una s'ha fet 'famós' o 'famoset' gràcies a "Relats en Català"... d'alguna cosa haurà servit la pàgina.

    Salut i rebolica!
  • RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
    rnbonet | 24/10/2020 a les 19:33
    I perdonam, Jacob de V., les faltes de tipiada.És que m'ha eixit de l'ànima!

    Més salut i rebolica, amic!
    • RE: RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
      Jacob de Vinçà | 24/10/2020 a les 21:37
      Bona nit rbonet. Primer de tot no t'has de disculpar de res, només faltaria. Prefereixo passió amb faltes que fredor amb correcció. Jo si que sóc diferent des de llavors, apart, si vols, pots posar diferents veus de creador, crec que no és tan difícil. Considero que defensar la llengua és no dir si sempre, tenir una veu divergent, dir un el que pensa. Considero molt més perniciós tenir arreu flors i violes i no tenir una opinió madurada, amb bones maneres òbviament. Jo també he conegut a relataires, unes miques més que tres i m'he trobat de tot, bo i dolent. Però em remeto el que dit abans, aquest indret és com un microsistema del que passa afora i això és bo, perquè ajuda a no cometre masses errades. Salut!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.