Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
Intervenció de: aleshores | 20-10-2020Tempus fugit.
A mi m’agradava bastant Rosasp.
A Ambrós li vaig comprar un llibre de poemes.
La Carme Cabús és molt bona.
També li vaig comprar un llibre a l’Allanlee. Per mi de les millors.
Jo crec que és un entorn molt individual i individualista, però sostinc també que publicant junts es poden tenir més possibilitats.
Per això ens hem de plànyer per les absències. Les de qualitat i totes en general.
Respostes
-
RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
aleshores | 20/10/2020 a les 20:47Tempus fugit.
A mi m’agradava bastant Rosasp.
A Ambrós li vaig comprar un llibre de poemes.
La Carme Cabús és molt bona.
També li vaig comprar un llibre a l’Allanlee. Per mi de les millors.
Jo crec que és un entorn molt individual i individualista, però sostinc també que publicant junts es poden tenir més possibilitats.
Per això ens hem de plànyer per les absències. Les de qualitat i totes en general.
-
RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
Llibre | 21/10/2020 a les 16:17
Suposo que és qüestió d'etapes. De la vida, sí. Jo també pertanyo a aquesta època que esmenteu, però en aquests moments, per manca de temps, el màxim que puc fer és entrar de tant en tant al fòrum, tafanejar què s'hi diu, i publicar, també al fòrum i quan és el cas, alguna de les activitats en què participo per si algú hi està interessat.
Però enyoro aquells temps, sí.
Què hi farem!
Llibre
**
-
RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
brins | 21/10/2020 a les 18:09
No he conegut tots els relataires que esmenteu, perquè em vaig incorporar a RC l’any 2008, però sí que n’he conegut d’altres que també enyoro, i que ja pertanyen a un joier de la memòria.
L’enyor, però, no crec que sigui cap estímul per a la continuïtat d’aquesta pàgina, penso que som els relataires actuals els que podem aconseguir que RC no desaparegui, i ho podem atènyer per mitjà dels nostres relats i dels nostres poemes, dels nostres comentaris i de les nostres participacions en concursos i reptes.
Endavant!
brins
-
RE: RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
Llibre | 22/10/2020 a les 10:15
Totalment d'acord.
Un petó, brins.
Llibre
**
-
Passat, passat, passat, present i, potser, futur
kefas | 22/10/2020 a les 12:08Si, el camí es fa caminant.
També és bonic treure la nostàlgia a passejar i rememorar la intensitat vital de quan érem capitans.
Però només amb la fumigació de melangia, els trolls que emprenyen amb la llengua del halloween no desapareixeran, ni els relats el publicaran amb l’adequada cadència perquè no creixi la molsa en les tecles dels relataires.
Comparat amb el comentaristes d’aquesta entrada , sóc un jovenet en el voltar per aquí. Desconec qui s’amaga darrera la cuirassa de la majoria de malnoms, però dels molt pocs amb qui he tingut una relació personal en tinc una molt bona percepció. Si hi ha una cosa que tenim en comú, a banda de la vanitat, són les ganes de trobar receptors per a les nostres inquietuds, i les d’aconseguir ponts de reconeixement tot i defensant la terra i la llengua, els fonaments sobre els que basa la nostra manera de ser.
Però no n’hi ha prou. Els misteriosos i cabals responsables d’aquest racó ho han dit amb totes les entonacions amables de que són capaços: falten col·laboradors tècnics per dinamitzar la publicació dels relats, falten diners per eliminar la intrusió d’indesitjables i fer el racó més segur i falta entusiasme en els participants, cada vegada més envellits i queixosos.
Sembla, doncs que falta un pla. I uns líders per executar-lo. I una tropa d’entusiastes participants per fer-lo possible. Aquest seria el pla A
Si el pla A no és possible, cal tenir un pla B, que proposo basar en quatre punts,
1.- Fins a la mort hi arribarem vius
2.- De mica en mica s’omple la pica
3.- Qui dia passa, anys empeny
4.- Només hi ha l’aigua que raja
Aquest quatre punts es poden sintetitzar en un de sol,
QUE HI FAREM !
-
no sempre estic d'acord amb tu
Fidel Català | 22/10/2020 a les 18:15I malgrat que mai no ho havia expressat, t'ho dic ara.
Però avui crec que et mereixes que et digui que has estat molt encertat en tota la teva exposició.
Però que no serveixi de precedent.
Transparent -
Moltes gràcies...
kefas | 22/10/2020 a les 21:48... per alliberar-me de la preocupació que tindria en pensar que pots tenir la meva profunditat de pensament. Podria fer trontollar el meu prestigi.
-
prou saps...
Fidel Català | 25/10/2020 a les 08:14que jo t'estimo molt.
Tinc l'avantatge de conèixer-te pel vídeo del Facebook on surts recitant el teu tercer premi de l'any passat, em sembla. Et felicito.
No cal que valoris el meu nivell de pensament, potser erraries, de fet, no el coneixes.
A mi, potser em coneixes, i no ho saps.
Gràcies.
-
RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
rnbonet | 22/10/2020 a les 19:04Mira per on, el que pretenia amb el post s'ha fet realitat: que diguéreu la vostra!
I un beset molt carinyós a '"Allan"-ella sap el perquè- , i a "Llibre" -amb qui tinc penden una cerveseta- i a "mar" -primera coneixença a RC- i a Carme Cabús - de contacte més pròxim al FB-.
I molta il·lusió i ganes a totes aquelles i aquells que fomeu part de la pàgina.
Salut i rebolica!
-
Doncs, si
kefas | 22/10/2020 a les 21:50Tal com està el pati cinc o sis comentaristes són legió -
RE: RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
Llibre | 23/10/2020 a les 11:48
Haurem de tornar a posar la cervesa a la nevera...
Una abraçada!
Llibre
**
-
RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
rnbonet | 23/10/2020 a les 18:05
Tu tin-la fresqueta, que un dia o altre...
Besets, xicona!
-
RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
Jacob de Vinçà | 24/10/2020 a les 17:48Jo abans era un altre i un altre i un altre i vaig ser-hi, el 2004 i un xic desprès i òbviament vaig conèixer a molts. Alguns del llibre (i llibres) i alguns que no hi són i potser eren molt millors. Coincideixo amb "aleshores" que la ROSASP era molt bona, potser la millor d'aquella etapa a "Relats". Al Sergi Yagüe li tinc un agraïment que espero algun dia donar-li personalment. Desprès hi havia uns quants, que la veritat, millor que no haguessin escrit mai i no em cauen els anells en dir-ho. Si, alguns inclòs s'han fet famosos o famosets i amb tot, encara fan uns textos deplorables. Potser una bona lliçó de tot això és que l'espai de "Relats" és com un microsistema simulat del que passa allà afora, amb gent extraordinària, amb els típics aprofitats i grupets d'assabentats, amb diversos graus de repel·lència i amb la Síndrome de Demastes, que és origen de destrucció tan interna com externa.
-
RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
rnbonet | 24/10/2020 a les 19:28Ah, Jacob de Vinçà! Jo sempre he estat el mateix, abans i ara.
N'he conegut, personalment, molts pocs relata
ires. I emsap greu. Del llibre de poemes que anomenava, potser només tres. No cal dir noms.
.
I no mai he tingut 'repel.lència' ni 'capelletes' amb cap d'ells, ni cap "gropúscul", ni he considerat que hi hagen 'assabentats' ni 'aprofitats'. Desde fora, ací al País Valencià, ho he considerat, sempre, com una forma de defensar i matenir viva la llengua, amb major o pitjor fortuna.
Potser si he tingut 'alguna enganxada' polèmica amb algú/alguna. Diferents idees; opinions divergents.
I si algú/una s'ha fet 'famós' o 'famoset' gràcies a "Relats en Català"... d'alguna cosa haurà servit la pàgina.
Salut i rebolica!
-
RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
rnbonet | 24/10/2020 a les 19:33I perdonam, Jacob de V., les faltes de tipiada.És que m'ha eixit de l'ànima!
Més salut i rebolica, amic! -
RE: RE: Amb 'la venia' dels relataires. M'ho perdonareu, la parrafada
Jacob de Vinçà | 24/10/2020 a les 21:37Bona nit rbonet. Primer de tot no t'has de disculpar de res, només faltaria. Prefereixo passió amb faltes que fredor amb correcció. Jo si que sóc diferent des de llavors, apart, si vols, pots posar diferents veus de creador, crec que no és tan difícil. Considero que defensar la llengua és no dir si sempre, tenir una veu divergent, dir un el que pensa. Considero molt més perniciós tenir arreu flors i violes i no tenir una opinió madurada, amb bones maneres òbviament. Jo també he conegut a relataires, unes miques més que tres i m'he trobat de tot, bo i dolent. Però em remeto el que dit abans, aquest indret és com un microsistema del que passa afora i això és bo, perquè ajuda a no cometre masses errades. Salut!
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Comiat (3 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
- El roig més brillant (2 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- Una màgia que pasa (2 comentaris)
- Déu de criatures... (14 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1195 lectures)
- RETORN AL NO RES (727 lectures)
- POST MORTEM (605 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (285 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (259 lectures)
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (244 lectures)
- QUÈ FAS...? (229 lectures)
- Un nou preludi (214 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (205 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- ORFES (7 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
Nous més votats
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (Agrada a 5 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- QUÈ FAS...? (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)