Detall intervenció

RE: 2º pregunta (tipus enquesta, us podeu enrotllar tant com volgueu)

Intervenció de: Mistela | 12-03-2008


Per a mi és digne de ser llegit qualsevol text, relat, conte, notícia, novel.la... que em crei la curiositat de voler seguir-la llegint fins al final, sigui perquè m'entreté, perquè trobo reflectits els meus sentiments, perquè em mostra opcions a tenir en compte, perquè m'ajuda a tenir la ment més oberta, perquè em dibuixa un món en el que m'agradaria perdre'm, perquè esvaeix cabòries per uns instants, perquè em regala rialles, perquè em permet una estona de solitud, perquè m'acosta als altres, perquè em tranquil.litza, perquè m'encén, perquè em fa viure el que no viuré, perquè em fa reviure el que he viscut, perquè... Recomanar-la? Més aviat dic el perquè m'ha atret una lectura en concret, així qui reb la informació pot estar disposat a llegir-la o precisament a no llegir-la pel mateix motiu que exposo.

M'agraden les històries que agrupen emocions, psicologia, ritme, passió (per la vida, per la gent), poesia, sorpresa i un xic d'humor.


Respostes

  • RE: 2º pregunta (tipus enquesta, us podeu enrotllar tant com volgueu)
    Clar de lluna | 12/03/2008 a les 13:04

    1r_ Independentment del tema, aquest m'ha de captivar, quan un llibre dura dies i dies a la tauleta de nit, malament. A vegades també depèn del moment personal, sempre els dono una segona oportunitat!

    2n_ M'ha de transmetre algun missatge, fer-me pensar a posteriori. Alguna cosa en mi s'ha de remoure (sentiments, noves lliçons, realitats colpidores, descripcions interessants, història,...). Alguns esdevenen una petita joia a la meva vida.

    Espero que et serveixi la meva opinió!

    Una abraçada!

  • RE: 2º pregunta (tipus enquesta, us podeu enrotllar tant com volgueu)
    Djalí | 12/03/2008 a les 13:30

    Jo sé si algun llibre m'ha agradat perquè quan l'acabo em quedo aturat repensant-lo, a vegades sense aire, em deixa un regust prou fort com perquè no pugui parar de pensar-hi durant una bona estona, fins i tot dies: sembla una sensació exagerada però ja m'hi he trobat diverses vegades.
    El que fa que recomani un llibre no és el llibre si no la persona a qui el recomano, pq intueixo que connectarà amb la seva sintonia.
    La temàtica no importa, el que importa és el resultat; això si, val a dir que tot el que és novel·la històrica (en termes generals, és clar, sempre hi ha grans excepcions i quan dic grans no em refereixo a la seva extensió), la ciència-ficció massa de gènere... En resum, les novel·les, els textos, fàcilment classificables, que no són transversals, que no adquireixen matisos si no se'ls mira des del prisma del gènere.
    Vaia rotllo t'he endossat... jeje
  • RE: 2º pregunta (tipus enquesta, us podeu enrotllar tant com volgueu)
    Mistela | 12/03/2008 a les 13:51

    Per a mi és digne de ser llegit qualsevol text, relat, conte, notícia, novel.la... que em crei la curiositat de voler seguir-la llegint fins al final, sigui perquè m'entreté, perquè trobo reflectits els meus sentiments, perquè em mostra opcions a tenir en compte, perquè m'ajuda a tenir la ment més oberta, perquè em dibuixa un món en el que m'agradaria perdre'm, perquè esvaeix cabòries per uns instants, perquè em regala rialles, perquè em permet una estona de solitud, perquè m'acosta als altres, perquè em tranquil.litza, perquè m'encén, perquè em fa viure el que no viuré, perquè em fa reviure el que he viscut, perquè... Recomanar-la? Més aviat dic el perquè m'ha atret una lectura en concret, així qui reb la informació pot estar disposat a llegir-la o precisament a no llegir-la pel mateix motiu que exposo.

    M'agraden les històries que agrupen emocions, psicologia, ritme, passió (per la vida, per la gent), poesia, sorpresa i un xic d'humor.
  • RE: 2º pregunta (tipus enquesta, us podeu enrotllar tant com volgueu)
    T. Cargol | 12/03/2008 a les 13:58

    "Quan llegiu un bon llibre, un bon relat, una bona novel·la, una bona història, una bona temàtica... què és el que us la fa considerar bona, interessant, digna de ser llegida, què és el que provoca que la recomaneu? Quines temàtiques us agraden més?"

    Si és ficció difícilment hi connecto. Recomanar és difícil. fa temps que no em quedo enganxat a cap llibre, Per això els busco curts.
    El darrer notable ha estat un de Steinbeck "sobre ratolins i homes, però que me l'he comprat per practicar l'ànglès. (M'ha agradat perquè parla d'una persona disminuïda i darrerament em generen una tendresa especial totes les persones amb fortes mancances o indefenses)
    Totes les altres coses que llegeixo són com a trofeu - he llegit tal cosa - o són de assajos.
    Recordo també Memòries d'un home de 50 anys de Henry James que com era curt, mel vaig llegir i un altre de Dostoievski "A Gentle creature" sobre una parella, també molt breu però bona.

    • És que Steinbeck...
      Maurici | 12/03/2008 a les 14:17

      ...és molt bo! A més del que diu en T. Cargol, Las uvas de la ira, Al este del edén i La perla són d'aquells llibres que et deixen un gran regust de boca. Molt recomanables tots quatre.

      Siau!
      • RE: És que Steinbeck...
        T. Cargol | 12/03/2008 a les 15:08

        Com en els clàssics ja vas veient el que acabarà passant sense remei. I aquest ai ai ai manté la tensió.


        Pel que explica, Steinbeck tenia la impressió que no escribia prou bé,...Compte, la contrària no és certa : pot tenir la mateixa sensació que ell i que sigui cert que no escrius bé!
  • RE: 2º pregunta (tipus enquesta, us podeu enrotllar tant com volgueu)
    Maurici | 12/03/2008 a les 14:13

    Són diverses coses, però no necessàriament en aquest ordre:

    - Una estructura coherent (sigui lineal, flash-back o amb salts cronològics) que passi desapercebuda si no hi prestes atenció.

    - Un argument interessant i ben travat. És difícil, tots ho sabem, però, quan algun tema no es resol, la narració queda coixa.

    - Personatges autèntics, sense bons molt bons ni dolents molt dolents. Personatges que tinguin una determinada manera de ser i que no els destrossi una reacció sobtada no conseqüent amb la seva trajectòria al llarg del text.

    - L'aspecte formal. Deixant de banda l'ortografia, que se suposa correcta, trobo importantíssima la puntuació. És cert que sovint hi ha comes (per exemple) que un posaria allà mentre que l'autor les posa aquí, però una mala puntuació pot dificultar (i molt!) la lectura. Així mateix, l'abús de punts suspensius trobo que és un recurs massa fàcil i que expressa una certa limitació del que escriu a l'hora d'intentar transmetre certes emocions.

    Segurament hi ha moltes altres coses, però això és el primer que m'ha vingut al cap.

    A reveure!

    Maurici
  • RE: 2º pregunta (tipus enquesta, us podeu enrotllar tant com volgueu)
    gypsy | 12/03/2008 a les 14:21

    a mi m'interessen els temes que van sobre l'interior de les persones, sobre la subjectivitat de l'individu, sobre el sentiment i l'emoció. No m'interessa tant un gran argument, sinó com s'explica la història, la forma, la musicalitat, el lèxic, la capacitat de fer-me plorar de tant ben escrit, de transmetre fins al punt que ho pugui sentir com si jo fos l'altre.
    M'interessa el món de les dones que han obert camí en molts àmbits, el seu coratge en aquest món fins ara molt masculí (m'agraden els homes i el que expliquen però també les històries de dones, doncs hi ha un factor que suma, per la sensibilitat diferent, en general, no sempre); la gent que ha patit perquè no sé com s'ho fan per sobreviure, els que han sobreviscut un holocaust, el seu cervell, com funciona?, els poetes sobrevivents també són fascinants.
    M'interessa l'emoció i la forma externa com s'embolcalla aquesta.

    Els temes dramàtics per a mi, són molt millors per arribar a un lector, fan mal, sacsegen fins i tot provocant cert rebuig, però solen ser els que romanen a la memòria.

    El simbolisme poètic el trobo de les coses que s'acosten més al que és essencial, allò que t'allunya de la quotidianitat que sovint no ens deixa pensar en la petitesa o grandesa de les coses o en les prioritats de la nostra vida. La poesia em fa distanciar del món real, m'ajuda a saber que no sóc només un rol, d'esposa, mare, filla, farmacèutica...
    no, sóc més coses amagades, crec.

    ui, perdó! quin rotllo!

    gyps


  • RE: 2º pregunta (tipus enquesta, us podeu enrotllar tant com volgueu)
    Naiade | 12/03/2008 a les 15:59

    Per part meva, el més important és que capti la meva atenció, que desperti el meu interès, vulgarment dit "que m'enganxi". Que et sigui difícil deixar-lo de llegir, i aprofitis qualsevol moment lliure per avançar, descobrir. Que el temps s'aturi i desprès et preguntis com ha estat que no t'has adonat del pas de les hores.
    Valoro molt que em sorprengui, que m'aporti més coneixements, que em descobreixi altres temàtiques per les que no sabia que hi tenia interès i ara i vull aprofundir.
    Que faci que hi pensi, que m'involucri en la temàtica, sentint com si en formes part del que explica.
    També és important que estigui ben escrit, bona ortografia i puntuació, per tal d'aprendre.
    La temàtica ha de ser variada. Intercalar estils per no caure en la rutina.
    M'agrada molt la novel·la històrica, ja que sempre ajuda a ampliar coneixements. També m'agrada molt la literatura anglesa, en particular l'escrita per dones i de dos segles enrere.
    La bona novel·la negra, de intriga, policíaca.
    De tant en tant un de ciència ficció.
    Llegir articles sobre noves tecnologies sanitàries i científiques, psicologia.
    També temes socials, d'actualitat.
    En quant a la poesia he après a valorar-la i apreciar-la des de que estic a relats.
    Una cosa que si que m'agrada fer (sempre que tinc temps) és una petita critica personal de cada llibre que he llegit, per tal de recordar el que m'ha encisat i possiblement valgui la pena tornar a llegir, el que m'ha deixat indiferent...
    Recomanar llibres: Cada persona te unes preferències i quan l'has llegit, pots saber a qui pots recomanar-lo.

    Bé, potser que acabi, que ja m'he esplaiat prou.
    Espero que et serveixi

  • RE: responc!!!!
    ATZAVARA | 12/03/2008 a les 17:15

    Per mi tot allò bo de ser llegit, és allò que llegeixo i em sorprèn. Per la manera de ser relatat. Per la manera d'enfocar-ho. I pel missatge que dona l'escrit.
    M'agrada quedar-me sorpresa al llegir. És tot el sentit de la paraula. Que et mogui per dins.
    En quan a les temàtiques, m'agrada riure mentre llegeixo, i emocionar-me.

    Un plaer aparèixer al teu bloc!. Gràcies,
    quina és l'adreça?.

    Una airejada!!.
  • RE: 2º pregunta (tipus enquesta, us podeu enrotllar tant com volgueu)
    angie | 12/03/2008 a les 17:45

    - Els personatges congruents.
    - La narrativa lleugera, però treballada.
    - Que la història progressi amb cert ritme, que no et deixi al final amb aquella pregunta : acaba així??
    - I segons la novel.la, m'hi agrada trobar "coratge literari" (pillo l'expressió d'un article d'en J.Carles Rius a la Vanguardia), coratge a l'hora de despullar els propis sentiments i convertir en paraules, vivències que els lectors faran seves. És un exercici de generositat, obrint la seva intimitat (i amagant-la en els seus personatges), el lector aconsegueix comprendre la seva. Quan l'autor és valent, normalment el relat és força nítid.

    angie
  • RE: 2º pregunta (tipus enquesta, us podeu enrotllar tant com volgueu)
    la nosequè | 12/03/2008 a les 18:55

    Doncs precisament busco resposta a aquesta pregunta que planteges. Sé que, quan m'agrada un llibre, minoro el ritme de lectura en un intent infantil d'allargar materialment el llibre. Però no sé què és el que ho provoca. Només puc donar exemples : Paul Auster amb el seu Palau de la Lluna o el seu conte de Nadal d'Auggie Wren. Malauradament això em passa molt poc i últimament, cansada de retornar novel.les sense acabar a la biblioteca, m'he passat a l'assaig per aprendre i informar-me. Ara em passejo (i sovint m'hi quedo) per llibres d'etologia, sobretot de Jane Goodall, i de decreixement i economia social. Temes que recomano, i molt, a aquelles persones que tinguin ganes de descobrir el món que no ens ensenyen ni a la televisió ni a la universitat...
    Però un bon relat curt sempre és d'agrair, mentrestant no perdo l'esperança de trobar una novel.la que m'enganxi. Alguna recomanació?
  • RE: 2º pregunta (tipus enquesta, us podeu enrotllar tant com volgueu)
    manel | 12/03/2008 a les 20:35

    La raó pot venir de vàries bandes:
    -personatges interessants, amb cara i ulls, que evolucionin, amb els que et puguis sentir identificat, potser no enterament, però en algunes actituds o reaccions.(sóc fan declarat de John Irving)
    -una trama ben acabada, ben lligada, que quedi ben definit el camí principal i els secundaris (si cal o s'ha de fer la distinció). Suposo que el punt anterior és més important, perquè recordo llibres amb bona història però amb personatges fluixos, i que m'han deixat força indiferent.
    -originalitat (en la forma, estructura, punt de vista, ...). Suposo que quan ja tens un bagatge de lectures al darrere exigeixes cada vegada més, per tant la sorpresa i originalitat són importants. Penso en dos llibres que m'han agradat molt en aquest sentit: "L'incident del gos a la mitjanit" (ja fa uns quants anys) i "La lladre de llibres" (més recent).
    -no valoro tant el gènere. És a dir, em va entusiasmar "Jo, Claudi" més per com Graves dibuixava Octavi o Llívia, o per com encaixava la història, que no pas pels fets històrics que descriu.
    Segurament n'hi ha més però aquestes són les primeres que m'han vingut al cap. El que és indispensable és que el llibre em remogui per dins i que em faci pensar (encara que sigui una mica).

    Ja es pot deduir que el que llegeixo més sovint és novel·la, però sempre tinc algun llibre de poesia a mà per fotre-li queixalades. L'assaig i el relat són menys habituals.

    Quan recomano potser tinc més present la persona que no el llibre.

    i ja callo,
    vagi bé.

  • RE: 2º pregunta (tipus enquesta, us podeu enrotllar tant com volgueu)
    copernic | 12/03/2008 a les 23:01

    Primer m'ha d'atreure el títol: Ha de ésser suggeridor, misteriós. No m'agraden el títols massa explícits.
    El primer paràgraf t'ha de deixar bocabadat, per lirisme o per plantejar-te un misteri o una situació poc comuna. Més endavant t'ha d'anar mantenint l'interés fent preguntes claus o girs en la història. Ha d'estar ben escrit, donar molts detalls sense arribar a avorrir, però retratar fidelment els personatges i tenir un final líric o sorprenent. Si es compleixen aquestes condicions segur que m'agradarà.
    La meva recomanació és "Si una nit d'hivern un viatger" de Calvino i "La fiesta del chivo" de Vargas LLosa.
    Fins dissabte!
  • RE: 2º pregunta (tipus enquesta, us podeu enrotllar tant com volgueu)
    F. Arnau | 13/03/2008 a les 00:37

    Si parlem de narrativa de ficció, m'agrada que m'atrape des del principi, tant per l'acció com per les descripcions dels personatges, dels seus pensaments, de les situacions...
    També m'agraden les "perles" com jo les anomene, que són aquelles frases que se'ns queden gravades al subsconscient, i també als nostres quaderns d'apunts. Ja per arrodonir-ho, tan sols li manca un final inesperat. Això és la guinda!
    Les temàtiques que m'agraden són molt variades, crec que això va a temporades, però sí que puc dir que el meu tema preferit és la Literatura sobre Literatura (novel·les sobre escriptors, històrica, científica, etc.), i també m'interessa molt la Guerra Civil espanyola.
    De les darreres novel·les que he llegit recomane "El corazón helado" d'Almudena Grandes i "El libro negro" d'Orhan Pamuk.

    Salut!

    FRANCESC

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.