Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: 194è REPTE POÈTIC VISUAL:
Intervenció de: castalia | 19-11-2011
Bellesa ancestral
d'un hivern efímer
em deixes sense alè
amb la teva sútil presència .
Mirada impactant
d'innocència migratòria
un neguit tinc al cor
quan et sento tan pròxima .
Estima profunda
a les voltes del teu coll
sona el llac dels cignes
i de les ombres surts tu.
Ànima retrobada
a l'atrezzo d'un teatre
silenci kafkià,
amor immortal.
Respostes
-
RE: 194è REPTE POÈTIC VISUAL:
allan lee | 16/11/2011 a les 21:16Oh aquests ulls malvats
nena que no saps res i penses
estar sobre nosaltres, tràfecs
de boira avall: no t'han dit res,
de les erugues negres, de les torbes
espines de les pells...?
Et vindré a buscar, de matinada,
al tall oblic de lluna espasa,
per explicar-te el que sé sobre la mort:
vell professor, no en facis cabal,
ja no recordo gaire res sobre la joia.
Ulls malvats i blancs de la innocència;
no t'exposis a l'àngel de la por.
-
Esguard d'escurçó ( dedicat a l'Eduard )
Dr. Livingstone | 17/11/2011 a les 14:59Pell blanca i ulls de serp,
què estàs mirant?
Potser l'alè dels morts?
Potser la mortalla del vius?
Tu ho saps però no ho dius,
i així,
el gran secret és marceix,
amagat, reclòs
en la teva ment de nena espatllada,
podrint-se, fent-se malbé.
I per què?
Al capdavall,
tan difícil és explicar,
esguard d'escurçó,
tan difícil és proclamar,
cor de mala maror,
que no cal patir,
que no cal tenir por,
doncs a vegades,
no sempre,
però a vegades,
pot haver-hi vida ...
vida abans de la mort.
-
RE: 194è REPTE POÈTIC VISUAL:
castalia | 19/11/2011 a les 15:10
Bellesa ancestral
d'un hivern efímer
em deixes sense alè
amb la teva sútil presència .
Mirada impactant
d'innocència migratòria
un neguit tinc al cor
quan et sento tan pròxima .
Estima profunda
a les voltes del teu coll
sona el llac dels cignes
i de les ombres surts tu.
Ànima retrobada
a l'atrezzo d'un teatre
silenci kafkià,
amor immortal.
-
Hola bufanúvols i participants al REPTE POÈTIC VISUAL
llamp! | 20/11/2011 a les 05:03
Perdoneu la intromissió, no participo en el Repte Poètic, tan sols vull fer un advertiment als forumaires que es passin per aquest REPTE, respecte a les innovacions que s'estan proposant. Des de les que he proposat jo mateix per renovar: nom dels reptes, nick dels reptes, usuaris, contrasenyes, correus-e i contrasenyes dels correus-e de TOTS ELS REPTES EN FUNCIONAMENT, fins a la proposta d'UNAQUIMERA, per a recordar-vos a tots les NORMES i REQUISITS que des de bon principi els REPTES van adquirir i que, en alguns casos, no poso exemples, han anat degenerant en altres NORMES, que no s'ajusten a la REALITAT, LA OFERTA o la DEMANDA d'aquests REPTES (excloent la voluntat del jutge pel que fa a altres NORMES més flexibles en aquest cas).
Podeu seguir el debat en aquests enllaços que us deixo:
El batibull de noms, nicks, usuaris, contrasenyes i correus-e dels reptes, quin cacau!
Com estan les coses amb els reptes i propostes de canvi
-
Deler
gypsy | 21/11/2011 a les 21:50
Des de la distància d’aquells ulls
que es cremen mentre l’observen,
un pintor aliè a tot el que l’envolta
-tret d’una dona immòbil que el mira-
perfora de color un llenç en blanc
amb la força dels que se saben artistes,
darrere el quadre enclotat de silenci
es pot escoltar el batec d’una dona,
només embolcall, vehicle i conducte
d’aquell hom que pinta amb deler.
-
Deler (Aquí, gràcies)
gypsy | 21/11/2011 a les 22:06
Des de la distància d’aquells ulls
que es cremen mentre l’observen,
un pintor aliè a tot el que l’envolta
-tret d’una dona immòbil que el mira-
perfora de color un llenç en blanc
amb la força dels que se saben artistes,
darrere el quadre enclotat de silenci
només es pot oir el batec d’una dona,
simple embolcall, vehicle i conducte
d’aquell hom que pinta amb deler.
-
Bellesa d'eterns equinoccis de Sergi Elias Bandres
gypsy | 22/11/2011 a les 14:48
La bella sensatesa
de les profunditats de la saviesa,
ens ensenya
que cada rostre és una contrassenya.
Una dona estesa
en una tela,
pot configurar de manera eterna
que tot el que és bo no perd esquerdes.
Si contemplem una dona amb maduresa,
veurem que no hi brolla sang de ceba,
sinó amor i benentesa,
doncs ella es commou per l'afecte i no per falsos profetes.
PD: l'he vist enmig d'un enllaç i l'he penjat al lloc correcte amb permís de l'autor i la jutgessa.
-
Esguard
Carme Cabús | 22/11/2011 a les 14:55
Cremen els teus ulls de gata persa
i foraden la tela en sostenir-te.
Dona subtil d’absoluta presència,
marededéu d’un altar de flama incombustible.
Trenes sota la terra les teves arrels fondes
i una saba arbòria et vitalitza,
dreta com un fus s’alça la teva força
impertorbable i fràgil, agresta i trencadissa.
La pell et refulgeix de l’olor de magnòlia,
polida per la pluja, virtuosa de brisa,
i el teu cabell pèl-roig d’una puresa ignota
fa llum al teu esguard concentrat en l’abisme.
-
Perduda
Fidel | 22/11/2011 a les 18:34Els anys et són panys de plom
des de que et van robar els somnis,
el vestit vermell dels dissabtes
i aquell somriure de cos ardent
que jugava joiós a fet i a amagar.
Com si t’hagueren caigut les perles del ulls,
ara enfonses l’esguard capitulant de tot allò
que fulgurava quan els horitzons dels colors de la vida
dansaven i s’omplien copiosos d’anhels.
T’has confinat als suburbis grisos del desconsol,
pou de tenebres, doctrina del silenci
que fuig de la tendresa dels mots més càlids.
Clos el foc, ara tot et són fredes cendres
i esquerdes i gemecs empal•lidits per l’òxid del temps
i pel munt de cuirasses apilades com runa abatuda.
Habita en tu un inhòspit hoste
que ha anat desmantellant el delit
dels dissabtes de somnis.
Ara en tu s’edifica una inútil i bruta revenja
que taca de negre els teus ulls empeltant senyals
de cabals eixuts i mísers viatges
al buit camí del no-res.
-
Enigmàtica, críptica
deòmises | 22/11/2011 a les 21:18
La debilitat de la vida apareix quan l'amor és pèrdua?
Has sotjat de forma directa els ulls de la divinitat, avui,
I t'ha explicat històries dolces plenes de penúria, o el destí
Té la necessitat d'assolir una fita tan bella com els teus ulls?
Enigmàtica pupil·la, plaer de dona que ha de travessar
Llindars ignots per saber que, més enllà, no hi ha llavis
Ni avidesa folla per caure en el pou sense fons de la carn,
T'ha parlat la veu invisible de la desesperança, potser?
Calles, silenci del rostre més fràgil, porcellana i poncella,
Perquè les paraules són massa fosques aquesta matinada?
O, tal volta, has crescut per fugir després del comiat absent?
Mirada críptica, vetes cada pas que camino per aproximar-me
Al teu misteri i conèixer cada sentiment que et forma la figura?
O t'escudes en la mudesa perquè encara no tens les respostes a tot?
d.
-
De la SandraCL, que l'ha penjat...
Carme Cabús | 22/11/2011 a les 22:42
...en un altre lloc. Amb permís de l'autora i la jutgessa.
HÉBUTERNE, SandraCL
De dia estimava el sol,
de nit, la pintura de la lluna,
de matinada bevia gebrades,
a l’alba voleiava la seva túnica
pels penya-segats de les platges.
Va acompanyar Modigliani fins a la malaltia,
que se l’endugué una tarda d’hivern.
Els ulls marxaren d’Hébuterne
que no veia ni la seva filla
ni el darrer fill nonat al ventre.
A l’alba, després d’una nit de naufragi,
la vida perdé el fil d’Hébuterne.
La mort aclaparà la vida del ventre
i la vida d’Hébuterne.
Sols a la família i a la filla òrfena
els consola el record d’un amor romàntic
que, de dia, estimava el sol,
de nit, la lluna de la pintura,
de matinada, somiava gebrades
i a l’alba voleiava insomni.
A Hébuterne no li serví aquest consol,
la família es quedà sense ancoratge.
El suïcidi ancora els qui es queden
en el naufragi salvatge de la
resposta buida i dispara pena
en qui es queda.
Vet aquí la dissort:
el consol d’Hébuterne era la mort.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Comiat (3 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
- El roig més brillant (2 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1196 lectures)
- RETORN AL NO RES (764 lectures)
- POST MORTEM (610 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (290 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (263 lectures)
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (244 lectures)
- QUÈ FAS...? (234 lectures)
- Un nou preludi (214 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (205 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- ORFES (7 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
Nous més votats
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (Agrada a 5 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- QUÈ FAS...? (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)