Quina llàstima no poder anar

... de les dues primeres relataires que et vas trobar. ;P

amb els demés i molt crític amb tu mateix, massa, massa, Fidel, :)

Crec que ets massa dur amb tu mateix, Fidel.
Vas fer el que havies de fer. Primer de tot els fills. I tot i així feres , una estona, acte de presència.
A mi també em va agradar molt veure-t per allà.
Una abraçada, guapo!

... espere que a la propera sí, malgrat que visc a València!! :)