Detall intervenció

QUÈ ESPEREM EN LLEGIR UN RELAT?

Intervenció de: Endevina'm | 24-01-2015

I em refereixo a quan llegim un relat dels que es pengen aquí a RC.

El fet de conèixer l'autor et motiva per dir coses que no diries en una taula rodona? O et talla i vols ser políticament correcte?

Creus que allò que explica és una vivència pròpia de l'autor, o que sols està fent literatura?

I si et creus el relat tant que et fa ràbia... no creus que l'autor ha encertat de ple, sempre que estigui ben escrit, està clar. Perquè pot fer ràbia que a sobre estigui mal escrit, com algun cop passa.

I per acabar... perquè ens fa por ferir a l'autor si creiem que la crítica no serà del seu gust?


Respostes

  • RE: QUÈ ESPEREM EN LLEGIR UN RELAT?
    allan lee | 24/01/2015 a les 19:32
    Jo espero trobar originalitat. M'és igual si es tracta d'un conte, una biografia, poesia o el que sigui. Diguem que el tema no m'importa tant com la visió personal que m'ofereix l'autor. I hi ha moltes maneres de ser original, tantes com autors. M'agrada desentrellar l'espurna especial, que em diguin coses potser ja sabudes però des d'una óptica diferent.

    Conec molts autors d'aquest web en persona, i naturalment "segueixo" als meus preferits, però el que deixo als comentaris és el que penso. Per descomptat, no comento escrits que no 'agraden, no sent que ho hagi de fer, per exemple,. al repte, o en algun "joc" de comentar. A vegades he fet comentaris si l'escrit m'ha semblat de intens mal gust, mala bava, o gairebé delictius. M'agrada ser correcte, però no políticament, correcte educacional i prou.

    Crec que tot el què s'escriu raja d'alguna vena viscuda, o almenys d'un tema molt proper a l'autor. Fer "literatura", a voltes, simplement significa fer "refritos", si no hi ha res de la ment emotiva de l'autor.

    Aquesta pregunta no l'entenc. " ...si et creus el relat tant...". No és questió de creure, sinò de connectar, en fí, potser no ho he entés.

    A mi em fa por ferir, i tant. Som gent que escrivim per gust, amb tota la il.lusió que ens llegueixin altres. Si algú em demana exoplícitament què en penso de tal escrit, és clar que li dirè què en penso, però si no, com dic més amunt, tendeixo a comentar el que m'ha agradat molt, el que em sembla de gran nivell. I clar, el comentari acostuma ser bonic de sentir.

    I a tants de tants de 2015, jo Tal i tal rubrico i signo del meu puny i en plenes facultats menguants aquest questionari tan bonic perpetrat per JDargó, company i no obstant amic d'aquest web dque DiosGuardeMuchosAños per gaudi nostre,

    a

    • RE: RE: QUÈ ESPEREM EN LLEGIR UN RELAT?
      Endevina'm | 25/01/2015 a les 19:46
      Ets una crack Sílvia. La teva aportació ajuda a enriquir l'art de la lectura, sols de llegir-te, i les teves respostes són precises i entenedores. Que no comprens la pregunta aquella?, no pateixis, si ja l'has respost abastament.

      Tu si que vals un potosi amiga!

      Una abraçada i tant de bo que ens viem aviat!
  • RE: QUÈ ESPEREM EN LLEGIR UN RELAT?
    Mena Guiga | 24/01/2015 a les 21:12
    Són quatre preguntes, crec.

    1-Poder dir el que penso, encara que 'coneixi' l'autor/a.
    Per més motiu. I costa menys així, per escrit, que a la cara, opino, perquè hi ha els ulls. A més, la persona que rep el comentari pot destriar el que es 'queda' i el que no, en funció del que honestament observa que sí que cal 'quedar-s'ho', sigui 'bo' o 'dolent'. I en aquest saber 'quedar-s'ho' hi ha una humiltat, la d'acceptar per millorar, no per agradar sense deixar de ser 'un/a mateix', que hi ha uns límits, un espai infranquejable o al final si et despullen del tot no ets res. Hi ha d'haver la força creadora única que no caigui arran de segons quins % d'opinions que no lliguin amb com s'és i com 'es fa'.

    2-Si l'autor/a escriu vivences o literatura
    A vegades més d'una cosa que l'altra. Novel·lar arran d'experiències pròpies o observades, ni que siguin ínfims retalls d'existències de persones que et creues pel carrer i ja derives a fer-ne un relat (la inspiració mana i mena). A vegades algú pot afirmar que no és ni teràpia ni biogràfic i, no obstant, alguna coseta s'hi troba, no pas en tot el que escriu, però penso que indefectiblement sí que 'es vomita'. I s'escriu el que s'és, el que s'ha sigut, el que es vol ser (perquè tenim tants de 'jo's que queda molt repartit, ni que un d'ells es mostri únicament en un sintagma, seria això. Quan s'identifica una vivença segurament s'ha 'transmès' amb una energia que ho comporta i és captada pel lector, encara que estigui traslladada a un personatge. Tampoc es tracta d'anar amb lupa a veure si és vivença o literatura.

    3-Creure-m'ho, si l'ha encertat.
    Significaria tot un èxit: és comunicació més subtil que informativa. Això alimenta.

    4-El ferir-no ferir
    Ja costa més. Hi ha gent que té una il·lusió tan gran publicant que no li aixafaràs la guitarra i jo ho faig, per exemple, quan els deixo anar restalleres de faltes ortotipogràfiques (que embruten l'essència, trobo) i que jo també en faig alguna, és clar i m'agrada que me les diguin. Es tracta de millorar, de perfeccionar. Amb tot, faig com l'allan i comento quan em toca algun tema, alguna manera d'expressar-lo.
    Com que no sabem com està d'ànims qui ha escrit i el seu nivell de susceptibilitat, doncs anar sobre segur.

    Mena


    • M'he deixat la pregunta del post
      Mena Guiga | 24/01/2015 a les 22:38
      Un relat el llegeixo pel títol, sobretot, com si fos una avantsala, com un llindar o entradeta que em crida l'atenció, sigui per poètic, divertit, enginyós... Em costa aturar-me, com faria pel carrer observant cases i edificis, les que serien estereotips o vulgaritat. I això és anticipar el que potser no és, però, mira, sóc així de selectiva. Perquè és anticipar el que potser no és, que àdhuc un film dues estrelles alguna cosa aporta. Sort que no tothom és així escollint, és una forma massa aspre, imagino.També, si un nick presenta un aspecte com el que he dit de les cases, tafanejo, encuriosida. Si m'agrada, ja no miro tan prim i segueixo aquest autor/a o sempre o a èpoques o amb intermitència 'no se sap'.
      Quan es tracta de companys forumaires canvia, perquè te'ls trobes de cop als reptes i els vas coneixent.
      Pensar que es pot fer amb mi el mateix que jo faig és dur, però va com va. Hi ha la llibertat d'escollir i de comentar i si és fotut, això sí, mirar-ho de fer amb tacte (cosa no gens fàcil).

      • RE: M'he deixat la pregunta del post
        Mena Guiga | 24/01/2015 a les 22:42
        És com si també em volgués identificar/trobar en allò que llegeixo d'un altre/a, buscar la similitud. I, també, el complement. Ara me n'he adonat, en rellegir el que triaria. Pomes busquen pomes i a vegades cal alguna nectarina, per dir-ho naïfment.

        He acabat (per fiiiiii).
        • RE: RE: M'he deixat la pregunta del post
          Endevina'm | 25/01/2015 a les 19:48
          Mena ets la pera, la veritat, tens tanta paraula per dir que ets un volcà de mots que a voltes es contradiu amb amor a les paraules anteriors.

          Gràcies per la teva intervenció, sempre tan extensa ;-)
          (I anava a dir reiterativa, però bé, és e¡un dels teus trets diferencials!!)

          Abraçades!
  • RE: QUÈ ESPEREM EN LLEGIR UN RELAT?
    aleshores | 25/01/2015 a les 12:57
    Que faci servir els recursos literaris per mostrar-nos alguna veritat o fet important, personal o global.
    • RE: RE: QUÈ ESPEREM EN LLEGIR UN RELAT?
      Endevina'm | 25/01/2015 a les 19:49
      Gràcies per la teva intervenció.
  • RE: QUÈ ESPEREM EN LLEGIR UN RELAT?
    Joan G. Pons | 25/01/2015 a les 15:24
    Som receptors de la riquesa del valor de la comunicació amb opció a compartir.
    • RE: RE: QUÈ ESPEREM EN LLEGIR UN RELAT?
      Endevina'm | 25/01/2015 a les 19:50
      Més que una resposta Joan, m'ha semblat un concepte la teva intervenció (una resposta cnceptual?), no m'has tret de dubtes, però puc agrair-te el teu interès!
      • RE: RE: RE: aQUÈ ESPEREM EN LLEGIR UN RELAT
        Joan G. Pons | 26/01/2015 a les 15:32
        A Jaume. Tens raó. Hi ha un concepte. Gràcies.
  • RE: QUÈ ESPEREM EN LLEGIR UN RELAT?
    Galzeran (homefosc) | 25/01/2015 a les 22:20
    Jo penso que, tot jugant al gat i a la rata amb el Jaume i amb tots vosaltres, sols llegim als autors que, després d'una batuda primerenca, ens causen més impacte, per com escriuen, per allò que ens diuen o intuïm que volen dir-nos, i per això, el fet de conèixer o no a l'autor et fa mesurar diferent el comentari. Però alguns cops veus que l'autor et diu coses, però que li cal una empenta per llimar alguns aspectes del seu estil. Jo no em tallo a dir allò que jo veig, encara que a voltes sembli que no ha de agradar, però si l'autor és adult de ment, entendrà que el meu comentari és per ajudar, des d'un punt de vista personal i amb les mancances que cada un tenim.

    Sempre veig els relats que llegeixo com una ficció literària i miro de no interpretar que l'autor pensa allò que està escrivint, sols ho transmet des de la seva visió personal, que a voltes pot semblar una opinió personal, i no ho és, però aquí juga la nostra capacitat empàtica de no donar valor a les nostres visions maniàtiques. Cal veure que fem ficció i si algú no en fa, hauria de dir que allò escrit és un assaig o autobiogràfic en primera persona, però tot són punts de vista, està clar. I si em fa ràbia i tinc el seu correu, li envio un correu personal i privat, que segur que explicarà els motius del relat molt millor que el seu relat mateix.

    I crec que amb el segon punt ja contesto tots els punts proposats.
    I he de reconèixer que alguns cops he fet cometaris que han fet una mica de mal a l'autor, però fins a hores d'ara, seguim sent amics de relats, i quan ens hem vist cara a cara ens hem saludat amistosament. I fins amb algun som amics!

    No sé si això ajuda o encara ho embolico més.

    Bona nit!


    I petons Allan!



    • RE: RE: QUÈ ESPEREM EN LLEGIR UN RELAT?
      Endevina'm | 25/01/2015 a les 22:29
      No seré jo qui et porti la contraria, de fet, estem d'acord en tot.
  • RE: QUÈ ESPEREM EN LLEGIR UN RELAT?
    lisboa | 26/01/2015 a les 17:22
    Llegeixo, a RC i tot arreu, per distreure'm, per passar-m'ho bé. Per a mi la lectura és principalment una activitat lúdica. Espero trobar distracció.

    Abans comentava però vaig deixar de fer-ho en veure que la majoria de gent a RC no vol comentaris; vol elogis. Tampoc m'agrada aquesta mena de "mercadeig" : jo et comento amb un 10 i espero que tu facis el mateix. És un joc inútil i, en el fons, frustrant: fa temps que no hi jugo.

    Tots els relats tenen alguna cosa del seu autor, però a mi, personalment, els que són totalment autobiogràfics no m'agraden gaire (tampoc acostumo a escriure'n, encara que a vegades .... ) Prefereixo els relats amb protagonistes que no s'assemblin en res a l'autor. Trobo que són més divertits d'escriure i més interessants de llegir.

    Un autor triomfa si fa sentir al lector el que ell vol: Ja sigui rabia, por, pena, intriga, excitació sexual o qualsevol altra cosa.

    Salutacions.
    • RE: RE: QUÈ ESPEREM EN LLEGIR UN RELAT?
      Endevina'm | 26/01/2015 a les 18:04
      Bona intervenció, ben defensada i elaborada, estic força d'acord amb tu lisboa, en gairebé tot allò que dius, jo mai no he valorat a ningú... mmmmmmmm ...o potser algun cop però no més de quatre o cinc cops. Tampoc m'agrada el mercadeig i comento poc, la veritat, gairebé gens.

      Gracies per la teva aportació.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.