Que ens has regalat home d'arena? m'en pots parlar? (No+)

Vanament pintes cors a la finestra:
el duc del Silenci, més avall, al pati del castell,
enrola els soldats.
El seu estendard hissa a l'arbre,
una fulla que es torna blava quan tardoreja;
les tiges de la melangia,
les reparteix entre la tropa
i les flors del temps;
com ocells entre els cabells
marxa a deposar les espases.

Vanament pintes cors a la finestra:
entre l'host hi ha un déu
tapat amb un gavany que fa temps caigué
dels teus muscles, per les escales,
quan era de nit;
fa temps quan el castell era en flames,
quan a l'igual que els homes digueres: estimada...
Ell no coneix el gavany i tampoc no va invocar
l'estrella
i segueix aquell tall que va davant en l'aire,

"O tija" , creu sentir, "O flor del temps..."