Detall intervenció

prova

Intervenció de: REPTE CLÀSSIC | 07-06-2010


REPTE CLÀSSIC CDXXV (425): "AMOR" - Cruïlles (30-05-2010)

Tema: "Per amor"
Les condicions són les següents:
·Paraula clau: aroma
·Extensió: fins a 500 paraules
·Termini: divendres 4 de juny a les 16.00h

Guanyador/a: franz appa

Proposat per:allan lee


Tema: Per amor
Extensió: 500 paraules com a màxim
Paraula clau: aroma
Durada: 5 dies




Guanyador/a: franz appa

Text guanyador:


Cruïlles

Un segon abans de topar-se amb l'esguard que l'havia de transportar molts anys enrere, va sentir perfectament la veu femenina que cridava algú, en to baix, indecís. Tanmateix, va sonar clarament dins la cafeteria buida: "Josep!". Va tornar a sentir la veu, ara més alta, més insistent, més a la seva vora. De cua d'ull va notar la figura de la qual sortia la veu. Es va girar, tot i que encara no es creia el destinatari de la crida, potser només per adreçar aquella mirada apreciativa que solen adreçar els homes desvagats a les dones que es creuen al seu camí.
Aleshores va topar-se amb aquell esguard on va reconèixer el seu mateix, l'esguard també de sorpresa, de frustració i de pena que havia vist reflectits en els ulls d'una noia. Ell l'havia seguit en aquell cas en el moment d'entrar en un bar. Segur que era ella, la que havia estat buscant durant tants anys, en tots els seus vagarejos per la gran ciutat. Caminava en totes les hores que li quedaven lliures, abans d'agafar el tren de tornada, amb la insensata esperança de veure-la en una cantonada, en el reflex d'un aparador, en una cabellera que flotava entre el trànsit dens, en la seva aroma captiva en algun racó sense vent de qualsevol cruïlla. Desesperadament aferrat a la mínima probabilitat de trobar-la en els circuits atzarosos de la multitud que es mou cada instant en una ciutat tan gran. Ni tan sols sabia si encara hi vivia, si encara traçava allí els camins fugaços que els transeünts deixen rere seu, inexorablement abocats a l'oblit.
Llavors una tarda va veure, més enllà del dubte, la seva esquena, la seva cabellera. Va cridar, "Laura!", fins va arribar a fregar-li el braç, i aleshores va veure l'esguard, i tot seguit el vel de compassió reflectint la seva pròpia decepció, abans de retirar-se mormolant una excusa segurament inaudible.
Ara aquesta nova desconeguda havia barbotejat també alguna excusa, segurament també evocant el rostre esperat i no trobat. I sabia que era cosa d'uns breus instants que es perdés en els afores d'aquell petit àmbit que ara compartien, on es faria fonedissa i ja no la tornaria a veure mai més, com no havia tornat a veure mai més la Laura, cada dia una mica més difuminada i llunyana mentre amb els anys s'apaivagava la seva obsessiva recerca d'un passat que havia quedar avortat abans de néixer.
-Escolti! -es va sentir a dir ara a ell mateix, com en un somni, com si de sobte es materialitzessin en una veu estranya, encara que fos seva, totes les frustrades caminades de tants anys per les cruïlles buides.
Aleshores ella es va tornar, i ell no va saber encara si la nova brillantor de l'esguard que es va creuar amb el seu era només el reflex d'un raig de sol que s'obria pas entre la penombra del local, o tota una promesa i una esperança d'un temps nou que li venia a l'encontre.

Veredicte: El veredicte

Entrega de premis: Els comentaris

El post de la Convocatòria del repte

Altres textos presentats:

·Parsimònia i estètica - deomises
·Com el Vent ( fora de concurs) - Sangifetge
·L'amor que no tindràs - sulfuric
·Per amor. - Xavier Valeri
·Postals - Vladimir
·Amb paraula i sense vot - nuriagau
·De l'amor i de la vida (Absolutament fora de temps i de concurs) - darkman


Respostes

  • prova
    [ contrasenya recuperada ] | 06/06/2010 a les 23:31

    Quan obriu l'opció Publica el teu relat, trobareu:

    Títol: Nanorepte 335: La vena d'escriure (03-06-2010)

    Introducció (Màx. 4000 caràcters):

    Guanyador del Nanorepte 335: Sangifetge

    Organitzador del Nanorepte 335: brins


    Text
    IMPORTANT: a l'inici del text deixar uns 4 espais de tabulador sinó no s'executa correctament la instrucció html que hi ha a continuació.



    Nanorepte guanyador:

    Màgia? - Sangifetge



    -Vols crear un pirata, una fada o un follet?
    -Sí pare! farem màgia?
    -No, millor encara; escriurem!
    ---o0o---


    Resta de nanorelats participants:
    Dues venes - Joan G. Pons



    - Joan tens la vena inflada !
    - A quina mà ?
    - A les dues
    - Haig de comprar dos ordinadors. Són les d'escriure.

    ---o0o---

    Ho sento - Joan Gausachs i Marí



    Em sap greu però no puc participar en aquest ‘nano'. Em faltarien massa paraules… amb vint no en tinc prou.

    Ho sento
    ---o0o---

    Homicida en potència - deomises



    Mataria la sogra de mil maneres diferents. Però prefereix escriure nanos en contra d'ella, que és més rentable i inocu.

    ---o0o---

    Inspiració - Montserrat Tafalla



    Inspiració... dona capriciosa, fugissera ...
    Per què em fas patir quan més et necessito?.
    Ja et tinc! però... el temps és acabat.
    ---o0o---


    Ingenu - sulfuric



    Volia escriure la millor novel·la d'amor, però li toca la loteria i cregué que podria viure-la

    ---o0o---

    Bucle - nuriagau



    Escrivia i es quedava amb la sensació que no havia sabut trobar les paraules encertades. I començava un altre relat...
    ---o0o---


    El meu futur d'escriptor - uanra



    De gran, quan tingui catorze anys, vull ser escriptor com el Messi va començar a ser futbolista del Barça.

    ---o0o---


    Sucant tinta - Llibre



    Pobre, sense recursos, sense tinta per continuar el bell poema, sucà copiosament de la vena d'escriure. L'endemà el trobaren dessagnat.
    ---o0o---



    Un escriptor compulsiu - Vladimir



    Escrivia les novel·les als rotlles de paper higiènic, als tovallons de paper, als kleenex. Ara no li coneixem cap obra.


    ---o0o---

    Apunts - Núria Niubó



    En les butxaques plenes de papers les paraules juguen a composar, em criden, les conjumino i he aquí el Nano.

    ---o0o---

    1L'efecte d'un premi - Mercè Bellfort



    Li van concedir el Premi Nobel de Literatura. No va assistir a l'acte per por de no trobar paraules d'agraïment.
    ---o0o---


    Visites periòdiques - copernic




    Les muses el visitaren molt sovint al llarg de la vida. La darrera vegada que va arribar la inspiració, expirà.
    ---o0o---



    Nanorelats de propina :

    Titular - deomises



    Detingut el prolífic rei de la novel·la negra per inspirar l'homicida de Gràcia, que encara no s'ha pogut enxampar.

    ---o0o---

    Oportunista - deomises



    Aprofita el trasllat de la Dolça Parvati per presentar-se a tots els reptes. Potser així tingui opcions de guanyar-ne algun.


    ---o0o---


    Enllaços al fòrum:

    Resultat i comentari dels participants

    Votacions

    Convocatòria Nanorepte 335

  • prova
    [ contrasenya recuperada ] | 06/06/2010 a les 23:33

    Quan obriu l'opció Publica el teu relat, trobareu:

    Títol: Nanorepte 335: La vena d'escriure (03-06-2010)

    Introducció (Màx. 4000 caràcters):

    Guanyador del Nanorepte 335: Sangifetge

    Organitzador del Nanorepte 335: brins


    Text
    IMPORTANT: a l'inici del text deixar uns 4 espais de tabulador sinó no s'executa correctament la instrucció html que hi ha a continuació.



    Nanorepte guanyador:

    Màgia? - Sangifetge



    -Vols crear un pirata, una fada o un follet?
    -Sí pare! farem màgia?
    -No, millor encara; escriurem!
    ---o0o---


    Resta de nanorelats participants:
    Dues venes - Joan G. Pons



    - Joan tens la vena inflada !
    - A quina mà ?
    - A les dues
    - Haig de comprar dos ordinadors. Són les d'escriure.

    ---o0o---

    Ho sento - Joan Gausachs i Marí



    Em sap greu però no puc participar en aquest ‘nano'. Em faltarien massa paraules… amb vint no en tinc prou.

    Ho sento
    ---o0o---

    Homicida en potència - deomises



    Mataria la sogra de mil maneres diferents. Però prefereix escriure nanos en contra d'ella, que és més rentable i inocu.

    ---o0o---

    Inspiració - Montserrat Tafalla



    Inspiració... dona capriciosa, fugissera ...
    Per què em fas patir quan més et necessito?.
    Ja et tinc! però... el temps és acabat.
    ---o0o---


    Ingenu - sulfuric



    Volia escriure la millor novel·la d'amor, però li toca la loteria i cregué que podria viure-la

    ---o0o---

    Bucle - nuriagau



    Escrivia i es quedava amb la sensació que no havia sabut trobar les paraules encertades. I començava un altre relat...
    ---o0o---


    El meu futur d'escriptor - uanra



    De gran, quan tingui catorze anys, vull ser escriptor com el Messi va començar a ser futbolista del Barça.

    ---o0o---


    Sucant tinta - Llibre



    Pobre, sense recursos, sense tinta per continuar el bell poema, sucà copiosament de la vena d'escriure. L'endemà el trobaren dessagnat.
    ---o0o---



    Un escriptor compulsiu - Vladimir



    Escrivia les novel·les als rotlles de paper higiènic, als tovallons de paper, als kleenex. Ara no li coneixem cap obra.


    ---o0o---

    Apunts - Núria Niubó



    En les butxaques plenes de papers les paraules juguen a composar, em criden, les conjumino i he aquí el Nano.

    ---o0o---

    1L'efecte d'un premi - Mercè Bellfort



    Li van concedir el Premi Nobel de Literatura. No va assistir a l'acte per por de no trobar paraules d'agraïment.
    ---o0o---


    Visites periòdiques - copernic




    Les muses el visitaren molt sovint al llarg de la vida. La darrera vegada que va arribar la inspiració, expirà.
    ---o0o---



    Nanorelats de propina :

    Titular - deomises



    Detingut el prolífic rei de la novel·la negra per inspirar l'homicida de Gràcia, que encara no s'ha pogut enxampar.

    ---o0o---

    Oportunista - deomises



    Aprofita el trasllat de la Dolça Parvati per presentar-se a tots els reptes. Potser així tingui opcions de guanyar-ne algun.


    ---o0o---


    Enllaços al fòrum:

    Resultat i comentari dels participants

    Votacions

    Convocatòria Nanorepte 335

  • prova
    REPTE CLÀSSIC | 07/06/2010 a les 00:11

    REPTE CLÀSSIC CDXXV (425): "AMOR" - Cruïlles (30-05-2010)

    Tema: "Per amor"
    Les condicions són les següents:
    ·Paraula clau: aroma
    ·Extensió: fins a 500 paraules
    ·Termini: divendres 4 de juny a les 16.00h

    Guanyador/a: franz appa

    Proposat per:allan lee


    Tema: Per amor
    Extensió: 500 paraules com a màxim
    Paraula clau: aroma
    Durada: 5 dies




    Guanyador/a: franz appa

    Text guanyador:


    Cruïlles

    Un segon abans de topar-se amb l'esguard que l'havia de transportar molts anys enrere, va sentir perfectament la veu femenina que cridava algú, en to baix, indecís. Tanmateix, va sonar clarament dins la cafeteria buida: "Josep!". Va tornar a sentir la veu, ara més alta, més insistent, més a la seva vora. De cua d'ull va notar la figura de la qual sortia la veu. Es va girar, tot i que encara no es creia el destinatari de la crida, potser només per adreçar aquella mirada apreciativa que solen adreçar els homes desvagats a les dones que es creuen al seu camí.
    Aleshores va topar-se amb aquell esguard on va reconèixer el seu mateix, l'esguard també de sorpresa, de frustració i de pena que havia vist reflectits en els ulls d'una noia. Ell l'havia seguit en aquell cas en el moment d'entrar en un bar. Segur que era ella, la que havia estat buscant durant tants anys, en tots els seus vagarejos per la gran ciutat. Caminava en totes les hores que li quedaven lliures, abans d'agafar el tren de tornada, amb la insensata esperança de veure-la en una cantonada, en el reflex d'un aparador, en una cabellera que flotava entre el trànsit dens, en la seva aroma captiva en algun racó sense vent de qualsevol cruïlla. Desesperadament aferrat a la mínima probabilitat de trobar-la en els circuits atzarosos de la multitud que es mou cada instant en una ciutat tan gran. Ni tan sols sabia si encara hi vivia, si encara traçava allí els camins fugaços que els transeünts deixen rere seu, inexorablement abocats a l'oblit.
    Llavors una tarda va veure, més enllà del dubte, la seva esquena, la seva cabellera. Va cridar, "Laura!", fins va arribar a fregar-li el braç, i aleshores va veure l'esguard, i tot seguit el vel de compassió reflectint la seva pròpia decepció, abans de retirar-se mormolant una excusa segurament inaudible.
    Ara aquesta nova desconeguda havia barbotejat també alguna excusa, segurament també evocant el rostre esperat i no trobat. I sabia que era cosa d'uns breus instants que es perdés en els afores d'aquell petit àmbit que ara compartien, on es faria fonedissa i ja no la tornaria a veure mai més, com no havia tornat a veure mai més la Laura, cada dia una mica més difuminada i llunyana mentre amb els anys s'apaivagava la seva obsessiva recerca d'un passat que havia quedar avortat abans de néixer.
    -Escolti! -es va sentir a dir ara a ell mateix, com en un somni, com si de sobte es materialitzessin en una veu estranya, encara que fos seva, totes les frustrades caminades de tants anys per les cruïlles buides.
    Aleshores ella es va tornar, i ell no va saber encara si la nova brillantor de l'esguard que es va creuar amb el seu era només el reflex d'un raig de sol que s'obria pas entre la penombra del local, o tota una promesa i una esperança d'un temps nou que li venia a l'encontre.

    Veredicte: El veredicte

    Entrega de premis: Els comentaris

    El post de la Convocatòria del repte

    Altres textos presentats:

    ·Parsimònia i estètica - deomises
    ·Com el Vent ( fora de concurs) - Sangifetge
    ·L'amor que no tindràs - sulfuric
    ·Per amor. - Xavier Valeri
    ·Postals - Vladimir
    ·Amb paraula i sense vot - nuriagau
    ·De l'amor i de la vida (Absolutament fora de temps i de concurs) - darkman

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: