Detall intervenció

Prova

Intervenció de: REPTE CLÀSSIC | 21-05-2010


REPTE CLÀSSIC CCCCXXIII (423): "AUTERITAT" - El tren de les deu

Tema: "Austeritat"
Les condicions són les següents:
·Paraules clau: pensions, funcionari, medicament i xec.
·Extensió: fins a 500 paraules
·Termini: Dijous 20 de maig a les 22.00h

Guanyador/a: darkman




Proposat per:gypsy i nuriagau


Tema: Austeritat


Extensió: 500 paraules com a màxim
Paraules clau: pensions, funcionari, medicament i xec.

Durada: 7 dies




Guanyador/a: darkman



Text guanyador:


El tren de les set

S'asseu sol, el tren està aturat i buit. Reviu els seus amics, no l'han deixat del tot. Rememora frases soltes i converses enceses. Política, esports, afers socials, viatges; tots els temes tenien cabuda en el reduït espai dels quatre seients que ocupaven els companys de trajecte, camí de la facultat. Cada dia era diferent, una sorpresa, li agradava viatjar en tren i conèixer gent nova. Algun cop solia tornar llegint.
I llegeix, encara ara, qualsevol dels llibres que pengen dels prestatges de l'estudi, un fantàstic àtic adquisició dels avis, cent seixanta metres quadrats amb vistes al parc, a dues passes de l'estació dels ferrocarrils. Somiar despert és l'herència del pare. Quan no llegeix, escriu, és el seu medicament i ho fa amb vehemència. El raig de paraules que bullen dins del cap, surten escopides com lava d'un volcà irat, deixant avançar rius candents, amb lentitud, i morint en un antic oceà calmós.
Alça els ulls, res no canvia, l'obsolet vagó fa olor de resclosit. Els vells parracs que ahir vestien els seients no mostren el color original, sembla talment l'esgrogueïda oficina d'un funcionari xaruc. Avui tampoc engegarà el tren de les set.
Al tard i amb sort, tornarà a l'àtic espartà. Menjarà i haurà passat un altre dia més. Estirat al llit tancarà els ulls per reviure un passat més jovial, recordarà moments més acolorits, quan ser auster era un pecat mesquí. En aquells temps l'aire estava empudegat de fums diversos i l'aigua ho era tot, menys aigua, i la solidaritat era un mot desconegut, però hi havia gent. I ara, ara la gent... qui sap on para. Ningú camina pels carrers. Tots han marxat, i un dia ho farà ell. Recorda el silenci després del xiulet estrident, crepuscles de por, crits, corredisses, una guerra sense enemic a la vista. Mai va saber d'on varen arribar, eren estels fugaços a la matinada que trencaren l'harmonia dels dies banals, omplint d'odi la quietud. Les ciutats varen quedar buides, en poc temps, arbres i plantes recuperaren l'espai cedit al ciment. Algun cop, tot fent cacera amb l'arc, ha vist ombres que el fugien esmunyint-se entre altres ombres, potser no està sol, potser no és l'últim ésser viu, però ja fa temps que no parla amb ningú.
Havia desitjat acabar l'estudi per no viure amb l'ajustada pensió que rebia el pare, aquells diners no omplien la seva vellesa, estèril xec de vida sense expectatives. Vol oblidar el temps passat, però enyora tota aquella fanfàrria de colors. Remulla els sentiments recordant l'eufòria de la joventut perduda.
I a l'endemà baixarà a l'estació. Com sempre, el rellotge marcarà les set, on es va aturar una matinada. Les portes del vagó estaran obertes, també com sempre. Escamparà la pols d'un seient i s'asseurà a llegir. Sap que algun dia haurà de seguir les vies del tren i baixar a la gran ciutat arran del mar. No podrà recuperar la família ni els amics, però li agradaria veure món i tornar a banyar-se en el mar.


Veredicte: Les deliberacions de les jutgesses


El post de la Convocatòria del repte


Altres textos presentats:

· Senyora, això és suborn ! - Núria Niubó
·no hi ha mal que cent anys duri... - sulfuric
·L'escriptor - Filalici
·Entre amics - Maurici
·Música esfèrica - deomises
· Què és l'austeritat? - Joan Gausachs i Marí
· Comença la festa - Sangifetge
·De bon conformar - Vladimir
·L'accident - mateu


Respostes

  • prova
    REPTE CLÀSSIC | 21/05/2010 a les 16:51

    REPTE CLÀSSIC CCCCXXIII (423): "AUTERITAT" - El tren de les deu

    Tema: "Austeritat"
    Les condicions són les següents:
    ·Durada: 7 dies (fins el 20 de maig a les 22h)

    Guanyador/a: darkman




    Proposat per:gypsy i nuriagau




    Tema: Austeritat




    Extensió: 500 paraules com a màxim



    Paraules clau: pensions, funcionari, medicament i xec.




    Durada: 7 dies




    Guanyador/a: darkman



    Text guanyador:


    El tren de les set

    S'asseu sol, el tren està aturat i buit. Reviu els seus amics, no l'han deixat del tot. Rememora frases soltes i converses enceses. Política, esports, afers socials, viatges; tots els temes tenien cabuda en el reduït espai dels quatre seients que ocupaven els companys de trajecte, camí de la facultat. Cada dia era diferent, una sorpresa, li agradava viatjar en tren i conèixer gent nova. Algun cop solia tornar llegint.
    I llegeix, encara ara, qualsevol dels llibres que pengen dels prestatges de l'estudi, un fantàstic àtic adquisició dels avis, cent seixanta metres quadrats amb vistes al parc, a dues passes de l'estació dels ferrocarrils. Somiar despert és l'herència del pare. Quan no llegeix, escriu, és el seu medicament i ho fa amb vehemència. El raig de paraules que bullen dins del cap, surten escopides com lava d'un volcà irat, deixant avançar rius candents, amb lentitud, i morint en un antic oceà calmós.
    Alça els ulls, res no canvia, l'obsolet vagó fa olor de resclosit. Els vells parracs que ahir vestien els seients no mostren el color original, sembla talment l'esgrogueïda oficina d'un funcionari xaruc. Avui tampoc engegarà el tren de les set.
    Al tard i amb sort, tornarà a l'àtic espartà. Menjarà i haurà passat un altre dia més. Estirat al llit tancarà els ulls per reviure un passat més jovial, recordarà moments més acolorits, quan ser auster era un pecat mesquí. En aquells temps l'aire estava empudegat de fums diversos i l'aigua ho era tot, menys aigua, i la solidaritat era un mot desconegut, però hi havia gent. I ara, ara la gent... qui sap on para. Ningú camina pels carrers. Tots han marxat, i un dia ho farà ell. Recorda el silenci després del xiulet estrident, crepuscles de por, crits, corredisses, una guerra sense enemic a la vista. Mai va saber d'on varen arribar, eren estels fugaços a la matinada que trencaren l'harmonia dels dies banals, omplint d'odi la quietud. Les ciutats varen quedar buides, en poc temps, arbres i plantes recuperaren l'espai cedit al ciment. Algun cop, tot fent cacera amb l'arc, ha vist ombres que el fugien esmunyint-se entre altres ombres, potser no està sol, potser no és l'últim ésser viu, però ja fa temps que no parla amb ningú.
    Havia desitjat acabar l'estudi per no viure amb l'ajustada pensió que rebia el pare, aquells diners no omplien la seva vellesa, estèril xec de vida sense expectatives. Vol oblidar el temps passat, però enyora tota aquella fanfàrria de colors. Remulla els sentiments recordant l'eufòria de la joventut perduda.
    I a l'endemà baixarà a l'estació. Com sempre, el rellotge marcarà les set, on es va aturar una matinada. Les portes del vagó estaran obertes, també com sempre. Escamparà la pols d'un seient i s'asseurà a llegir. Sap que algun dia haurà de seguir les vies del tren i baixar a la gran ciutat arran del mar. No podrà recuperar la família ni els amics, però li agradaria veure món i tornar a banyar-se en el mar.


    Veredicte: Les deliberacions de les jutgesses




    Entrega de premis: Les declaracions del guanyador/a

    Convocatòria del repte


    Altres textos presentats:

    · Senyora, això és suborn ! - Núria Niubó
    ·no hi ha mal que cent anys duri... - sulfuric
    ·L'escriptor - Filalici
    ·Entre amics - Maurici
    ·Música esfèrica - deomises
    · - Joan Gausachs i Marí
    · Comença la festa - Sangifetge

  • Prova
    REPTE CLÀSSIC | 21/05/2010 a les 17:01

    REPTE CLÀSSIC CCCCXXIII (423): "AUTERITAT" - El tren de les deu

    Tema: "Austeritat"
    Les condicions són les següents:
    ·Paraules clau: pensions, funcionari, medicament i xec.
    ·Extensió: fins a 500 paraules
    ·Termini: Dijous 20 de maig a les 22.00h

    Guanyador/a: darkman




    Proposat per:gypsy i nuriagau


    Tema: Austeritat


    Extensió: 500 paraules com a màxim
    Paraules clau: pensions, funcionari, medicament i xec.

    Durada: 7 dies




    Guanyador/a: darkman



    Text guanyador:


    El tren de les set

    S'asseu sol, el tren està aturat i buit. Reviu els seus amics, no l'han deixat del tot. Rememora frases soltes i converses enceses. Política, esports, afers socials, viatges; tots els temes tenien cabuda en el reduït espai dels quatre seients que ocupaven els companys de trajecte, camí de la facultat. Cada dia era diferent, una sorpresa, li agradava viatjar en tren i conèixer gent nova. Algun cop solia tornar llegint.
    I llegeix, encara ara, qualsevol dels llibres que pengen dels prestatges de l'estudi, un fantàstic àtic adquisició dels avis, cent seixanta metres quadrats amb vistes al parc, a dues passes de l'estació dels ferrocarrils. Somiar despert és l'herència del pare. Quan no llegeix, escriu, és el seu medicament i ho fa amb vehemència. El raig de paraules que bullen dins del cap, surten escopides com lava d'un volcà irat, deixant avançar rius candents, amb lentitud, i morint en un antic oceà calmós.
    Alça els ulls, res no canvia, l'obsolet vagó fa olor de resclosit. Els vells parracs que ahir vestien els seients no mostren el color original, sembla talment l'esgrogueïda oficina d'un funcionari xaruc. Avui tampoc engegarà el tren de les set.
    Al tard i amb sort, tornarà a l'àtic espartà. Menjarà i haurà passat un altre dia més. Estirat al llit tancarà els ulls per reviure un passat més jovial, recordarà moments més acolorits, quan ser auster era un pecat mesquí. En aquells temps l'aire estava empudegat de fums diversos i l'aigua ho era tot, menys aigua, i la solidaritat era un mot desconegut, però hi havia gent. I ara, ara la gent... qui sap on para. Ningú camina pels carrers. Tots han marxat, i un dia ho farà ell. Recorda el silenci després del xiulet estrident, crepuscles de por, crits, corredisses, una guerra sense enemic a la vista. Mai va saber d'on varen arribar, eren estels fugaços a la matinada que trencaren l'harmonia dels dies banals, omplint d'odi la quietud. Les ciutats varen quedar buides, en poc temps, arbres i plantes recuperaren l'espai cedit al ciment. Algun cop, tot fent cacera amb l'arc, ha vist ombres que el fugien esmunyint-se entre altres ombres, potser no està sol, potser no és l'últim ésser viu, però ja fa temps que no parla amb ningú.
    Havia desitjat acabar l'estudi per no viure amb l'ajustada pensió que rebia el pare, aquells diners no omplien la seva vellesa, estèril xec de vida sense expectatives. Vol oblidar el temps passat, però enyora tota aquella fanfàrria de colors. Remulla els sentiments recordant l'eufòria de la joventut perduda.
    I a l'endemà baixarà a l'estació. Com sempre, el rellotge marcarà les set, on es va aturar una matinada. Les portes del vagó estaran obertes, també com sempre. Escamparà la pols d'un seient i s'asseurà a llegir. Sap que algun dia haurà de seguir les vies del tren i baixar a la gran ciutat arran del mar. No podrà recuperar la família ni els amics, però li agradaria veure món i tornar a banyar-se en el mar.


    Veredicte: Les deliberacions de les jutgesses


    El post de la Convocatòria del repte


    Altres textos presentats:

    · Senyora, això és suborn ! - Núria Niubó
    ·no hi ha mal que cent anys duri... - sulfuric
    ·L'escriptor - Filalici
    ·Entre amics - Maurici
    ·Música esfèrica - deomises
    · Què és l'austeritat? - Joan Gausachs i Marí
    · Comença la festa - Sangifetge
    ·De bon conformar - Vladimir
    ·L'accident - mateu

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: