Detall intervenció

prova

Intervenció de: Dyonisos | 02-07-2009


Aquesta nova versió del relat de ficció "Passió pels llibres",
forma part del llibre col·lectiu "Relats per a llegir amb una sola mà">.
La iniciativa va néixer arran del Repte CCCLXXXIV 384, proposat per Dolça Parvati i Sangifetge, comptant també amb la col·laboració desinteressada de rnbonet amb els magnífics dibuixos de la portada i de la contraportada, i de Vladimir, encarregant-se de l'edició a Bubok.
-------------
*


.............................................................................................................
Aquest relat de ficció forma part del llibre col·lectiu "Relats per a llegir amb una sola mà"> publicat a Bubok.
.............................................................................................................

A tots els que senten passió pels llibres

El Quim de sempre havia estat un apassionat de la literatura. Llegia tota classe de llibres, però, a més a més, allò seu semblava una obsessió morbosa i malaltissa, ja que també el tacte, el perfum i la forma, li encisaven. Anava a la Biblioteca Municipal cada quinze dies i n'agafava tres de préstec, perquè havia deixat de comprar-ne, llevant dels imprescindibles, i de vegades havia notat que s'excitava i, fins i tot, s'havia hagut d'amagar darrere les prestatgeries, per evitar que els estudiants que ocupaven les taules no notaren aquella protuberància al seu entrecuix.

Va haver-hi canvi de govern a l'Ajuntament de Beniatrol. Inauguraren una nova seu per a la biblioteca, que va començar a obrir també els dissabtes. Aquella era una de les antigues reivindicacions del Quim, ja que era quan millor li venia d'anar-hi, degut al seu treball a torns rotatius. Fou aleshores quan van contractar de bibliotecària la Vanessa, una noia de trenta anys, bruna, ben plantada, i amb uns ulls felins. La veritat és que el Quim no era en els ulls precisament en el que més es fixava i, quan anava al mostrador, no podia deixar de mirar-li el generós escot, on s'endevinava aquell prodigi que desafiava la Llei de Newton, i si li afegim la simpatia innata, no ens deu d'estranyar que des del primer moment, restés enamorat de la noia, malgrat ésser casat, encara que amb una dona frígida, vint anys més gran que la Vanessa.

La vocació secreta del Quim era ser escriptor, però no tenia gens de talent. Potser per això, li agradaven tant les novel·les del Paul Auster que, a més de parlar sempre d'escriptors, eren força imaginatives. Ja des del primer dia, va comentar amb la Vanessa totes aquestes circumstàncies (excepte la manca de talent). Quan ella s'alçava per cercar-li algun llibre de les prestatgeries, no podia apartar el seu esguard d'aquell esplèndid cul.

Va mamprendre a anar cada setmana, amb l'excusa de que així podria agafar més llibres. Es va llegir la trilogia de Henry Miller (Nexus, Sexus, Plexus), de fort contingut eròtic, i el seu cervell va anar despertant-se. Començava a fer-se les seues pel·lícules... Un dissabte li diu que escriu a relatsencatala, un web d'escriptors aficionats. Li demana l'adreça electrònica i li diu que li farà arribar algun dels relats que penja. De vegades, de forma esporàdica ha entrat a la pàgina, on hi ha relats molt bons i també poemes. Ha observat que molts d'ells els escriuen amb pseudònims, pel que seria prou fàcil suplantar la personalitat dels autors.

Quan arriba a casa, es connecta al web i tria un autor. Es decideix per "Leviathan", com el títol de la primera novel·la del seu ídol Paul Auster, que va llegir fa molts anys. "Leviathan" penja relats i poemes gairebé setmanalment, i a la biografia no consta cap referència de cap mena, que el pogués descobrir. És el candidat perfecte i decideix suplantar-lo.

Arriba el mes de Desembre i la biblioteca es disposa a tancar per fer algun petit canvi, com també per a netejar i organitzar els fons editorials procedents de donacions. Més que res, es tracta d'aprofitar millor l'espai. Fins aleshores, el Quim ha anat aprofundint en la seua intimitat amb la Vanessa. Llavors, ella li diu que si vol anar-hi per tal d'ajudar-li a organitzar els llibres, donat el seu coneixement, a més de que ell és el lector més prolífic de tots els que van a la biblioteca.

Queden pel proper dimecres a les 5 de la vesprada. Només entrar, se n'adona de que ella està sola. Tanca la porta per dins i, de sobte, l'abraça, la besa, i veu que ella li correspon. D'un grapat la llança damunt de la taula, que és plena de llibres. Li treu els sostenidors, que a penes poden evitar que tota aquella abundància, no s'espargisca i esclate com una carcassa. Té els mugrons tibants, com dues cireres, i d'un color que contrasta amb la seua pell, blanca com el gesmil. Es posen a cardar, embogits per la passió i el deler. Quan li treu les braguetes, les nota humides, i aquell pinzellet retallat amb forma de cor, l'acaba de trasbalsar. El Quim es posa a pensar en una pel·lícula de Disney, com quan festejava, ja que recorda que era el millor remei contra l'ejaculació precoç. Aquells pits tan desitjats, semblen dues colometes desbocades. La penetra pel davant i pel darrere i la llepa de dalt a baix, provocant-li multiorgasmes. La Vanessa mai no havia tingut una experiència semblant... Aleshores, el Quim va deixar de pensar en aquell ànec gangós i botijós, mentre notava les batzegades del sexe de la Vanessa, i no va tardar gaire a vessar-se mar endins.

A la setmana següent van quedar en un hotel, a prop de la Fira de Mostres. Ella es va presentar més preciosa que no pas mai l'havia vista, però tot va resultar inútil. El Quim no va ésser capaç de trempar. Li calien els llibres. La flaire, el tacte, les formes... tot!

Dies després, ell es va fer soci del Llevant U.E. i ella va aconseguir una còpia de la clau de la biblioteca. A partir de llavors, repetiren el ritual del primer dia cada dues setmanes, tots els diumenges que l'equip blau-grana jugava a casa, malgrat que mai no fou com la primera vegada. El Quim va maleir haver delerat tantes vegades que la biblioteca obrís tots els dissabtes.

***


©Francesc Arnau i Chinchilla


Respostes

  • prova
    Dyonisos | 02/07/2009 a les 12:12

    Aquesta nova versió del relat de ficció "Passió pels llibres",
    forma part del llibre col·lectiu "Relats per a llegir amb una sola mà">.
    La iniciativa va néixer arran del Repte CCCLXXXIV 384, proposat per Dolça Parvati i Sangifetge, comptant també amb la col·laboració desinteressada de rnbonet amb els magnífics dibuixos de la portada i de la contraportada, i de Vladimir, encarregant-se de l'edició a Bubok.
    -------------
    *


    .............................................................................................................
    Aquest relat de ficció forma part del llibre col·lectiu "Relats per a llegir amb una sola mà"> publicat a Bubok.
    .............................................................................................................

    A tots els que senten passió pels llibres

    El Quim de sempre havia estat un apassionat de la literatura. Llegia tota classe de llibres, però, a més a més, allò seu semblava una obsessió morbosa i malaltissa, ja que també el tacte, el perfum i la forma, li encisaven. Anava a la Biblioteca Municipal cada quinze dies i n'agafava tres de préstec, perquè havia deixat de comprar-ne, llevant dels imprescindibles, i de vegades havia notat que s'excitava i, fins i tot, s'havia hagut d'amagar darrere les prestatgeries, per evitar que els estudiants que ocupaven les taules no notaren aquella protuberància al seu entrecuix.

    Va haver-hi canvi de govern a l'Ajuntament de Beniatrol. Inauguraren una nova seu per a la biblioteca, que va començar a obrir també els dissabtes. Aquella era una de les antigues reivindicacions del Quim, ja que era quan millor li venia d'anar-hi, degut al seu treball a torns rotatius. Fou aleshores quan van contractar de bibliotecària la Vanessa, una noia de trenta anys, bruna, ben plantada, i amb uns ulls felins. La veritat és que el Quim no era en els ulls precisament en el que més es fixava i, quan anava al mostrador, no podia deixar de mirar-li el generós escot, on s'endevinava aquell prodigi que desafiava la Llei de Newton, i si li afegim la simpatia innata, no ens deu d'estranyar que des del primer moment, restés enamorat de la noia, malgrat ésser casat, encara que amb una dona frígida, vint anys més gran que la Vanessa.

    La vocació secreta del Quim era ser escriptor, però no tenia gens de talent. Potser per això, li agradaven tant les novel·les del Paul Auster que, a més de parlar sempre d'escriptors, eren força imaginatives. Ja des del primer dia, va comentar amb la Vanessa totes aquestes circumstàncies (excepte la manca de talent). Quan ella s'alçava per cercar-li algun llibre de les prestatgeries, no podia apartar el seu esguard d'aquell esplèndid cul.

    Va mamprendre a anar cada setmana, amb l'excusa de que així podria agafar més llibres. Es va llegir la trilogia de Henry Miller (Nexus, Sexus, Plexus), de fort contingut eròtic, i el seu cervell va anar despertant-se. Començava a fer-se les seues pel·lícules... Un dissabte li diu que escriu a relatsencatala, un web d'escriptors aficionats. Li demana l'adreça electrònica i li diu que li farà arribar algun dels relats que penja. De vegades, de forma esporàdica ha entrat a la pàgina, on hi ha relats molt bons i també poemes. Ha observat que molts d'ells els escriuen amb pseudònims, pel que seria prou fàcil suplantar la personalitat dels autors.

    Quan arriba a casa, es connecta al web i tria un autor. Es decideix per "Leviathan", com el títol de la primera novel·la del seu ídol Paul Auster, que va llegir fa molts anys. "Leviathan" penja relats i poemes gairebé setmanalment, i a la biografia no consta cap referència de cap mena, que el pogués descobrir. És el candidat perfecte i decideix suplantar-lo.

    Arriba el mes de Desembre i la biblioteca es disposa a tancar per fer algun petit canvi, com també per a netejar i organitzar els fons editorials procedents de donacions. Més que res, es tracta d'aprofitar millor l'espai. Fins aleshores, el Quim ha anat aprofundint en la seua intimitat amb la Vanessa. Llavors, ella li diu que si vol anar-hi per tal d'ajudar-li a organitzar els llibres, donat el seu coneixement, a més de que ell és el lector més prolífic de tots els que van a la biblioteca.

    Queden pel proper dimecres a les 5 de la vesprada. Només entrar, se n'adona de que ella està sola. Tanca la porta per dins i, de sobte, l'abraça, la besa, i veu que ella li correspon. D'un grapat la llança damunt de la taula, que és plena de llibres. Li treu els sostenidors, que a penes poden evitar que tota aquella abundància, no s'espargisca i esclate com una carcassa. Té els mugrons tibants, com dues cireres, i d'un color que contrasta amb la seua pell, blanca com el gesmil. Es posen a cardar, embogits per la passió i el deler. Quan li treu les braguetes, les nota humides, i aquell pinzellet retallat amb forma de cor, l'acaba de trasbalsar. El Quim es posa a pensar en una pel·lícula de Disney, com quan festejava, ja que recorda que era el millor remei contra l'ejaculació precoç. Aquells pits tan desitjats, semblen dues colometes desbocades. La penetra pel davant i pel darrere i la llepa de dalt a baix, provocant-li multiorgasmes. La Vanessa mai no havia tingut una experiència semblant... Aleshores, el Quim va deixar de pensar en aquell ànec gangós i botijós, mentre notava les batzegades del sexe de la Vanessa, i no va tardar gaire a vessar-se mar endins.

    A la setmana següent van quedar en un hotel, a prop de la Fira de Mostres. Ella es va presentar més preciosa que no pas mai l'havia vista, però tot va resultar inútil. El Quim no va ésser capaç de trempar. Li calien els llibres. La flaire, el tacte, les formes... tot!

    Dies després, ell es va fer soci del Llevant U.E. i ella va aconseguir una còpia de la clau de la biblioteca. A partir de llavors, repetiren el ritual del primer dia cada dues setmanes, tots els diumenges que l'equip blau-grana jugava a casa, malgrat que mai no fou com la primera vegada. El Quim va maleir haver delerat tantes vegades que la biblioteca obrís tots els dissabtes.

    ***


    ©Francesc Arnau i Chinchilla

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: