Detall intervenció

Pregunto...

Intervenció de: allonsanfan | 04-01-2006


És necessari sempre trencar?? Cercar sempre la transgressió??


Respostes

  • RE: Tema de discussió: poesia i crítica social....
    Llibre | 03/01/2006 a les 23:35

    1.- Sobre el nostre tema pendent, ho confesso: sóc inútil. No ho trobo.

    2.- Sobre el tema de discussió proposat: buf! Va de debò?

    3.- Sobre tu: més avall xiuxiueig fa una pregunta que et pertocaria respondre.
  • RE: Tema de discussió: poesia i crítica social....
    Anònim | 03/01/2006 a les 23:50

    La poesia és tot un món i pot prendre varies formes.
    • RE: RE: Tema de discussió: poesia i crítica social....
      Llibre | 03/01/2006 a les 23:52

      A veure, Alícia: què pretens preguntar exactament, amb això?
      • RE: RE: RE: Tema de discussió: poesia i crítica social....
        Alícia Gataxica | 03/01/2006 a les 23:58

        Doncs en un comentasri meu deia que la crítica social per mi té una forma molts cops millor en l'assaig, perquè la poesia de tall romantic no l'acabo de veure, i la Silvia em deia que era una bona idea trencar esquemes o esteriotips i canviar les formes. Tu que en penses?
        • RE: RE: RE: RE: Tema de discussió: poesia i crítica social....
          Llibre | 04/01/2006 a les 00:02

          Bé... veig que la pregunta anava de debò, doncs.

          La veritat: et puc dir poca cosa perquè jo, de poesia, no n'entenc. Això el primer de tot. Però a banda d'aquesta premissa, important per a mi, crec que la poesia i la crítica social no tenen perquè estar renyides. O sigui, que jo crec que és possible fer crítica social bona, punyent, mitjançant un poema.

          Si en sapigués et faria una demostració... heheh... però no és el cas.

          Sigui com sigui, i malgrat el que acabo de constatar, també considero, però, que comparativament l'assaig, per exemple, seria un instrument narratiu més eficaç per a dur a terme aquesta qüestió.

          Resumint: com si no hagués dit res, no?
  • Pregunto...
    allonsanfan | 04/01/2006 a les 00:07

    És necessari sempre trencar?? Cercar sempre la transgressió??
    • RE: Pregunto...
      Llibre | 04/01/2006 a les 00:09

      Jo penso que no.
      • RE: RE: Pregunto...==>Vull dir...
        Llibre | 04/01/2006 a les 00:09

        ...que penso que no SEMPRE és necessari.
    • RE: No cal en absolut, penso (no+)
      angie | 04/01/2006 a les 00:10

      • RE: RE: No cal en absolut, penso (no+)
        Alícia Gataxica | 04/01/2006 a les 00:18

        Estic d'acord que noc al ser sempre transgressor i també que la poesia pot ser una eina de crítica social, ja ho he dit, que és si no la cançò de protesta? Tanmateix hi han tipologies de poesia, d'aquelles que rimen en soinets i que són ensucrades com diu en Pivot que malgrat l'opinió de la Silvia Peratallada a mi em grinyolen barrejades amb la crítica social. Jo tampoc sé gaire de poesia, es només una opinió i molt d'osborne...
  • RE: Tema de discussió: poesia i crítica social....
    Lavínia | 04/01/2006 a les 00:18

    Maikoski feia poesia i crítica social.

    Normalment sembla que la poesia no sigui un gènere apte per a fer crítica social i quan s'empra es fa un tipus de poesia en què la qualitat decau per manca de lirisme, però sí que és apta. en certa manera alguna de les composicions de Neruda, Alberti i algun poeta més, per la seva ideologia, podríem dir que són poesia i crítica social .

    Bona nit! (que no ho havia dit).

    Lavínia
    • RE: RE: Tema de discussió: poesia i crítica social....
      Llibre | 04/01/2006 a les 00:21

      Intentant fer una mena de resum... buf!... quines pretensions...

      Però a veure: jo diria que en el fons, tots i totes estem d'acord. La poesia és també una bona eina per fer crítica social. Potser tot just cal matisar aspectes concrets, de caire més estilístic. Crec que aquesta seria la clau per aconseguir la crítica social: léxic, to, ritme, còmput sil·làbic...

      Vaig bé? Seria això, més o menys?
      • RE: RE: RE: Tema de discussió: poesia i crítica social....
        Alícia Gataxica | 04/01/2006 a les 00:24

        Siiiiiiiiiiiiii! Aquest matí en parlavem, Ovidi i la crítica social i no per això perd lloc la lírica, oi?
    • RE: RE: Tema de discussió: poesia i crítica social....
      Alícia Gataxica | 04/01/2006 a les 00:22

      Bé, si Lavinia referit als clàssic evidentment... Lorca per exemple, estem d'acord...
      • RE: RE: RE: Tema de discussió: poesia i crítica social....
        Lavínia | 04/01/2006 a les 00:28

        El que passa en l'anomenada poesia social és que en la gran majoria de vegades i en la gran gruix d'autors. el fons predomina sobre la forma.És a dir és més important el que s'hi diu que com es diu.
        Perquè no és una poesia intimista, sinó que va dedicada a una gran majoria. De vegades s'ha dit que és panfletària i això n'hi ha restat qualitat literària.
        • RE: RE: RE: RE: Tema de discussió: poesia i crítica social.... I Tant!!
          Lavínia | 04/01/2006 a les 00:31

          Clar que ho és!
          Com ho és la novel·la i el teatre i, evidentment, l'assaig.


        • RE: RE: RE: RE: Lavínia....
          Llibre | 04/01/2006 a les 00:33

          ...una consulta. I ho pregunto sense ànims d'ofendre: quan dius que de vegades això (el predomini del fons sobre la forma) ha restat qualitat literària a aquest tipus de poesia... no serà que de debò gaudeix de menys qualitat????

          I insisteixo: ho pregunto des d'un posicionament plenament (ho reconec) profà de la matèria.
          • RE: RE: RE: RE: RE: Lavínia....=> Llibre
            Lavínia | 04/01/2006 a les 00:38

            La té, la gran majoria de vegades. Fins i tot quan algun autor l'ha conreada, a més de la lírica, se'l considera com una etapa diferent temàticament parlant i també qualitativament, perquè com que aquesta poesia pertany a una època històrica determinada, quan passa el moment queda com a testimoni social, però res més.

            La gran majoria de vegades, sol ser així.


            • RE: RE: RE: RE: RE: RE: Lavínia....=> Llibre===>Gràcies!
              Llibre | 04/01/2006 a les 00:40

              Per tot.

              Per les respostes, pels aclariments... Sempre és un plaer conversar amb tu.

              Em sembla, però, que aquesta nit hauré de donar per acabada la conversa i marxaré cap al llitet.

              M'ho penso... heheheh...
    • Citava a Llibre...
      allonsanfan | 04/01/2006 a les 00:25

      Em penso que llibre o algu d'allà a dalt deia alguna cosa sobre transgressió, trencament, noves formes, etcètera.

      Com diu Lavínia, aquí a Espanya tenim la generació dels 50, Blas de Otero, Celaya, Gil de Biedma... = Poesia + Crítica Social, bé crec que són la generació de la poesia social.
      • RE: Citava a Llibre...
        Llibre | 04/01/2006 a les 00:28

        Crec que de veritat en el fons tots estem d'acord, i que la conclusió (si és que cal extreure una conclusió) seria que sí, que és possible.
        • RE: RE: Citava a Llibre... Més amunt
          Lavínia | 04/01/2006 a les 00:32

          I tant que ho és!


          • RE: RE: RE: Citava a Llibre... Més amunt
            Alícia Gataxica | 04/01/2006 a les 00:39

            Lavinia tu ets docta en temes de poesia, estic d'acord en tot el que dius, ara així com hi ha formes poc líriques que perden qualitat pel to de protesta, no és cert, que barrejar la crítica amb un to de lirismes ensucrat i excesiu pot ser també motiu de poca qualitat?

            Hom pot dir que es tracta de transgredir però jo no veig clar... i tanmateix tingueu en compte que he penjat el post en plan discussió literaria i no per aconseguir una conclusió clara, encara que penso que potser té raó la llibre i com sempre la realitat té multiplicitat de cares inclòs la literatura, com Pesoa, oi, Llibre?
            • RE: RE: RE: RE: Citava a Llibre... Més amunt...> Alícia
              Lavínia | 04/01/2006 a les 00:45

              Tota poesia que denoti un excés d'ensucrament també passa, estilísticament parlant, per ser de poca qualitat precisament per l'excés de sentimentalisme.

              Voldria fer una clara diferència entre sentimental i sentimentaloide perquè no són el mateix, però això va a gustos.

              Vull dir que hi ha qui que conté el sentimentalisme i hi ha qui el desborda (cas de molta poesia del Romanticisme que temps després no "s'aguanta" per nyonya)

              No sé si era això el que volies dir, Alícia.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.