Pregunto:

Joan, realment són uns correus ben curiosos. Sobretot per monyas. Em costa de pensar que gaires autors d'aquí- on s'escriu sobre tot l'imaginable- pensin tal cosa sobre un repte tan "dolç" sobre carícies, però estic segura que són una minoria molt petita. No els hi facis cas;-)) Bon dia.

Joan, realment són uns correus ben curiosos. Sobretot per monyas. Em costa de pensar que gaires autors d'aquí- on s'escriu sobre tot l'imaginable- pensin tal cosa sobre un repte tan "dolç" sobre carícies, però estic segura que són una minoria molt petita. No els hi facis cas;-)) Bon dia.

Pareu el carro, hi han dos comentaris sobre els que cal reflexionar...El primer i el darrer, amb tots els respectes pels altres dos, que ens donen una versió de la realitat.
Joan, tu que sempre ens fas de filòsof i psicòleg, a veure que en treus... son molt importants i moltes ens hi afegiríem. Podem fer un debat.
Que en penses allan? Els has vist bé?

No ho entenc. Se suposa que estem fent relats, oi? Se suposa que això és un espai de ficció, o no? I que en un espai com aquest hi té cabuda la imaginació, d'acord?

Llavors, si hem estat capaços d'imaginar històries de crims i assassinats, d'amors i desamors, de dies, de nits, de tomba i de gira, ara no podem inventar-nos unes carícies?

No m'ho puc creure!

I si tant sols són justificants per no participar ? O certa inseguretat emocional...?

és tan increïble que passaria de llarg, però no he pogut.

Si s'ha de fer cas de comentaris com aquestos, ja podem plegar. Si a relats hi ha gent que no pot crear ficció, que plegui, però també he cregut que aquests correus tenen molta imaginació, això de dir que els homes ja no acariciem....!!!????

Doncs quina mala sort la seva, si sols topa amb dropos.


I allan, ni cas, ni cal saber-ne el nom ni per pur cotilleu, ni que els autors es confessin aquí quedant en pilotes perquè ara tenen doble repte, escriure un nanorepte imaginatiu i fins potser real.

Però també et diria una cosa... aquesta pàgina se'ns està morint si hem de escoltar comentaris així, ens ha envaït la més ridícula manca d'imaginació verborreica.

I callo, perquè encara m'encendre.

Tranquil, Joan ! Penso que una carícia és un dels actes més tendres que hi ha.
Tal vegada els comentaris negatius van estar escrits en un mal moment
Tranquil, amic Joan!

Tot això és realitat o ficció?

Bé, i jo pregunto, i si els nanos són biogràfics? Realment, ens creiem molt moderns i no ho sóm o no ho volem ser. Tot i així, són opinions que tothom té dret a exposar però que no han de fer que deixem d'idear els nanos que creiem convenients.
Per exemple, no suporto el "Sálvame". Què faig? Doncs canvio de canal. Si tothom fes el mateix el programa no existiria, i d'altra banda "a gustos colores".
Un somriure,
Anaïs