Detall intervenció

Pregon

Intervenció de: opuscle | 25-01-2014


Les notes em retornen el record
d'una matinada a trenc de vers,
una música isolada ballant de puntes
damunt de vides imaginades,
fetes de paper i de bells somnis;
Perdura l'emoció captiva
dins l'esfera dels mots
clavats en mi, pregonament.


Respostes

  • RE: MELOREPTE 237. NOCTURNE. CHARLIE HADEN
    diamant | 20/01/2014 a les 21:33
    BÉ, AQUESTA ÉS L'ADREÇA. NO SÓC CAPAÇ D'INSERIR EL VÍDEO. PERDONEU¨

    http://youtu.be/4tpStDMWaRI

    A VEURE ARA

  • Bes
    Anthony Rain | 24/01/2014 a les 22:27
    Perd la por i navega el meu nom
    amb runes de melangia
    en la pregona música de la pell
    pren-me des del meu nom

    després estimba el bes
  • Pregon
    opuscle | 25/01/2014 a les 17:48

    Les notes em retornen el record
    d'una matinada a trenc de vers,
    una música isolada ballant de puntes
    damunt de vides imaginades,
    fetes de paper i de bells somnis;
    Perdura l'emoció captiva
    dins l'esfera dels mots
    clavats en mi, pregonament.
  • Pregon
    opuscle | 25/01/2014 a les 17:48

    Les notes em retornen el record
    d'una matinada a trenc de vers,
    una música isolada ballant de puntes
    damunt de vides imaginades,
    fetes de paper i de bells somnis;
    Perdura l'emoció captiva
    dins l'esfera dels mots
    clavats en mi, pregonament.
  • Esqueixat amor (fora de concurs)
    diamant | 28/01/2014 a les 12:52

    Resten els mots
    escampats per la lluna
    la seva escalfor ardent,
    el salt de les espurnes,
    els somnis sense trencar,
    la bellesa de l’aire
    acaronant el mar.

    Esqueixat amor
    sense sutura.
  • Àvia (o Ànima indòmita)
    deòmises | 30/01/2014 a les 07:48
    El vent nocturn bufa, al ritme frenètic
    De la meva ànima indòmita, barallada
    Amb el món sencer perquè s'alleujaria
    Només entre tres paraules plenes d'enyor.

    I xiuxiuejar-te-les a cau d'orella, àvia,
    Abans que el ruixat aclareixi el teu camí,
    Definitiu, solitari, però sóc tan lluny ara
    Com aquests estels que titil·len, muts mots.

    La calma ha arribat; el consol i el plor també.
    I res no atura les ganes de batussa d'aquesta
    Boca meva tan plena de ràbia i d'impotència.

    I els trons i els llampecs escampats pertot arreu
    Són el mobiliari desordenat d'aquesta llar òrfena
    Quan cal tancar la porta, gola de llop, per sempre.



    d.
  • D'rnbonet. SÓN LLÀGRIMES DE PLUJA
    diamant | 30/01/2014 a les 16:24

    "Són llàgrimes de pluja".
    Ho has dit a frec de pell.
    Sis mots, no tres. Sis mots
    entre notes de melangia.
    Només paraules
    en aquell local nocturn
    de vora matinada.
    Sis mots sense cap fita
    amb delers d'un nou volgut
    començament, digueres.
    I repetírem,
    amb cadències i sons,
    un amor que mai no fou
    embalsamant
    les nits i les estrelles.
    Així esdevingué un lluminós crit
    de matinada
    amb sis mots a frec de pell
    entre notes de melangia.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.