Detall intervenció

Posa-hi la moneda (fora de concurs)

Intervenció de: mirna | 08-02-2011



Posa la moneda a l’entrada
per allà on s’escolen tots els somnis,
un giny preparat per arruïnar-te
que a dins la butxaca escorcolla i et fa espoli.

Posa la moneda a la bocana
i deixa-la caure als budells brunzents,
que trituren tot allò que atrapen,
que et deixen greixats els dits de llard de verm

Posa la moneda a la ranura
de la gruta rovellada de detritus i greix,
deglutirà fins la darrera engruna
de la teva innocència i de la teva ment.


Respostes

  • RE: Això del...
    rnbonet | 04/02/2011 a les 20:27
    ... "sexualisme devastat" del ser la conya amb ales metafísiques.
    Intentaré participar amb visió terrestre. No sé si amb concepció daliniana.

    Veurem si arriba a bon port la sèrie de 'renglons curts' que ara mateix comence:

    'Un pany sense clau...'
  • RE: RPV 159, Giger/Estellés/Dalí
    rnbonet | 05/02/2011 a les 15:21
    Bo. Arribe a temps d'acabar els 'renglons curts' -sacrificant la migdiada de dissabte-.
    I me n'adone que ho guanyes tot darrerament: RPV, MELO,... Collons, xicona! FELICITATS!

    I ací està la 'criatura'. Per llegir amb somriure irònic, veu cridanera i ànima pura:


    Un pany sense clau:
    com un dia sense pa!

    Trempat fermall fermat a foc,
    pany cadenat,
    tanca i pestell
    ratificat.

    Colors vermells,
    sutja de carn,
    òxid mullat,
    color de sang.

    La clau del pany,
    -del cos el ferro-
    entra al forat.
    Xip, xap! Xip, xap!

    Clau perfecte,
    perfecta clau.

    Entra, entra
    la clau de ferro
    pel foradat forat!

    Pel forat entre ferro,
    pel forat!

    Forada, espasa,
    trau foradat!
    Endins la bretxa!

    Que siga una la clau i el pany!
    Que siguen nostres l'acte i el pa!

    Salut i rebolica, amiga!

  • RE: RPV 159, Giger.
    rnbonet | 05/02/2011 a les 15:24
    Va, canvia...

    'pel forat entre ferro'

    per

    'per forat entre ferros'

    Perepunyetes que és uno!
    • RE: RE: RPV 159 ...VERSIÓ DEFINITIVA...Ai del clau rovellat!
      rnbonet | 05/02/2011 a les 17:10
      L'he llegit i em semblava que alguna cosa faltava per arrodonir.
      Així queda:


      Un pany sense clau:
      com un dia sense pa!

      Trempat fermall fermat a foc,
      pany cadenat,
      tanca i pestell
      ratificat.

      Colors vermells,
      sutja de carn,
      òxid mullat,
      color de sang.

      La clau del pany,
      -del cos el ferro-
      entra al forat.
      Xip, xap! Xip, xap!
      Vinga, entona;
      estona endonga
      clau dintre pany!

      Entra, entra
      la clau de ferro
      pel foradat forat!
      Pel forat
      entre ferros roent;
      pel forat!

      Forada, espasa,
      trau foradat!
      Endins el trau,
      amb molta força
      -xip , xap, xip, xap-
      amunt i avall!

      Un clau perfecte,
      perfecta clau.

      Que siguen nostres l’acte i el pa!
      Que siguen nostres la clau i el pany!
  • Triares el dur metall ( fora de concurs)
    gypsy | 05/02/2011 a les 21:38

    Vas perdre la tendresa
    d'estimar la carn feble,
    triares el dur metall
    com a icona d'un déu
    deshumanitzat i cruel,
    els teus ulls ja no vetllen
    el patiment dels altres

  • Carn intacta
    Ogigia | 07/02/2011 a les 14:20
    La carn no tocada
    grogueja.
    Simula ser daurada mirant-la de lluny,
    sembla una cissura que desitja tancar-se.

    Si la toques
    et mossegarà la mà;
    és una criatura de pell antiga, té
                                               dents
    de cabells de sirena
    enfurismada

    Però si tu la toques i et deixes ferir,
    i restes tranquil mentre dol tant tocar-la
    i que es deixi...

    Si la toques
    precisament tu,
    i a través de la taca de silenci penetres,
    estripant-te, entrant
    en la ranura hostil, l’aspra cavitat,

    ¿quin primitiu enigma
    o quina saviesa de la carn per dins,
    tan per dins, t’atrau?
  • Ocàs
    Naiade | 07/02/2011 a les 19:32

    Restes rovellades
    marcides entre deixalles
    esquincen el calze
    que emparava el gineceu.
    Receptacle sagrat
    engendrador de vida
    ara a la sort dels elements.
    Altre hora fèrtil paradís
    d’on rajaven rius escarlata.
    Racó amagat entre les heures
    on sadollaren plaers i desitjos
    dipòsit de la llavor del avui.

    • RE: Ocàs ( Aquest és el que val)
      Naiade | 08/02/2011 a les 11:16

      Restes rovellades
      marcides entre deixalles
      esquincen el calze
      que emparava el gineceu.
      Receptacle sagrat
      engendrador de vida
      ara a la sort dels elements.
      Altre hora fèrtil paradís
      d’on rajaven rius escarlata.
      Racó amagat entre les heures
      on sadollaren plaers i desitjos
      dipòsit de la llavor de l'avui.


  • Rere el metall
    Xantalam | 07/02/2011 a les 20:01

    L’òxid creix en les paraules
    escrites sobre el paper.
    Es rovellen signes intactes,
    ressonen sòlids, atrapats
    en el passat. Un so metàl·lic
    percudeix en el tremp quotidià,
    llunyà i aspre.
    Xerrica el mot en pols de ferritja,
    encenalls d’un poema pretèrit.
    Espetega el mot als llavis
    –no encaixa la clau al pany–
    ni les veus poden descloure
    tots els sons límpids, ni totes
    les veus dissoltes rere el metall.
  • Ets tu ?
    Oms | 08/02/2011 a les 14:39
    Ets tu, senyoreta “rock and roll” ?

    Sí? I diguem doncs nina de mel,
    si la teva pell tendra,
    fina i càlida,
    encara no en sap res del rovell.

    I jo et vull demanar,
    jove femella engalanada,
    per les vagines de ferro forjat,
    arcaiques andròmines
    instigadores del plaer prohibit.

    De debò creus que els fluids orgànics
    dels mascles en cel
    les fan més humanes,
    més dolces?

    Ets tu, senyoreta “rock and roll” ?

    Què en saps tu,
    nena maca,
    xica de casa bona,
    dels obscurs camins,
    de les ortigues en flor,
    de l'atracció de la nafra.

    O potser sí que vols,
    filla del benestar,
    besar voluptuosament,
    la meva cicatriu?
  • Sonet de la corrupció
    Fidel | 08/02/2011 a les 18:20

    Sonet de la corrupció


    Anys i anys de panys molts fets d’enganys.
    I tu que feixugament t’ho has treballat,
    així has acabat, a les gorges estavellat
    o com a les trinxeres de cendra, capsigranys

    restant empobrits com davalla un esclau.
    Perquè ja ens ho deien notables averanys:
    “fets dubtosos sota comissions de guanys”
    mentre que la clau és que ningú no té clau.

    Quants paranys, infravalorant els seus afanys !.
    I ara ja tot sembla estrellat o rovellat,
    indici de tot tant de temps encallat o ballat,

    ni tu ni jo aus, orfes de tot horitzó blau.
    Perdudes les claus al plom dels anys...,
    callats, sense sortida, sense obrir els panys.
  • Folre
    diamant | 08/02/2011 a les 22:08


    La meva vida és
    el folre d’un vestit
    grisós, prim, transparent,
    amb un caient feixuc,
    soterrat just endins,
    de vegades suat,
    i sempre amagat.
    Un teixit secundari,
    el revés d’un vestit,
    la pell tendra del fons
    en contacte amb el plany,
    isolat en l’oblit,
    adaptable, conscient,
    sempre a frec d’una dona.
    Però, íntim i retret,
    sap el color del sol
    -textura de filassa
    dels seus rajos rotunds-
    quan a l’estenedor,
    després de la bugada,
    solemnement del dret
    a cops pren rellevància.
  • Posa-hi la moneda (fora de concurs)
    mirna | 08/02/2011 a les 22:16


    Posa la moneda a l’entrada
    per allà on s’escolen tots els somnis,
    un giny preparat per arruïnar-te
    que a dins la butxaca escorcolla i et fa espoli.

    Posa la moneda a la bocana
    i deixa-la caure als budells brunzents,
    que trituren tot allò que atrapen,
    que et deixen greixats els dits de llard de verm

    Posa la moneda a la ranura
    de la gruta rovellada de detritus i greix,
    deglutirà fins la darrera engruna
    de la teva innocència i de la teva ment.
  • Màquina
    deòmises | 09/02/2011 a les 14:59
    Plany. Perquè la veu metàl·lica dels malsons
    Es clava en la carn, fins al fons de l'ànima,
    I porta reminiscències d'ombra i de plor;

    Perquè tot el plom es cobreix de rovell
    Que en l'eixida cap al laberint és crit
    I fregadissa i vol d'ocells cap a la mort.

    I calen canvis en la immobilitat de la rosca,
    En els engranatges de defallença que el motor
    Del batec, que dins meu ressona, pressent,
    I s'infon el bleix vital dins dels pulmons.

    I el vistiplau es paga amb escreix quan
    La mortalla que m'ha d'embolcallar és espart
    I vítrica rugositat contra tota carícia,
    I em peix una desesperança vers el pany...



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.