Detall intervenció

Por

Intervenció de: bellissima | 05-08-2010


Enmig del cor de la tarda
com si m'hagués de trencar
sóc dreta davant l'abisme
feta sencera un cristall.

Cap raig de sol no traspassa
el meu vidre transparent,
l'angoixa em fa invisible,
el dol és lluna creixent.

Cap terra s'obre i s'empassa
el meu fràgil exhalar,
sols hi ha a una branca llunyana
la corda que em penjarà.

Filaments encesos creuen
la boira esmaperduda
del meu temor sense arrels
que m'esclafarà tot d'una.

El desesper aclapara
el no-res ple de buidor:
sense ni lligam ni llaços
em decapita la por.





Respostes

  • Por
    bellissima | 05/08/2010 a les 13:43

    Enmig del cor de la tarda
    com si m'hagués de trencar
    sóc dreta davant l'abisme
    feta sencera un cristall.

    Cap raig de sol no traspassa
    el meu vidre transparent,
    l'angoixa em fa invisible,
    el dol és lluna creixent.

    Cap terra s'obre i s'empassa
    el meu fràgil exhalar,
    sols hi ha a una branca llunyana
    la corda que em penjarà.

    Filaments encesos creuen
    la boira esmaperduda
    del meu temor sense arrels
    que m'esclafarà tot d'una.

    El desesper aclapara
    el no-res ple de buidor:
    sense ni lligam ni llaços
    em decapita la por.




  • Lúcida existència (fora de concurs)
    deòmises | 07/08/2010 a les 18:43

    La lucidesa arriba amb el silenci d'un comiat? O el propi adéu ofereix més coherència, més visió, més perspectiva?

    Avui em trobo enmig del silenci que deixen les paraules no pronunciades i xiuxiuejo a la meva ànima perquè algú em parli. Aquest solil·loqui que turmenta la gola no acabarà en arribar la nit, ni tampoco quan despunti el dia. He plorat i he maleït les frases escoltades, he jagut en un jaç de desesper i desconsol perquè els membres no suportaven el pes de la pols del camí recorregut. I només em queda marcar les hores de joia en aquest calendari de fulles tardorals, els minuts en què dos cors bategaven alhora i adonar-me que el silenci, aquest silenci callat, inunda les darreres dates, que no entenen de colors, només de tristesa.

    La lucidesa es beu amb glops amargs en l'hora del comiat, quan la palma de la paraula més dura pica contra la galta que he ofert, contra les temples que alberguen el cor solitari que és l'existència des del moment d'esdevenir abandó, la lúcida existència de veure les llàgrimes com cauen.


    d.
  • Haikús " Jocs de vida"
    Núria Niubó | 09/08/2010 a les 09:35


    Plora el cor d'enyor
    les il·lusions perdudes
    en somnis profunds.

    ..........

    Plany el cos dorment
    dolor d'unes ferides
    en jocs de vida.

    ..........

    Vola l'ànima
    en horitzons mai viscuts
    cercant llibertat.

    ..........

  • Nit d'estiu
    Carme Cabús | 10/08/2010 a les 22:40

    Sota els alts arbres, la nit,
    íntima com una espelma,
    duu la dolçor de l'estiu
    olorosa com flor tendra.

    Ben a prop respira el cel
    amb la seva negror encesa
    i un mar d'estrelles recull
    els somnis que al vent naveguen.

    Sola sota el firmament,
    l'aire amb lluïssor de perla,
    aplego els moments més bells
    que, tangibles, són presència.

    I deixo ensonyar l'esguard
    en el misteri que alena
    aquesta nit mormolant
    estesa damunt la terra.


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.