per vosaltres...el meu poema de Nadal...Us estimo!!!!

Nadal 2013 Gotes de llum

I
Adormida ciutat, ciutat de pedra.
Que amb ulls de pedra plora
llàgrimes de pedra.
Menyspreu de la mirada cor de pedra
quan van tancar la porta i van dir, no.
Extrema desolació al calze del silenci
com de pedra
quan s’esberla l’entranya clivellant-se.
Rajant a glops gotes de llum
de mare que ara gronxa
entre els seus braços, dolça,
batecs de carn fets plors.
Ofrena perfumada del perdó
al cor de la ciutat, ciutat de pedra.
II

Quan camines silenci enmig de la cridòria,
al cor de les espines floreixen roses fresques.
Els llavis es perfumen de perdó
i acaronen el plor
mans ungides de carícies.
A cada cantonada, pacient, t’esperen
una mare i un nin,
mirant,
com suplicant
estima’m! (Teresa Serramià i Samsó)