Detall intervenció

Per touchyourbottom

Intervenció de: manel | 28-12-2014


Estic d’acord amb tu, el repte no deixa de ser un exercici.
Deixant a part la part lúdica (ens ho passem bé escrivint), es tracta d’intentar polir i millorar la nostra manera d’escriure.
El compromís del jutge d’analitzar i criticar el text sempre és interessant perquè és l’opinió d’un altre lector (i escriptor) que et pot ajudar a la teva manera de fer.
Lògicament és una opinió personal, i ho sento, però jo no crec amb aquella idea de “jo escric per mi, escric el que sento i m’és ben igual el que diuen els altres”. Quan un escriu és per comunicar, compartir, connectar, i l’opinió del públic és important.
El fet de limitar extensió i obligar paraules és estimulant, perquè com bé diu el títol, és un “repte” personal, un “a veure si en sóc capaç”.
He estat despenjat un temps del repte, i tampoc vaig viure el seu naixement, però durant el temps que vaig estar-hi enganxat m’ho passava bé i no en tinc cap dubte que va millorar la meva manera d’escriure.

Salut i repte!


Respostes

  • Tens molta raó
    touchyourbottom | 28/12/2014 a les 19:17
    Únicament no acabo d'estar-hi des de l'enunciat d'aquella idea entre cometes, que sembla com si jo hagués dit alguna cosa semblant i no és així. Penso que no tothom escriu a gust de tothom, hi ha gustos per a tot, i hi ha maneres d'escriure/comunicar/transmetres que només seran per a minories i d'altres que no i d'altres que no arribaran enlloc. Hi ha públics l'opinió dels quals no m'interessa, la veritat, la de la gent que llegeix el 'Lecturas' i el 'Pronto', per exemple. Tot i que jo quan vaig a la 'pelu', cada set anys o més (ja m'apanyo, que sóc d'un món estrany) em poso al dia de premsa rosa i personatges que si més no són útils per a relats àcids, histriònics o hilarants, si la inspiració duu per aquí, que aquesta té un assortiment i mana.
    Penso que cada jutge, també, és un ent únic i diferent i respectable (almenys aquí no és un concurs literari amb ànim de lucre, que molt sovint fan malpensar i sap greu, però hi ha estils i modes com aquella època en que quedaven bé títols com ara 'Vola, Joana!' o 'Viatgem avui, Antoni?' o 'Visca, àvia Solveg!'' (no els busqueu, que parafrasejo) i escollirà en funció d'uns paràmetres que el confegeixen com a lector/escriptor/persona (no sé si hi ha una olla amb potes que comença a cardar el camp per aquí, no t'escapis, olla!).
    Amb tot aquest mega-rotllasso vull venir a dir que pels comentaris que he fet als dos darrers reptes que no han estat entesos, no em queixo, només he dit que han estat més exercici que ve de fora que de dins, i que és una altra manera de fer i òptima, també. El nombre de mots és un afegitó, però no un problema. I que s'aprèn més que moltíssim a Relats, que des del 2012 que hi estic del bracet amb unes amigues molt torracolloneres que m'ho coroboren amb una cara no comment (més olles que fan corredisses).

    Gràcies per aquest post, manel, i per molts mots, tants com el GDLC contingui i mé que en tindrà.

    tyb

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: