Per què un psicòleg cognitiu diu que la renúncia és la base de la fortalesa i la felicitat?

Ho diu en referència a altres tipus de renuncies, no?.

Per exemple, renunciar a allò que mai no podràs assolir és una bona renuncia; t'estalvia frustracions .

De tota manera, en la situació que descrius, no nedar és la millor opció: primer, no atraus l'atenció dels taurons cap a la teva persona i segon, nadar probablement només et serviria per morir cansat.

Això ho diu un budista, no un cognitiu !!!

Mena, que t'ensenyi el titol primer !

i de fet totes les religions recomanen la pràctica de l'ascetisme. Els principis divins que ens ha donat el Dr. Moon però, diuen que la persona ideal consisteix en la unió harmoniosa de cos i ment (ésser físic i ésser espiritual digues-li) i que mai no ens podem desempallegar del tot dels desitjos del cos. El que cal és garantir les necessitats d'ambdós, però això si, la ment ha d'estar en la posició subjectiva (el cos ha de "girar" al voltant de la ment) i si la ment està centrada en Déu i els Seus valors absoluts (està en posició objectiva o "gira" al voltant de Déu) llavors la unió harmoniosa cos-ment també estarà al seu torn centrada en Déu.

Ara bé, la religió serveix per re-connectar l'home caigut amb Déu. Vol dir que tots els exercicis d'ascetisme, com una ofrena de temps limitat, són bons i útils per enfortir l'esperit i aprendre a dominar el propi cos i els seus desitjos, perquè en la persona caiguda els desitjos del cos tendeixen a l'abús i al descontrol. Per això la religió segueix essent necessària, especialment per als que tenim una naturalesa caiguda més accentuada, però per a tothom en general.

Mena, empatitzo amb tu a certa distància. Puc entendre que tal com està el món, tenir fills adolescents o joves deu ser força angoixant. Els pares no poden fer gaire més que seguir estimant-los sempre, i donar un cert model, un cert exemple (i també. sobretot quan són petits, evidentment posar límits) Però al final tots hem de fer el nostre camí, les nostres pròpies experiències de vida. I mantenir l'esperança que si perseverem, tard o d'hora faran el seu camí de tornada a un cert "ordre."