Per la perstroika

Mira noia, imagino que som semblants, i encara que jo dec ser més gran, també tinc moltes emocions quan penso en la meva guitarra i la rapidesa amb la que la tocava però sempre hi ha un moment per una llàgrima absurda, tothom tenim records, no ha marxat del meu costat ningú que estimés però un parell de vegades jo era el que anava a marxar i al obrir els ulls, per força em vaig adonar que a les meves guitarres ja els hi puc treure la pols i cuidar els estoigs, perquè m' acontento mirant-les i imaginant...
Perestroika es el teu nick, Cabrera el meu i la llibertat de Catalunya i d'Euskal Herria la de molts. Cuida el que tens i seguieix deixant-he el cor quan escriguis.
Manel