Detall intervenció

Per la finestra

Intervenció de: Lady_shalott | 09-12-2007


Hem sorprès la badia
les munyanyes blaves d'enllà
i prenem fràgils els dits
de les corol·les verdes
dels eixams marins
el pols del ball

la foguera lenta
l'euga negra que
festeja l'estrany
que cel endins dreça
la crinera, i mira,
i la disfressa cau

adéu al port!
les mans passejen
el roig flairós
i riu suau l'estació
del fred,

ens arrossega endins
endins la calma,
fins l'endemà.


Respostes

  • No hi ha soledat (Divertimento)
    deòmises | 07/12/2007 a les 11:09

    No hi ha soledad si la mar t'acompanya,
    Si la sorra pot acaronar les teves passes
    Amb la dolçor de la sal i la proximitat dels estels:
    Somnia i al teu recer tindràs el meu batec.

    On deixes els teus llavis quan l'onatge
    Intenta besar-te envoltada de llums i ombres,
    Quan el vaixell dels dies navega a la deriva
    De les hores que s'escolen constantment?

    No hi ha soledat si passeges somnàmbula
    De bracet amb l'escuma i el pleniluni
    En la badia del meu pit fet bressol i jaç.

    On deixes els teus dits quan la platja
    Intenta emparar-te en el seu caliu
    Nocturn, en la seva ofrena de refugi etern?

  • Essència (In memoriam Narcisa)
    Bianca | 07/12/2007 a les 13:35

    Es perden mar endins
    les flors marcides de tota una vida
    De port en port viatgen els sentiments
    fent companyia a les onades

    On cercar els somnis perduts
    si la mort s'apropa a cada pas
    recordant-me que el temps s'acaba?

    Retrobaré allò que va ser meu,
    la llum de la meva estrella.

    Essència de la vida eterna,
    de les imatges que perduren en la ment.
    Senyal d'un amor viscut intensament
    superant dia a dia
    els durs obstacles de la vida

  • Nit de gala
    llamp! | 07/12/2007 a les 23:41

    Agafats de la mà,
    ens difuminem en l'horitzó...
    etèri, vanitós, difús...
    que es complau de ser únic
    i perceptiblement anímic.

    Mentre la nit mor a l'esquena,
    hi ha estels reviscolats
    sobre les ànimes plebees
    d'aquest indret, que es perllonga
    sobre un mar de coloraines.

    Passejant per la badia,
    mirem el cel ben distesos,
    i, fixem la mirada
    en un cel opac,
    tacat de purpurina.

    El poble, el cel i el mar
    vénen a raure al paradís
    on son heterogènies imitacions
    d'incandescència i vitalitat,
    mers artistes noctàmbuls.

    Cruixeix la sorra al nostre pas
    i mentre la brisa ens acompanya,
    la nit és indistinta, paradigma
    d'una vetllada sense igual,
    vestida de gala i demanant sortir al ball.

    __________________________________
    llampec

  • La nit és silenci per a estimar
    Salgado | 08/12/2007 a les 11:44

    La nit és silenci per a estimar,
    on els amants s'hi refugien.
    El temps a llur voltant, fugaç, s'esmuny
    i la pell de l'adéu es torna dura.

    Els núvols són invisibles de nit,
    mes de l'amor són testimonis.
    El temps passa igual de ràpid pel món
    que somia, tant de nit com de dia.

    Les carícies somortes a la pell
    s'aturen un instant i miren
    la lluna i la confonen amb el sol.
    Però falten hores perquè retorni.

    Els ocells no canten però són vius
    mirant la nit amb les mirades
    closes, somiant que volen pel cel,
    lliures, immensitat que mai no acaba.

    La nit, dolç silenci per a estimar
    (per què els cal llum a les parpelles?),
    quan junts ploren fent rosada els estels
    i la toquen els rosats dits de l'alba.

    La llum descubrirà furtivament
    de les carícies les despulles
    de dia i del darrer bes el record,
    il·luminat del sol pel clar somriure.

    De la fulla el caure es torna soroll,
    trencant les cristal·lines aigües
    de la mar que a la pell dels amants surt,
    on els rius de l'amor hi desemboquen.

    La nit és silenci per a estimar,
    joia per viure la natura,
    on els amants es troben novament.
    Només el sol acaba amb ella.
    A la badia quedaran els besos.

    Aquest és el meu primer repte, espero que agradi

  • RE: 11è RPV Il·lusions impressionistes
    Naiade | 09/12/2007 a les 00:15

    Il·lusions impressionistes

    Nit estelada
    que il·lumines aigua i terra
    fanalets verds fosforescents
    de grogues flames
    flotant entre blau refulgent
    de pinzellades atapeïdes
    impregnant l'entorn
    d'il·lusions impressionistes.

    Grocs daurats predominen
    fent esvair la negror
    negada de lluna
    intuïda rere teranyines de núvols
    plantant cara a la nit
    aconseguint l'encanteri
    d'una nit màgica
    que silent ens sorprèn
    amb espectacle multicolor.

    Només són els nostres esperits
    posseïts per l'amor
    que fan emanar tanta bellesa
    transformant l'entorn trist
    en una nit de focs d'artifici
    enlluernant les nostres animes
    dels intensos tons de la passió.
    aconseguint el miratge.

  • Ofec d'estrelles
    opuscle | 09/12/2007 a les 11:03

    Aigua dels segles
    enlluernada de cel,
    ofec d'estrelles
    que van i vénen,

    I aquest silenci
    que no s'acaba
    damunt el blau
    que tot ho tiba.

    Somriures d'estels
    xipollegen al teu pas
    esquitxats de lluna
    oberta,

    reflectida en el riu
    que t'ha vist passar
    dins la nit
    a esquitllentes.
  • Per la finestra
    Lady_shalott | 09/12/2007 a les 17:14

    Hem sorprès la badia
    les munyanyes blaves d'enllà
    i prenem fràgils els dits
    de les corol·les verdes
    dels eixams marins
    el pols del ball

    la foguera lenta
    l'euga negra que
    festeja l'estrany
    que cel endins dreça
    la crinera, i mira,
    i la disfressa cau

    adéu al port!
    les mans passejen
    el roig flairós
    i riu suau l'estació
    del fred,

    ens arrossega endins
    endins la calma,
    fins l'endemà.

    • Per la finestra -corregit
      Lady_shalott | 09/12/2007 a les 19:32

      Hem sorprès la badia
      les muntanyes blaves d'enllà
      i prenem fràgils els dits
      de les corol·les verdes
      dels eixams marins
      el pols del ball

      la foguera lenta
      l'euga negra que
      festeja l'estrany
      que cel endins dreça
      la crinera, i mira,
      i la disfressa cau

      adéu al port!
      les mans passegen
      el roig flairós
      i riu suau l'estació
      del fred,

      ens arrossega endins
      endins la calma,
      fins l'endemà.

  • estelada
    kispar fidu | 09/12/2007 a les 23:56

    T'hi veig estrelles en els ulls.
    Reflexes de Lluna sota les pestanyes.

    Les petites llums del Cel
    són tan sols espurnes verdes
    en comparació a les teves armes
    d'encants pintats amb tons de mel.

    Les barques del port,
    nàufrags sense timó,
    descansen sobre aigües calmades
    silenciant les nostres passes.

    Ens il·luminen els fars de les cases
    que travessant damunt onades
    viatgen fins les nostres cames
    acompanyant-nos les ànimes.


    Entre els teus braços perdo els sentits.
    Sentint-me talment en un escenari
    de pintures nocturnes sota cels estelats
    en matisos de verds, blaus i grocs difuminats.

    Al teu costat, ni les millors Nits de Van Gogh
    transmeten la il·lusió que tu em fas sentir.
    Ni estrellades, ni sobre el Rhône.
    Completament incapaces d'igualar el teu amor.

  • Em presento!!
    Sergi Yagüe Garcia | 11/12/2007 a les 20:22

    Saviesa Espiral

    Ofegada saviesa espiral
    De nits plasmades al pinzell:
    Els fars dels estels guien les passes
    Dels amants del no-res.

    Relleu de matís indeleble
    Carregat de geni a les voltes,
    El glaç d'una lluna de gebre,
    S'ofega de talent d'orfebre.

    Ingrata follia nocturna,
    Esclatada d'incomptables puntes,
    Perfora la raó inconnexa
    D'aquests ulls que miren les aigües.

    Silenci: la pintura pensa!

    Corprès per l'àuria presència
    D'estrelles inclements d'absència,
    Els fars dels estels guien les veus
    Dels amants incomplets.

    Cada secret s'esmicola
    Entre la brisa i la boira,
    Fanals que enceten misteris
    D'impressionista encanteri.

    Rugosa i tàctil essència
    Del moment fugisser d'un capvespre,
    L'espiral del boig de cabell panotxa,
    Giragonsa a les ànimes de les esponges.

    Sergi Yagüe Garcia
  • Llum d'estels
    Carme Cabús | 12/12/2007 a les 13:58

    Titil·la la llum
    dins del riu, al lluny,
    espessa com tinta.

    Hi cau relliscant
    i, encesa, va untant
    riu de negror fina.

    Fa olor dolça l'aigua,
    i, galant, escampa
    renou de florida.

    En el cel nocturn
    hi esclata una llum
    d'estels gegantina.

    Fa bo si la nit
    t'abraça amb delit
    silent i tranquil·la.

    Beuré un aiguardent
    al bar, al rellent,
    entre la suau brisa,

    i t'oloraré,
    fragant com fruiter,
    i et besaré el riure.

    Pell de nit, d'amant,
    caliu ple d'encant
    i de flor de vida.


    (Un petit comentri: on hi diu "fruiter" hi volia posar "taronger", que és la sensació primera que he sentit, pronunciat així, "tronger", que és com es fa al Vallès. Però sense aquesta pronúncia li sobra una síl·laba, hi he hagut de buscar una solució de pas. Si voleu, on hi diu "fruiter" podeu substituir-ho per "tronger". Una abraçadassa.)

    • Festa de la nit (fora de concurs)
      Carme Cabús | 12/12/2007 a les 14:11

      Caramels rodons d'estrelles
      suspeses al cel nocturn,
      us trencarem amb les dents
      vora el riu, colrat de llum.

      Festa de la nit curulla,
      partícula d'infinit,
      traspassa'm amb una escletxa
      de claror al cor de la nit.

      Celístia en incandescència,
      titil·lació intemporal,
      tempesta d'estels encesa
      en nit negra de diamant.


      • Nit d'estrelles (fora de concurs)
        Carme Cabús | 12/12/2007 a les 14:13

        Calidesa de vellut
        en el paisatge d'estrelles;
        l'aigua, tan dolça, del riu,
        bressa la llum que hi penetra.

        Magnificència embruixant
        que els estels al cel poleixen;
        les barques resten humils
        i en veure l'esclat s'abstreuen.

        Rutilant nit que il·luminen
        amb escalfor i passió densa
        les llums del riu, mentre riuen
        absortes en l'aigua quieta.

        Una parella camina
        agafada prop la llera;
        duu el cor clar de l'estiu
        brunyit amb porpra d'estrella.

        Foguerassa de la nit
        blava, roja, groga i verda,
        brilles dintre el riu polit,
        lluus en l'ampla volta negra.

        Llum rodona al cel nocturn,
        festa dels estels encesa;
        llum vertical dins del riu,
        festeig ardent de la terra.

        El pla horitzontal del moll
        conjuga el cel i la terra,
        espectacle fulgurant,
        nit subjugant de bellesa.


  • Vincent (fora de concurs)
    gypsy | 12/12/2007 a les 15:20

    Blau sobre blau,
    al bell mig, el destí
    de les hores

    l'espurna fràgil
    del teu pinzell
    fet d'estrelles
    fugaces dins la fosca

    i aquest aire de pintor
    escorxat en el temps
    dels qui ara són vius,
    se'ns atansa
    improrrogable.

    Et flairem opac
    hermètic, malcarat,
    esfondrat en la bellesa
    que traspuen els teus
    dits, tacats de vida.
  • Silenci ...
    ninona | 12/12/2007 a les 16:42

    Dins una quietud sublim,
    plana la melangia …

    Silenci.

    El riu
             - suat pel treball -
    ja no té esma
    i s'arrupeix cansat.
    Negre de nit
    enmiralla les llums
    d'una ciutat adormida.

    Silenci.

    La celístia vesteix
    de misteri la nit,
    i amaga a les ombres
    cristalls d'olivina
    per pintar el silenci
    amb espurnes d'esperança.

    I la nit es descabdella.

    Collarets de llum
    - garlandes enceses -
    inunden els teus ulls,
    de mi.
    Les aigües em criden
    per besar-te el riure
    i apagar el foc.

  • El riu nocturn
    Noell | 12/12/2007 a les 17:22

    El riu està plàcid,
    el firmament també;
    les estrelles l'enlluernen
    i també vetllen per ell.

    La nit misteriosa
    amb túnica negra
    té un exquisit blau
    amb llum de lluerna.

  • Nits estelades (Haikus) -Fora de termini i fora de concurs-
    F. Arnau | 12/12/2007 a les 21:51

    Aquests haikus estan inspirats en tres quadres de Vincent Van Gogh, que tenen en comú la representació de les nit estelades, com ningú no ho havia fet fins aquell moment.
    Totes tres obres mestres, foren pintades entre 1.888 i 1.889, i són per ordre d'aparició als haikus:
    - "La terrassa del cafè per la nit, Place du Forum, Arles".
    - "Nit estelada."
    - "Nit estelada sobre el Roine."

    Aquest darrer quadre, que es conserva al Museu d'Orsay a París, ha servit d'imatge per a aquest 11è Repte Poètic Visual.

    NITS ESTELADES (Haikus)

    I

    Nit estelada,

    mentre ocupen les taules

    de la terrassa


    II

    on s'aixopluguen

    i, tan sols els conhorta

    la llum taronja.


    III

    Mentre ressonen

    els trontolls de les rodes

    a les llambordes.


    IV

    El vent udola

    pels carrerons del poble,

    els nens s'amaguen.


    V

    Mentre, als afores,

    s'enrinxola tot l'aire

    amb pols i pol·len.


    VI

    Xiprers solemnes,

    omplin tot el paisatge

    de flames verdes.


    VII

    Estels en flama!

    llampurnegen en l'aigua

    els llums del poble.


    VIII

    Una parella

    passeja per la riba

    de la badia.


    IX

    Nits estelades!

    la paleta d'un geni

    us feu eternes.



    ***


    9/XII/2.007




Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.