Per a la conxa..

No podia dormir (com sempre) i com que havia estat parlant amb la "camps de tristor", i m'havia comentat que havia parlat amb gent per aquí pel fòrum... de manera que m'he dedicat a llegir el que heu dit i tal...
respecte a lo del teu fill... et pot molestar que vesteixi de certa manera, a ma mare també li molesta, perquè a ella li encantaria que anès tota pija, però no sóc així. et pot molestar que toqui la guitarra elèctrica (el nen no te morro ni res no? juer... a mi m'encantaria tocar-la i no en sé, felicita'l i dis-li q me'n ensenyi xD és broma.. ), que posi la música alta i que escolti heavy o punk o el que sigui (jo aquest problema am ma mare no el tinc, es sorda), pots patir quan surt, i no saps quan tornarà... te poden molestar i pots patir per mil coses pel teu fill!! però no pots odiar a una persona per ser com és, i menys si és el teu fill... no sé que se sent al tenir un fill, però molt probablement el dia que el tingui et donaré la raó amb tot això...
però hi ha una diferència molt gran entre això i el que li passa a l'alba amb els seus pares. ella els odia, no per com son ells, sino per com és ella i que no deixen que mostri, com si els fés vergonya... és molt dur ser d'una manera i que els altres intentin cambiar-te, i trobo molt normal que puguis odiar a aquestes persones, siguin pares, siguin amics o el que sigui... però si son pares crec que encara més, perquè els pares se suposa que només volen la felicitat dels fills... llavors si la felicitat d'una persona depén de ser com és un, perquè no ho pot ser? a més, sincerament, crec que més que odi, és impotència i odi barrejats... a més no és estrany odiar a algú a qui estimes. no diuen que de l'amor a l'odi només hi ha un pas? aqui el tenim... és cert que ella té 14 anys i tal, però això no vol dir que no tingui personalitat... no cal que li deixin fer de tot... però hi ha coses que no cal que li prohibeixin, i menys si per ella és tan important... a més, haurien d'estar orgullosos de que la seva filla escriu i no es dedica a ensenyar cuixa a un paio de 20 anys només per un cubata, com fan moltes xiquetes avui dia, perquè per desgràcia això ho he vist; he vist companyes de classe plorant perquè s'havien despertat al costat d'un home de 30 anys, despullada, sense saber que fan allà, després de pillar borraxera una nit en una discoteca. i probablement les veus pel carrer i dius: ay mira, que mona, tota pija que va... les aparences, que son tan atraients... i tan superficials. Trobo que és bastant normal que odii als seus pares per no deixar-la ser com és; i no per això deixa d'estimar-los o de preocupar-se d'ells. al cap i a la fi, les relacions humanes tenen aquest defecte... que no hi ha una cosa sense l'altre, no hi ha amor sense odi...

bueno conxa, un petò... i dir-te que tot i que t'estic dient això, penso que és molt bonic el que has dit sobre el teu fill, que l'estimes, perquè ma mare poques vegades m'ho diu per la falta de comunicació... i gràcies per deixar-lo ser com és!;P un petonás!