Pel Copèrnic

Eps, que no m'ha sabut greu -gens ni mica- que no haguessis recordat el meu relat monosil·làbic, eh?.
No m'has de demanar perdó per res. Només faltaria!

Al contrari, m'ha fet gràcia que algú més s'hagués apuntat a la feina divertida d'escriure d'aquesta manera. Jo m'ho vaig passar molt bé trencant-m'hi la closca i m'encanta que d'altres també ho feu.

Si li he posat l'enllaç al meu relat en el comentari que li he fet al Calderer (cosa que no faig mai quan comento) és perquè he pensat que ell no sabria de la seva existència i que potser li faria gràcia de llegir-lo. A més a més, diria que aquí a RC abans algú altre ja ho n'havia penjat un, però ara no recordo ni títol ni autor.

Apa, salutacioons. I altre cop, de demanar disculpes, res de res.

Roger