Pau

Les mans abracen
unes flors color de cel,
pau entre arrugues.

Desitjo atènyer
la vellesa al costat
dels dies blaus.
Tant les flors del vestit
com les del pom em basten.

Pell de capvespre
estreny pom de flors blaves;
fam de carícies.

S'adorm el capvespre
en les teves mans de pell gastada
mentre les històries viscudes
et neden a la sang i s'empenyen
per dibuixar rius cabalosos
entre els teus dits
nuosos com arrels de vida
o com el brancatge que l'empara.

S'adorm el capvespre
en el teu vestit de sempre
com una mortalla de flors poncelles
vestides de blau de lluna plena.

Àvia seca i escanyolida abillada amb una bata llarga on hi qualla una primavera eterna d'emocions i comunicacions per sobre un fons fosc. Àvia canosa i esdentegada amb un somriure que navega per cada solc-arruga i fa lluir les aigües. Àvia forta i ancestral, dona arbre i dóna fruit, vestida amb un jardí del to de certs cels atàvics límpids, sinònim d'ànima. Rierols que parteixen del cor t'assoleixen mans i dits no pas artrítics sinó artístics envernissats de terra o de closca de nou o de pela de patata i que reguen i regalen un pom d'atzur on s'atura la teva essència, àvia blava i blana.


tyb

Desperta, dona,
I espolsa't la peresa.
L'espill t'espera.
Fins i tot la poncella
Tem el temps que mustiga.


d.

Votacions Nipo127 + RPV243: Àvia en blau

Resultat Nipo127 + RPV243: Àvia en blau