Detall intervenció

Paraulesa dues sabates noves

Intervenció de: puramaria3 | 01-08-2009


Si veniu amb mi, cada passa
creureu que perdeu
un tros de vida.

No sou lliures.

La llum de l'aurora
serà vostra quan torneu
amb mi pel camí
de la melangia.

No refuseu l'horitzó.
Deixeu-ho tot.

No sigueu companyia.
Mentre faig memòria
reprengueu, una a una,
les antigues petjades.

No lluiteu contra els anys
que us corben les espatlles.
La vostra pell s'afeblirà
fins a perdre's, com la meva.

Però a l'angle dels carrers
sempre us trobaré,
assegudes i esperant
noves vigílies de festa.


Respostes

  • Endavant, camina-hi!
    kispar fidu | 28/07/2009 a les 15:43

    (molt fresqueta i animada! :)


    Endavant, camina-hi!

    Vinga, treu-te aquestes sabates velles,

    desprèn-te d'elles,
    deixa-les defugir
    a qualsevulla altra banda.

    Anima't
    i vesteix nou somriure.
    Desa les penes
    per a altres gales.

    Avui és un nou dia,
    et calen noves mirades.

    No necessites excusa,
    no tens motius per impedir-t'ho,
    revesteix-te amb la comoditat
    de sentir-te a gust amb un mateix.

    Surt, menjant-te el món,
    amb passes decidides
    i res que et pari el vol.

    Camina pel teu nou camí,
    aquell que intueixes
    però no goses decidir.
    Aquell que et fa patir
    però saps que és allí.

    No necessites excusa.
    Escull un nou camí,
    aquell que serà ben teu
    i hi caminaràs d'empeus.

  • RE: MELOREPTE 71: New Shoes
    ariadna_aire | 30/07/2009 a les 01:20


    No us diré pas què hi ha fora.
    Si ve l'instant que vegeu que el camí
    s'ha fet nou, recordeu el silenci
    d'aquesta caixa blanca.
    Prengueu, si de cas, la determinació
    de recórrer la distància com qui fulleja
    les pàgines dels horitzons distants.
    Ara sou vida que fuig de la quietud,
    branques de pell plenes de força.
    A la primer passa no li caldrà
    ni dubte ni refús per ser petjada.
    A poc a poc n'esporgareu les distàncies,
    d'altres com vosaltres sereu el manifest,
    la prova que el temps pot mudar el ritme


  • Cordons
    Cargolsalalluna | 31/07/2009 a les 14:29

    Si t'apropes
    removent
    ombreres amples
    i amb les galtes
    abrusades
    de vergonyes
    despenjades
    d'un vell i aspre
    aparador
    menjat pel sol,
    on els aspectres
    de l'arc iris
    fugen dels colors d'afait
    que en el rostre
    dus crismats
    per la nit nova,
    no et caldrà
    menar-me al nervi
    ni al queixal
    de cap calçat
    que et vagi a mida
    n'hi haurà prou
    amb batre espurnes
    escamades
    a les ganes
    de les rames
    que desnuen
    la coïssor.
  • Pedretes de la sort
    boeing | 01/08/2009 a les 14:25

    Pren les pedretes de la sort
    i surt a passejar amb mi,
    destria-les una a una
    i demana un desig.
    Girarà al voltant el dia
    alegre de trobar-se amb tu,
    virarà el nostre destí
    com una cinta de llum,
    una esperança enardida,
    brunyits d'un goig que ens escull.
    Titil·laran verds els arbres,
    amb les fulles de diumenge,
    i correrà suau un aire
    ple d'olor i de so alegre.
    I despuntarà l'amor
    com una festa solemne:
    entre tu i jo naixerà
    un horitzó, el nostre regne.

  • Paraulesa dues sabates noves
    puramaria3 | 01/08/2009 a les 16:32

    Si veniu amb mi, cada passa
    creureu que perdeu
    un tros de vida.

    No sou lliures.

    La llum de l'aurora
    serà vostra quan torneu
    amb mi pel camí
    de la melangia.

    No refuseu l'horitzó.
    Deixeu-ho tot.

    No sigueu companyia.
    Mentre faig memòria
    reprengueu, una a una,
    les antigues petjades.

    No lluiteu contra els anys
    que us corben les espatlles.
    La vostra pell s'afeblirà
    fins a perdre's, com la meva.

    Però a l'angle dels carrers
    sempre us trobaré,
    assegudes i esperant
    noves vigílies de festa.

  • Constància perpètua
    deòmises | 04/08/2009 a les 13:20

    Ho sé, no tot s'acaba amb el vagareig
    Sense sentit ni rumb ni estances on restar-hi,
    Potser tampoc no ens cal la vida ni la mort o el gest
    Per aconseguir tenir la llum d'una lluerna abastable.

    I no ignoro que la sort cal buscar-la entre carrers foscos
    I no restar quiet, immòbil envers els canvis, sense ambicions
    Ni metes, ho sé, estimada, a foc ho tinc present a la pell.

    Però crec que només em fa falta els teu bon dia ben d'hora,
    La teva alegria en despertar, no saber què ens espera
    En sortir al món, lluny de la bombolla de la llar.

    I unes sabates noves que em permetin caminar al teu costat,
    Ben arran teu, perquè, en somriure'm, el sol esdevé
    Perpetu i exclusiu, centrat en les meves necessitats
    Immediates: guanyar-me el teu cor de dona veritable.


    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.