Detall intervenció

Paràmetres (o Clavícules)

Intervenció de: deòmises | 27-06-2014

Tengo miedo de verte
necesidad de verte
esperanza de verte
desazones de verte

tengo ganas de hallarte
preocupación de hallarte
certidumbre de hallarte
pobres dudas de hallarte

tengo urgencia de oírte


Mario BENEDETTI.



Has conegut el delit per les teves clavícules,
Aquesta folla fam que em duu al regne càlid
De la teva esquena? Cal dir-te els paràmetres
De l'incendi que m'aclapara quan apareixes?

Gaudeixes recol·lectant les paraules extàtiques
Que se sembren en els meus llavis quan besar-te
És la solució a l'ofec? Desvetlles la meva ànima,
Quasi humana, en el centre exacte del teu ventre?

Has reconegut l'ànsia i el desesper de la matinada
En els meus ulls, abans del truc, quan la magnòlia
Es vaticina oberta i esplendorosa? Saps que desitges?

Frueixes fremint en el futur precís i cert de la carícia
Que es traça en els capcirons? O invoques la saliva
I el mossec, o viceversa, per bastir-nos una bella història?



d.


Respostes

  • I la lletra...
    deòmises | 27/06/2014 a les 01:04
    C'est un beau roman
    C'est une belle histoire
    C'est une romance d'aujourd'hui
    Il rentrait chez lui, là-haut vers le brouillard
    Elle descendait dans le Midi, le Midi

    Ils se sont trouvés au bord du chemin
    Sur l'autoroute des vacances
    C'était sans doute un jour de chance
    Ils avaient le ciel à portée de main
    Un cadeau de la Providence
    Alors, pourquoi penser aux lendemains

    Ils se sont cachés dans un grand champ de blé
    Se laissant porter par le courant
    Se sont raconté leurs vies qui commençaient
    Ils n'étaient encore que des enfants, des enfants
    Qui s'étaient trouvés au bord du chemin
    Sur l'autoroute des vacances
    C'était sans doute un jour de chance
    Qui cueillirent le ciel au creux de leur main
    Comme on cueille la Providence
    Refusant de penser aux lendemains

    C'est un beau roman
    C'est une belle histoire
    C'est une romance d'aujourd'hui
    Il rentrait chez lui, là-haut vers le brouillard
    Elle descendait dans le Midi, le Midi

    Ils se sont quittés au bord du matin
    Sur l'autoroute des vacances
    C'était fini le jour de chance
    Ils reprirent alors chacun leur chemin
    Saluèrent la Providence
    En se faisant un signe de la main

    Il rentra chez lui, là-haut vers le brouillard
    Elle est descendue là-bas dans le Midi
    C'est un beau roman
    C'est une belle histoire
    C'est une romance d'aujourd'hui



    d.
    • RE: I la lletra...
      magalo | 27/06/2014 a les 21:08
      Gràcies deòmesis per la lletra de la cançó cantada aquí per Michel Fugain.
      • RE: RE: I la lletra...
        magalo | 30/06/2014 a les 00:44
        Perdó volia dir deòmises.
  • Estiu
    diamant | 27/06/2014 a les 14:52

    L’estiu és un mar calent, una escalfor que es propaga,
    un aire suau i breu que enjogassat s’enrialla.
    L’estiu és camí de camps, camí de bosc de pinassa,
    a frec espurneja el mar de sol roig i exuberància.

    L’estiu és tarda punyent que fa enrojolar la cara,
    ferma el cos i el sentiment de desig feliç d’un altre.
    L’estiu és temps de cremor, finestres on corre l’aire,
    esclat rialler, sentor de joventut començada.

    L’estiu és respir profund a tocar de flors i albades,
    la festa del temps nocturn ple de joies i besades,
    passió que no s’esmuny quan la tardor fa la passa.

    L’estiu és essència al ple de frisances i trobades,
    de cruixits de seda al cel, de sentides serenates
    i d’estremiments de pell d’una vida inacabable.
  • Paràmetres (o Clavícules)
    deòmises | 27/06/2014 a les 17:23
    Tengo miedo de verte
    necesidad de verte
    esperanza de verte
    desazones de verte

    tengo ganas de hallarte
    preocupación de hallarte
    certidumbre de hallarte
    pobres dudas de hallarte

    tengo urgencia de oírte


    Mario BENEDETTI.



    Has conegut el delit per les teves clavícules,
    Aquesta folla fam que em duu al regne càlid
    De la teva esquena? Cal dir-te els paràmetres
    De l'incendi que m'aclapara quan apareixes?

    Gaudeixes recol·lectant les paraules extàtiques
    Que se sembren en els meus llavis quan besar-te
    És la solució a l'ofec? Desvetlles la meva ànima,
    Quasi humana, en el centre exacte del teu ventre?

    Has reconegut l'ànsia i el desesper de la matinada
    En els meus ulls, abans del truc, quan la magnòlia
    Es vaticina oberta i esplendorosa? Saps que desitges?

    Frueixes fremint en el futur precís i cert de la carícia
    Que es traça en els capcirons? O invoques la saliva
    I el mossec, o viceversa, per bastir-nos una bella història?



    d.
  • Amor foll
    iong txon | 30/06/2014 a les 00:21
    Era tan feliç
    enmig de la boira
    amb la meva vaca
    i la meva llar

    Les mans de la mare
    tendres i rasposes
    hui m’acomiadaren
    arran de camí

    Allí vaig trovar-te
    terra assolellada
    el somriure ample
    cabellera d’or

    Dies de disbauxa
    nits sense final
    vaig enamorar-me
    com un col•legial

    Dius que vols que pensi
    en les grans banderes
    d’aquells qui pateixen
    guerra, fam i por

    Però no puc pensar-hi
    quan el cor em sagna
    sento la ferida
    del teu abandó

    Ara sols em queda
    mirar cap al sud
    i una ampolla buida
    companya fidel.
  • Niuades
    medusa | 05/07/2014 a les 14:49


    Calor abrusada d’estiu xardorós,
    nien els ocells a les altes branques
    gronxats per un vent jove i glamorós
    en l’enteixinat de les fulles àuries.

    Volen lleugers, feliços de ser al món,
    amb el seu increïble solc de l’aire.
    A la nit la lluna cova al cel l’amor
    Perquè res malmeti els seus éssers fràgils.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.