Detall intervenció

p.d.

Intervenció de: boigboig | 03-01-2008


p.d. 498 paraules justes segons el recompte del Openoffice.


Respostes

  • La conxorxa dels pragmàtics
    bufanúvols | 31/12/2007 a les 17:28

    En Genís és un de la colla, un amic de sempre. En Genís és un de la colla que escriu prosa en castellà i té una germana casada que és verament maca. A més, en Genís té un autor predilecte: Pescalunas. Jo mai he llegit Pescalunas, però jo sé que en Genís vol escriure com en Pescalunas. A voltes li he preguntat per què escriu en castellà. Aleshores, en Genís arronsa l'espatlla i em contesta coses com: "Escriure en català no m'interessa". En Genís té respostes com aquestes, però jo penso que si diu això és perquè li encanta Pescalunas. I Pescalunas, si no m'erro, escribia en el seu castellà.
    En la seva mesura, per tant, podem considerar que en Genís té el seu raconet dogmàtic, la qual cosa li deu otorgar una certa virtut de geni tan pròpia dels creadors que en saben. Ara penso, per exemple, en el dia que m'estava ajudant a pintar el pis. Jo que li acosto el disolvent i em diu: "He obert un bloc per penjar les meves coses". Em va fer riure que m'ho digués amb cert aire de cerimònia. Havent sopat, amb l'aire encara empudegat de pintura, amb calma i solitud vaig anar llegint els seus relats des de la pantalla. I caram, poca conya! Encara me'n recordo d'un conte que, traduït al català, es titula més o menys "La conxorxa dels pragmàtics". És un text una mica estrany, però que té molta gràcia. Parla d'un jove que un matí es lleva i decideix que vol escriure el conte de la seva vida. Ves, escriure sobre un mateix no deu tenir gaire secret, oi? Doncs la gràcia del relat rau en el fet que no se'n surt, que els records li ballen i que no sap si allò que pensa és realment allò que va passar. En Genís escriu coses com aquestes, que vulguis que no et fan pensar. I amb ell passes una estona entretinguda. O passes una estona i encabat a córrer.
    Per cert, dimecres serà l'aniversari d'en Genís. No en fa ni 20 ni 298, d'anys, sinó que en compta 30. Ai, perdoneu, el telèfon. Apa, ja ens veurem!
  • 298 LECTURES
    Sergi Yagüe Garcia | 31/12/2007 a les 18:39

    298 LECTURES


    El nom d'usuari que havia triat per publicar a la web era pragmàtic. Suposava que era la paraula que més definia la seva persona.
    Algú li va parlar de la plana, però no recordava qui, ni quan ni on. La única cosa que recordava, un any i mig després de penjar el seu primer relat, era l'adreça de l'espai web i els noms dels seus autors preferits. La resta del món havia anat perdent, mica en mica, transcendència.
    Primer el va deixar la dona. Escriure per la plana li ocupava tant de temps de lleure que amb prou feines dedicava ni una carícia a la seva parella. El matrimoni es ressentí d'aquella obsessió d'en pragmàtic fins a la seva trencadissa.
    Després el van fer fora de la feina. L'enxamparen diverses vegades connectat a la web mentre els informes s'acumulaven a la seva taula.
    Va perdre el contacte amb tothom. Deixà de banda els amics reals i els va substituir pels nicks incorporis amb qui intercanviava opinions literàries al fòrum o a través dels naturals encreuaments de comentaris als respectius relats.
    Tenia especial comunicació amb una usuària, la barrufeta_blanca des del moment en què coincidiren al fòrum defensant l'autor de La Conxorxa dels Enzes, en Johnn Kennedy Toole i el valor literari de la novel·la en qüestió. S'enviaven missatges, es lloaven mútuament els relats, intercanviaren adreces de correu electrònic…

    Un dia, en pragmàtic repassava la seva obra amb un deix d'inquietud. Feia temps que, arran d'una conversa amb la seva amiga cibernètica, observava el funcionament de la web amb un cert desassossec. Bé era cert que la barrufeta_blanca tenia una certa estimació per la Teoria de la Conspiració; fins i tot tendia a fer de la seva opinió dogma. I carai com dogmatitzava! Ho va fer fins convèncer en pragmàtic.

    Per això en pragmàtic mirava els seus relats amb creixent neguit. I si la barrufeta_blanca tenia raó?
    Tots els seus relats, tots sense excepció, tenien 298 lectures. Ni una més ni una menys. Des del primer fins a l'últim. I això era molt estrany, certament.
    Va intentar posar-se en contacte amb la barrufeta_blanca per intercanviar opinions, però no la va localitzar. Alguna cosa passava.
    Com que no va poder trobar la seva amiga, va decidir posar-se en contacte amb els responsables de la plana, però per més correus que els va enviar, mai ningú els va respondre. L'adreça de la suposada empresa gestora de la pàgina no existia. El telèfon de contacte tampoc.

    pragmàtic, decidit a treure'n l'entrellat, va aixecar-se de la cadira de davant l'ordinador i intentà obrir la porta, però la camisa de força l'hi impedí. Amb frustració, colpejà les parets acotxades de la cel·la amb el seu cos fins que s'ensorrà entre llàgrimes. Tot havia tornat a desaparèixer.

    -No es recuperarà mai? -va dir la dona mirant per la finestreta de la cel·la 298.
    -Em temo que no -va dir el doctor-. El seu marit no és el primer que ens arriba amb aquests símptomes, sap?

    Sergi Yagüe

  • Que sembli un accident.
    qwark | 03/01/2008 a les 12:19

    Els grans projectes de la Humanitat, basats en ideals nobles, acaben corromputs pel poder tan aviat com assoleixen l'èxit. Ha passat amb el Cristianisme, amb el Comunisme, amb la Democràcia... i ara li toca el torn a Relats en Català.

    Aquest web va néixer amb la voluntat altruista de promoure l'hàbit de llegir i escriure i l'estimació per la llengua catalana. Molts van treure per primer cop del calaix els seus escrits, arribant fins i tot a publicar en paper gràcies a RC. Fins i tot alguns relataires van arribar a guanyar premis literaris. Els més utòpics pensaven que RC marcaria un abans i un després en la Literatura Catalana. Els pragmàtics entenien que el fenomen mai passaria de la segona fila. Però els poderosos no acostumen a esperar a que la revolució els hi esclati als nassos; s'anticipen als fets quan aquests encara són potència.

    La conxorxa portava temps en marxa. Podríem fixar l'inici a l'agost del 2005 quan l'eminent relataire MTSM va llençar el repte: 4 paraules clau, un tema. La iniciativa, recolzada per alguns pesos pesats del web, va tenir l'èxit esperat. Els utòpics van tornar a creure en el meravellós funcionament d'un projecte literari sense jerarquies, lliure de corrupcions i interessos obscurs. No entenien el control mental que exerceixen les paraules.

    Les dictadures comencen controlant els actes dels ciutadans. Però només es consoliden quan aconsegueixen dirigir el seu pensament. I això es fa mitjançant l'ús de la paraula, com ja deia Orwell a 1984. Alguns exemples actuals: per què hi ha tants filòlegs el partit polític anomenat ERC? En quins genis de la ploma o de la dialèctica es basa el poder del Partit de la Paraula?

    Tornem al Repte. Tothom que hi ha participat sap com condicionen les 4 paraules (per això es diuen paraules clau!). Els guanyadors habituals saben que aquestes no es decideixen precisament a l'atzar. Hi ha pressions, ordres subliminars o directes. L'objectiu no és altre que modificar el significat d'aquestes paraules en la ment de la població. Així, cada repte guanyador és un esmolat exercici d'enginyeria propagandística destinat a rentar els cervells de tot el país. Paraules que formen frases, frases que dogmatitzen el pensament en eslògans. Tot està previst i controlat. Els ulls del Gran Home Tec arriben a tots els racons del web.

    Molts relataires destacats han acceptat formar part d'aquest pervers pla. És fàcil seduir individus que són esclaus del seu ego. I, en tot cas, mai ha calgut buscar gaire lluny per trobar voluntaris per ocupar esferes de poder. Cadascú sabia quin era el seu paper i l'executava sense discutir... O això semblava.

    * * *

    L'Anjo Laví va rebre un missatge del Gran Home Tec, guru dels destins de RC: "En qwark ja sap masses coses i sembla que vol xerrar. Cal vigilar-lo a ell i als quatre babaus que li riuen les gràcies. Actuarem com sempre: que sembli un accident. De moment fes-lo guanyador del Repte 298: és millor que no sospiti res."
    • Que sembli un accident (aquest és el que val)
      qwark | 03/01/2008 a les 12:25

      Els grans projectes de la Humanitat, basats en ideals nobles, acaben corromputs pel poder tan aviat com assoleixen l'èxit. Ha passat amb el Cristianisme, amb el Comunisme, amb la Democràcia... i ara li toca el torn a Relats en Català.

      Aquest web va néixer amb la voluntat altruista de promoure l'hàbit de llegir i escriure i l'estimació per la llengua catalana. Molts van treure per primer cop del calaix els seus escrits, arribant fins i tot a publicar en paper gràcies a RC. Fins i tot alguns relataires van arribar a guanyar premis literaris. Els més utòpics pensaven que RC marcaria un abans i un després en la Literatura Catalana. Els pragmàtics entenien que el fenomen mai passaria de la segona fila. Però els poderosos no acostumen a esperar a que la revolució els hi esclati als nassos; s'anticipen als fets quan aquests encara són potència.

      La conxorxa portava temps en marxa. Podríem fixar l'inici a l'agost del 2005 quan l'eminent relataire MTSM va llençar el repte: 4 paraules clau, un tema. La iniciativa, recolzada per alguns pesos pesats del web, va tenir l'èxit esperat. Els utòpics van tornar a creure en el meravellós funcionament d'un projecte literari sense jerarquies, lliure de corrupcions i interessos obscurs. No entenien el control mental que exerceixen les paraules.

      Les dictadures comencen controlant els actes dels ciutadans. Però només es consoliden quan aconsegueixen dirigir el seu pensament. I això es fa mitjançant l'ús de la paraula, com ja deia Orwell a 1984. Alguns exemples actuals: per què hi ha tants filòlegs al partit polític anomenat ERC? En quins genis de la ploma o de la dialèctica es basa el poder del Partit de la Paraula?

      Tornem al Repte. Tothom que hi ha participat sap com condicionen les 4 paraules (per això es diuen paraules clau!). Els guanyadors habituals saben que aquestes no es decideixen precisament a l'atzar. Hi ha pressions, ordres subliminars o directes. L'objectiu no és altre que modificar el significat d'aquestes paraules en la ment de la població. Així, cada repte guanyador és un esmolat exercici d'enginyeria propagandística destinat a rentar els cervells de tot el país. Paraules que formen frases, frases que dogmatitzen el pensament en eslògans. Tot està previst i controlat. Els ulls del Gran Home Tec arriben a tots els racons del web.

      Molts relataires destacats han acceptat formar part d'aquest pervers pla. És fàcil seduir individus que són esclaus del seu ego. I, en tot cas, mai ha calgut buscar gaire lluny per trobar voluntaris per ocupar esferes de poder. Cadascú sabia quin era el seu paper i l'executava sense discutir... O això semblava.

      * * *

      L'Anjo Laví va rebre un missatge del Gran Home Tec, guru dels destins de RC: "En qwark ja sap masses coses i sembla que vol xerrar. Cal vigilar-lo a ell i als quatre babaus que li riuen les gràcies. Actuarem com sempre: que sembli un accident. De moment fes-lo guanyador del Repte 298: és millor que no sospiti res."
  • Conversa
    boigboig | 03/01/2008 a les 13:42

    - Com va avui errecé? Està la cosa animada? Últimament si no fos per les converses que nosaltres anem introduint estaria la cosa ben morta. Encara sort que se'ns va ocórrer tot el tema dels reptes macros i micros que ens ha permès que la gent s'enganxi al fòrum es separi dels amics i familiars per caure a les nostres mans... I encara millor si lliguen entre ells!

    - Doncs no sé que dir-li, jefe, no sé que dir-li. La gent comença a fer-se preguntes: que què cal fer perquè et destaquin, que on són els reptes oblidats, que on han anat a parar els relataires desapareguts...?

    - Hem sembla que haurem de fer alguna cosa. Desempolsaré l'Anjo Lavi, que feia mesos que no apareix, que els altres 5 últimament són massa visibles, penjats sempre de la llista... Els grans ja els varem fer dir adéu, ja saps, els de la última llista, i no els puc pas despertar de nou. Així que aquest casi desconegut ningú s'hi fixarà massa...

    - Bona idea, jefe, molt bona. Cal ser pragmàtic. I mira que ho tenen a davant dels nassos i els molt enzes no se n'adonen. Una simple permutació de les lletres.... Ja no li va.... Però, clar, haurien de combinar-ho amb els altres: "és porc", "tens gana", "i mata't", "dina'l cap"... Mai captaran el missatge.

    - Doncs ja està. Farem que presenti un repte per tal que es puguin desfogar imaginant conxorxes obscures, fent broma sobre el que alguns d'ells sospiten. I després tot és calmarà. Potser sortirà el profeta fill d'Helcies, sempre dogmatitzant, que tots som bons i que no hi ha una mà negra. I aquí s'acabarà tot.

    - I nosaltres, mentrestant, ja n'hem caçat molts! 298, si no m'he descomptat. El negoci del segle! I tot amb una simple plana web.

    - I, canviant de tema, ja tens preparada la remesa del últim sopar? Els has estovat bé? Recorda que si no tenen la carn ben tendre després ens retornen les salsitxes ! I aquests els varem escollir després de molta feina. Ja saps, la parelleta del moreno i la rosseta, i l'altre del melenes i la rínxols.

    - No es preocupi, amo, com vostè fa temps va preveure, és molt fàcil. Gent enganxada a l'ordinador, sense familia, que s'aïllen de tothom...les víctimes perfectes! Ningú els troba a faltar, i més si de tant en tant els fem aparèixer per la pàgina com si encara fossin per aquí.

    - Mira, m'has donat una idea. Em sembla que el sonat aquell fa temps que no el despertem. I si fem un repte i el sonat explica la veritat de tot plegat? Segur que ningú el creu, ja se sap que els bojos són donats a imaginar i no veure la realitat tal com és. Si sabessin! De fet podríem transcriure aquesta conversa literalment, no cal que ens hi escarrassem gaire. Això sí, no cal que el fem guanyador, que si no la gent encara si fixaria massa...



    • p.d.
      boigboig | 03/01/2008 a les 13:43

      p.d. 498 paraules justes segons el recompte del Openoffice.
  • Conxorxa
    pentinella | 03/01/2008 a les 17:01


    En Possidó va agafar una oliva. Es mirava atentament l'Hydra, que comentava la llista dels guanyadors dels premis literaris d'aquell trimestre.
    -...o sigui que, un cop sumats, els relataires que han guanyat premis literaris d'abril a juny han estat... espereu... -va dir, fent alhora un compte ràpid amb el bolígraf a la mà- sí, exactament trenta-dos.
    -Però aquesta xifra és altíssima! va respondre la Clitemnestra.
    -Compta que hi ha hagut Sant Jordi, i que a tots els pobles es convoca premi -va respondre en Possidó, agafant una patata.
    -Jo sóc partidària de tenir en compte només els premis grossos -va dir la Clitemnestra, pragmàtica-. A més, els petits no són pas el nostre objectiu, no?
    -No són el nostre objectiu però alguns d'aquests premis els guanyen relataires de volada. I neutralitzar-los sí que és el nostre objectiu.
    -Jo estic d'acord amb la Clitemnestra -va dir l'Hydra, que seguia la conversa com un partit de tennis-. Per neutralitzar-los, tenim temps infinit. O no és aquest l'objectiu d'haver muntat el web?
    -Com, temps infinit? -va saltar en Possidó, amb el seu caràcter ressentit-. No hem de desaprofitar ni una sola oportunitat de neutralitzar-los. I anem a contrarellotge. Perquè aquests premis els vull guanyar jo! -va exclamar, donant un cop de puny a la taula.
    -Possidó... deus voler dir "nosaltres" -el va encarar l'Hydra.
    -Nosaltres -va corregir a contracor en Possidó.
    -Bé, deixem-nos de baralles i anem per feina -va dir, directa, la Clitemnestra-. A veure, Possidó, has pogut agilitzar el sistema de Virus-personal-298?
    -No. Els xips no permeten incursions -va dir, a la defensiva-. L'indi que me'l va vendre, per molt emigrant miserable que fos, és un enginyer de collons.
    -Molt bé, no te n'has sortit! -el va reptar l'Hydra-. Així, no vinguis aquí a dogmatitzar sobre la neutralització!
    -Però què collons...! -va esclatar el Possidó, que va haver de callar pel to de la Clitemnestra en parlar.
    -Prou tots dos! -va manar-. Així no ens en sortirem mai, ni mai ocuparem les llistes dels premis. Això és el que voleu? -aquí es va fer un silenci-. Molt bé. Possidó, va per tu: quan de temps ens cal per enviar els Virus-personal-298 a través de l'ordinador al cervell d'un relataire?
    -Com a mínim dos dies -va respondre en Possidó, manso.
    -Bé, dos dies per destruir-li la creativitat -va dir en veu alta la Clitemnestra, com fent balanç-. I això et sembla massa?
    -No, no, està bé -va dir mig fugint d'estudi en Possidó.
    -Oh, que bé, que amb el sistema virus-personal-298 els podem neutralitzar! -va dir l'Hydra-. I gràcies a haver muntat el web els tenim a tots controlats!
    -I il·lusionats! -va reblar la Clitemnestra-. Aquesta és la millor conxorxa de tota la meva vida!
    -Està bé, fem-ho com vulgueu -va dir, desinteressat, en Possidó.
    Però per a ell era massa temps i no podia esperar per a la fama. Aleshores es va concentrar en l'escopeta de caça que tenia a casa i en recordar-ne el funcionament.




    • p.d.
      pentinella | 03/01/2008 a les 17:04

      He penjat el repte a les 4,59 en un lloc inadequat. Quan me n'he adonat, l'he penjat al lloc correcte, amb dos minuts de diferència.
      Se'm pot considerar com a bo?

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.