Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Notes inesgotables
Intervenció de: medusa | 12-12-2010
Vibra la teva cabellera
al pas dels anys, entre les ones
d’un temps desaparegut.
També les teves mans llargues
i la morenor del teu rostre
brillen amb les línies pures,
cisellades per la llum
d’estrelles que ja van marxar.
Però en el ressò de les notes
de la teva guitarra inesgotable
se sent el sacseig del teu viure
nu i feréstec com el vol de l’àguila,
immarcescible com la nit brunyida,
inapresable com la teva imatge.
Respostes
-
Homentage al vent que torna- (Elau)
franz appa | 13/12/2010 a les 16:50Copio aquí la intervenció d'Elau, que està en un comentari del dia 12, per no oblidar-me'n:
El vent que torna i en cada olivera
fa tremolar les branques més altes
em recorda la tarda imaginada
collint mansanes al tall de vora la via,
els trens dels diumenges tristos
i la felicitat de quedar-me vora les cases,
els carrers, el fred i les veus cansades,
esperançades, lentes, pausades,
tímidament alegres pel matí de demà,
per la rosada, per la mica de sol o la pluja
constant, fineta, ben primeta, d'anar caient
sense fer-nos córrer o témer per res,
i també per l'estona de sexe d'abans de dinar
o havent sopat una mica de brou
i un rossegó de pa amb una mica d'oli,
verge, d'enguany, vinga coll avall amb el vi
que ens fa dormir i ens retorna la fe
dels més vells, que diuen, que parlen,
conversen, callen, compten i erren
i això últim tan se val, perquè dubten
per tot i malfien i exclamen monosílabs
que signifiquen això, esperança, ànims,
avall, avall!, que res té més sentit que això
que ara passa perquè, del futur,
ja en parlà en Newton i Copèrnic,
i del passat, Montaigne i Aristòtil,
que sense conèixer la corrent elèctrica
estimà les coses i allò que no es veu,
com l'aroma del cafè i del tabac
o el caliu del bar.
-
L'aire del dolor
gypsy | 17/12/2010 a les 00:44
Des de la indiferència, brilles - estrella rutilant enmig del desert -
has navegat pels pous de la foscor més amarga, en solitud,
respires l'aire del dolor mentre esgarrapes la guitarra i
n'extreus un doll de melangia ben apresa, enclotada endins
com la navalla esmolada que travessa un cor per combatre,
nues la melodia fins que esdevé llàgrima en constricció
ens ofereixes el somni que descansa en un catau sepultat,
allà on composen els poetes que no s'han de redimir,
volem la teva veu gastada, la sang que et batega al compàs
d'allò que et fa sentir viu, l'esperança de guanyar la partida.
-
Bassal
angie | 17/12/2010 a les 21:33Entre notes d'alcohol etílic,
les gotes cauen damunt la xapa
que em fa de teulat,
o potser ho fan damunt el crani
- una placa de titani me'l va salvar -,
així que, entre la foscor de la cambra
i les tenebres ofegades pel bourbon,
no sabré mai si el gust salobre
que m'arriba als llavis,
és de la suor, les llàgrimes,
o d'una pluja bruta
que s'entesta en purificar
el meu esperit embriac.
Estossego, però el dringar
de la natura insistent em penetra,
endins, tan endins que em massega,
i en intentar aixecar-me de la poltrona
per mirar-me al mirall - trencat -,
el ritme del cor reverbera el so
dels trons i em torna bassal.
-
Q.E.D.
Bruixot | 19/12/2010 a les 15:02Sovint la closca ens pesa encara molt més que la pensa
i ens en fem un tros de ram, dels cops al cap i al cos.
Qui diu que el vent no s'embriaga mai quan marxa
entre la trista escletxa del borrissol diari de la llum?
Demà, a corre-cuita, ens escriurem postals virtuals
de la tercera convenció, i, entre flors, madures, qui sap,
els dies marxaran com si no hi haguessin més fulles
per caure ni més tardors ni més cants. Oh, calla ja.
X
-
Síndries en desídia (o Psicodèlia nívia)
deòmises | 19/12/2010 a les 17:09
Per si els camins cap a les geleres de fúlgida grogor nívia
Han de pertorbar el descans de la forest, amago les sabates
Allà on puguin conquerir amb xavalla princesetes barates
I constituir, mica en mica, harems en un oasi del desert de Líbia.
Per si cada miratge fa que em pregunti si és un camell
Cada duna que veig, viatjaré fins a regions abissals
Sense llum ni vida, perquè els malsons no omplin de calç
Viva la meva boca, i pugui salvar d'alguna manera la pell.
I esdevinc oli -o petroli- en la bassa d'aigua que m'envolta.
I preparo en silenci els camàlics fidels per una nova revolta
Contra tot el que no hagi creat, a través de fangars de ronya.
I seré monarca, xa, eunuc, soldat i semental amb escafandre
Mentre canvio de paisatge a tort i a dret, a bon preu i sense mandra,
Fins que la regalia d'una guitarra i d'un motor em desensonya.
d.
-
En lloc de 'seré' ha de ser 'sóc' (al vers 14)(no+)
deòmises | 19/12/2010 a les 17:10
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Comiat (4 comentaris)
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
- El roig més brillant (2 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1198 lectures)
- RETORN AL NO RES (765 lectures)
- POST MORTEM (614 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (294 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (270 lectures)
- QUÈ FAS...? (238 lectures)
- Un nou preludi (215 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (206 lectures)
- Revisió (a cal metge) (203 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- RETORN AL NO RES (4 comentaris)
Nous més votats
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- QUÈ FAS...? (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)
- Un nou preludi (Agrada a 2 relataires)