No sóc cap purista de la llengua, però admiro els qui ho són

Si heu llegit algún relat meu o poema, veureu que dic molts barbarismes. Sobretot en la meva primera època a RC. Mica a mica he anat corregint algunes imperfeccions del meu llenguatge.... Però sempre queden buits per omplir i defectes per corregir. Només voldria que els continguts dels meus relats, no fossin impediment per entendre'ls malgrat la mala ortografia, gramàtica o semàntica.

Com que jo no sóc pas l'únic, em solidaritzo amb aquells qui, tot i sabent que escriuen amb dificultats o ignorant les normes rigoroses del Català, poc o molt s'esforcen en fer-ho bé. Almenys s'intenta fer bé. Que no surt, almenys s'ha intentat. Que no queda perfecte, almenys hi hem posat voluntat.

Trenco una llança pels imperfectes, a qui hem de perdonar i encoratjar a millorar el seu nivell de Català. Poc a poc i cop a cop.

IMPERFECTE, AMB ORGULL

Sé de l'home les seves virtuds,
no n'ignoro les seves mancances.
Crec que emanes fluïds infal.libles
i que als més dèbils has batut.

Ets inherent als més forts.
Amb raó precises tanta energia.
Amb raó et fas imprescindible.
Amb raó animes i dónes suport.

Ets pa de dies, de fórmules.
Ets pa d'experiències, de sentits.
Ets un conjunt que treu partit
a allò que de la victòria en resulta.

És per molts errors comesos
que et devem la particularitat
de voler sempre afirmar
i tenir-nos a tots sotmesos.

No et tinc quan et vull.
Per entendre't m'he de fer valer,
al teu antònim adaptar-me he de saber,
perquè sóc imperfecte, amb orgull.

DEDICAT A LA PERFECCIÓ.