Detall intervenció

no, no si deus tenir raó tu, que en saps un niu

Intervenció de: Renée Vivien | 12-09-2010


i no és sorna, que t'admiro moltíssim, sincerament.
Bé, de fet tu també em caus molt bé malgrat em castiguis de cara a la paret i sense gelat :-P

No sé si hem coincidit mai, potser sí...

Molts petons artista!


Respostes

  • ah, un apunt
    Renée Vivien | 11/09/2010 a les 23:41

    no crec que sigui desproporcionat que mati al marit.
    Sovint moltes dones han estat assassinades pels seus marits o companys sense que abans hi haguessin hagut maltractes físics. Encara que la majoria d'aquests casos, sí que van precedits d'agressions prèvies.
    Hi ha molts casos de gent que se li gira el cap o se li en va l'olla i es carrega als pares o al marit o esposa, potser perquè hi ha una malaltia psíquica de fons o una gran frustració no expressada. I la gent sol dir: "que rar, si era una parella que es portava de meravella, sense crits ni baralles"
    Vull dir que no em sembla una situació impossible ni irreal. Potser lo de la destral és dràstic però també li podia fotre un tiro, no sé. Recordo el cas real d'un noi jove que va matar als seus pares sense cap motiu aparent. Suposo que està al psiquiàtric. Però aquestes coses, malauradament, de vegades succeeixen. Jo no volia fer apologia de l'assassinat, sinó reflectir una ment que en un moment donat i sense motius aparents pot arribar a fer quelcom tan desproporcionat com matar a algú. Els motius? no els sé, però potser els metges tindrien quelcom a dir.

    Bé, disculpa l'aclariment tan llarg i rollero.
    Gràcies per tot i felicitats per l'èxit de participació i pel teu mestratge fent de jutge.


  • Doncs sí, et renyo!
    Vladimir | 11/09/2010 a les 23:43

    Et renyo perquè no saps llegir els comentaris... Jo no he identificat l'escriptora, amiga Renée, amb la protagonista. Déu me'n guard! Estem en el terreny de la ficció, oi? De fet et tinc una gran simpatia (no ho sé, sempre m'has recordat a algú proper... una altra relataire vull dir... no ho sé... no ho sé...).

    Potser el meu comentari va ser massa extens i enrevessat, segur que no em vaig explicar bé (massa comentaris, poc temps!). El que volia dir és que en la mirada del narrador omniscient d'aquell conte hi endevino una certa simpatia vers l'acció de la dona, simpatia que rebla la frase final -i el propi títol- del conte "A fer punyetes". La reacció de més d'un lector estic segur que serà: "doncs és clar que sí! Ben fet dona, una destralada és el que es mereixia aquell gandul!". A més comentava que l'acció em semblava desproporcionada, que la dona pel que se'ns explica al text no semblava tenir tants motius per fer una cosa així. I paro, que tornaré a allargar-me i acabaré explicant el mateix que al comentari...

    I si tornes a escriure un conte així, et castigaré de cara a la paret, o et tancaré una hora a les golfes, o et quedaràs sense gelat. Au!

    Vladimir.
    • Doncs sí, et renyo!
      Renée Vivien | 11/09/2010 a les 23:52

      I penso que si ja saps que és ficció, Què passa?
      I si escric sobre l'esbudellador famós anglès en primera persona? també em castigaràs de cara a la paret, tancada a les golfes i sense gelat?


      !!!!!
      • M'encanten...
        Vladimir | 12/09/2010 a les 00:00

        ...els relats en primera persona de personatges desequilibrats o assassins! Per exemple, una de les meves novel·les preferides: "Lolita"; i una altra, menys coneguda però igual d'esplèndida, "El libro de las pruebas" de Banville. També hi ha llibres horribles sobre assassins: el pitjor de tots el conegut "American Psycho" (no entenc com a algú li pot agradar...).

        Sí, sisplau, escriu sobre el cèlebre esbudellador!

        No em facis gaire cas, és que m'ha sortit la vena polemista per un dia. És possible que tinguis raó, i hagi interpretat malament el teu conte. Sorry!
        Vladimir.
        • no, no si deus tenir raó tu, que en saps un niu
          Renée Vivien | 12/09/2010 a les 00:13

          i no és sorna, que t'admiro moltíssim, sincerament.
          Bé, de fet tu també em caus molt bé malgrat em castiguis de cara a la paret i sense gelat :-P

          No sé si hem coincidit mai, potser sí...

          Molts petons artista!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: