Detall intervenció

No filosofem, pensem

Intervenció de: kefas | 22-08-2018


Mena, com que no li ho puc preguntar a un nadó ? Els nadons sempre responen, potser sense paraules, però responen. Llavors em diràs: es que no pot entendre la pregunta. I nosaltres, creus que hem entès aquesta pregunta sense sentit ? Hem contestat, si, però a una altra pregunta que ens hem inventat i, a sobre, no hem explicat quina era.

Tu mateixa has contestat a la pregunta: quina cosa t'omple de satisfacció ? amb un estimar i ajudar els altres. I més endavant: actuar amb atenció conscient amb acceptació resignada.

Les preguntes d'impossible comprensió racional tenen respostes d'impossible comprensió racional. Per això els teòcrates diuen que el sentit de la vida és déu.


Respostes

  • RE: El sentit de la vida i el dia a dia...Joan, avui, amb permís, faig un 'Comparteixo'
    Joan G. Pons | 20/08/2018 a les 15:47
    Es maco compartir. Endavant Mena. A la vida podem potenciar sentits. Joan

    • RE: RE: El sentit de la vida i el dia a dia...Joan, avui, amb permís, faig un 'Comparteixo'
      Mena Guiga | 21/08/2018 a les 21:30
      Mercès, Joan!
  • RE: El sentit de la vida i el dia a dia...Joan, avui, amb permís, faig un 'Comparteixo'
    iong txon | 20/08/2018 a les 17:05
    Un regal immerescut que hauríem de rebre amb ulls d'infant. No prendre res "for granted." A més, tots estem destinats a la felicitat, a gaudir l'harmonia i el compliment més grans, en aquest món o a l'altre. Així ho crec jo, vaja..
  • RE: El sentit de la vida i el dia a dia...Joan, avui, amb permís, faig un 'Comparteixo'
    iong txon | 20/08/2018 a les 17:06
    El sentit és clar: Aprendre a estimar. Anar eixamplant la ment i el cor ;-)
    • RE: RE: El sentit de la vida i el dia a dia...Joan, avui, amb permís, faig un 'Comparteixo'
      Mena Guiga | 21/08/2018 a les 21:30
      És clar que aquí es presenta el segon punt: saber estimar. Hi ha 'estimars' apresos molt nefastos.
  • RE: El sentit de la vida i el dia a dia...Joan, avui, amb permís, faig un 'Comparteixo'
    Geonauta | 20/08/2018 a les 23:44
    La meva ment repeteix i processa les paraules del Iong... el sentit de la vida és aprendre a eixamplar la ment i el cor, en definitiva, potser, aprendre a estimar tot el que ens envolta, de forma "total".

    La meva ment percep aquest camí.

    El meu cor fa esses per la vida, intentant focalitzar l'atenció i les emocions en aquest camí, però sense acabar d'aconseguir-ho. Perquè és evident que entomem les variables de la vida, la nostra percepció d'elles, depèn totalment de l'estat d'ànim, d'allò que ens marca el nostre estat emocional. Així doncs... com passar el sedàs i aconseguir percebre "bé" les variables, que a vegades ens fan la nit feixuga i inacabable... El meu cor té els mateixos dubtes que la Mena.
    • RE: RE: El sentit de la vida i el dia a dia...Joan, avui, amb permís, faig un 'Comparteixo'
      Mena Guiga | 21/08/2018 a les 21:33
      Dubtar fa vacil·lar el pas. I està bé posar els peus ferms al terra per poder alçar els braços al cel. Sentir la vida com un regal això és trobar-li sentit, per més que el món sigui un infern. I això de la filosofia essènia: " Viure la vida sent conscient de per què i per a què', sense exagerar, des de la servitud humil i agraïda al dia a dia.
  • La Mena ens embolica amb la pàgina gruixuda de l'existència
    kefas | 21/08/2018 a les 01:12
    El meu credo diu; El sentit de la vida és viure. I només podem viure si eliminem les pors que ens ho impedeixen, incloses les constitucionals.
  • RE: El sentit de la vida i el dia a dia...Joan, avui, amb permís, faig un 'Comparteixo'
    Montseblanc | 21/08/2018 a les 08:28
    La majoria de la gent no hi pensa en aquestes coses, “el sentit de la vida”. I crec que són afortunats de no fer-ho. Viure, simplement. Però un cop has trepitjat aquest bassal ja no hi ha qui t’ho tregui del pensament.
    Jo crec que no li hem de buscar sentit a la vida. No en té. Tot va començar amb el caos, i fins aquí hem arribat (de moment). Anem fent camins, agafant trencants... I jo, l’únic consol que he trobat a les grans preguntes és viure el dia a dia, gaudir de les més petites coses, alegrar-me de les bones i intentar no amargar-me massa amb les dolentes. No sempre s’aconsegueix està clar. I no reflexionar massa, no aprofundir. Val més sortir al carrer, buscar un bosc, un parc, un camí al costat de la riera... I caminar. Es continua pensant, és clar, però sembla que tot encaixi i al final el sol, l’olor de l’herba, el cant d’un rossinyol, fan que estiguem més a prop de l’equilibri.
    Es com quan ens pessiga un mosquit. Sí, ens podem gratar una miqueta, és plaent i la irritació suportable. Però si gratem amb massa insistència ens farem mal...
    (la meva opinió, només)
    • RE: RE: El sentit de la vida i el dia a dia...Joan, avui, amb permís, faig un 'Comparteixo'
      Mena Guiga | 21/08/2018 a les 21:35
      Em quedo amb mots teus d'un dels teus comentaris a un relat meu: 'Som el que estimem' i el que estimem és el que dóna sentit a la nostra vida. I si un dia és una fulla de colors de la tardor que ens encisa, allò som, allò és, només per posar un exemple.
  • RE: El sentit de la vida i el dia a dia...Joan, avui, amb permís, faig un 'Comparteixo'
    aleshores | 21/08/2018 a les 10:52
    Vaja! Quan “mena” de preguntetes!
    Jo crec que tots ens les fem i per tant filosofem.
    Hi ha moments en què la vida té sentit però també n’hi pot haver en que ja no en tingui. A fi de comptes. Ingú ens va poder preguntar si volíem viure.
    Però de forma natural tendim a no patir i a gaudir i si podem fer-ho ja té sentit tot plegat.
    No podem tampoc reflexionar perennement sense actuar. Hem vingut a fer una representació sense preparació prèvia, en directe total.
    I, tot i que hi ha gent capaç a de viure en situacions extremes, hem de fer un món vivible. Això es fa, no es rep. Per exemple, un dia d’aquests un exèrcit d’Orient mitjà, ben poderós, va “detenir” un nen de cinc anys,...això és millorable.
    • RE: RE: El sentit de la vida i el dia a dia...Joan, avui, amb permís, faig un 'Comparteixo'
      Mena Guiga | 21/08/2018 a les 21:29
      M'agrada pensar que tal volta 'hem vingut' a 'donar sentit' a la vida dels altres, en part. I ho seria l'exemple final que poses: que un nen detingut pugui ser alliberat si entre tots fem alguna cosa...no és donar-li sentit?
  • La suma d'opinions podria confegir un 'manual'...
    Mena Guiga | 21/08/2018 a les 17:40
    ...aisss.
    Cadascú ha dit alguna cosa que ha ajudat i que és sàvia o evident.
    Si em poso, per cas, al lloc d'un gat, no buscaré el sentit a la vida. La viuré sense ni saber que 'visc' i això, quan la vida 'pica', no saber-ho, és un regal, perquè pots sentir dolor però no patiment. Envejable, segons com, existència, de prendre el sol o la fresca per necessitat orgànica, com la majoria d'accions que fa.
    És clar que sóc la Mena i m'haig de fer fotre El sentit de la vida, de la meva vida, actualment, és força tirant a com la Montseblanc diu/viu i em sembla que ho fa l'edat. Agrair i abraçar el que està al costat que 'suma'. No demanar massa. I sovint, pensar que és té massa. Hi ha restes que sumen. El sentit de la meva vida és el dia a dia amb consciència, sabent que hi ha buits que no cal omplir, que són per a no-pensar si pot ser, sinó per reposar o contemplar, etcèteraaaaaa.
    La vida i el sentit...em sembla que he sentit ploure...i cada gota porta alguna cosa per guardar dins una gerra de núvol de la meva vida.
    Com sempre, me n'he anat cap aquí cap allà.
    Feu com si no m'haguessiu...sentit.

    Lídia
  • Sovint em sento com un orfe perdut
    kefas | 21/08/2018 a les 19:42

    Hi ha una cançó de Glòria, versió d'una cançó americana, que diu "Sovint em sento com un orfe perdut .... com la ploma volant .....com un gat que té fred" . Doncs sembla ser que ens hem ajuntat un pilot d'orfes, plomes i gats per expressar el nostre desconcert en intentar contestar a la pregunta "Quin sentit té la vida ?".

    A parer meu, cal fer notar que la primera cosa que no té sentit és la mateixa expressió. La paraula sentit té molts significats segons l'emprem en un context geomètric, de captadors d'estímuls o de discerniment racional. En aquest darrer context, la pregunta s'entén com una referència a la justificació de la nostra existència  i així ho manifesta la majoria de tertulians.

    Podem analitzar-la amb un exemple que pot ser clarificador. Escollim tres activitats essencials en la vida: menjar, cardar i morir, i preguntem pel seu sentit  a un nadó, a un adolescent i a un vell. L'acte de menjar té sentit per a tots. Ja tenim una segment important de la vida amb sentit. L'acte de cardar no té cap sentit per un nadó, en té per a la majoria d'adolescents i també per alguns vells. Però no per a tothom. La mort no té sentit per a la majoria.

    Així doncs, després de comprovar que algunes parts de la vida tenen sentit i d'altres no, té sentit que continuem parlant del "sentit de la vida".

    Moltes preguntes no tenen resposta perquè no són preguntes.
    • RE: Sovint em sento com un orfe perdut
      Mena Guiga | 21/08/2018 a les 21:24
      No li pots preguntar el sentit de la vida a un nadó perquè no pot respondre. Un vell, sí. Un adolescent, sí. Tot i que l'adolescent i el vell -i mirem de generalitzar, perquè si passem a unicitats no acabarem i potser encara trobarem el sentit de l'univers (que quin altre temàs!).T'has deixat la franja important que ha d'opinar de les tres accions, que és l'edat 'madura' (o immadura-madura o... o...o...).
      Crec que sí, que no és una pregunta. 'Quin sentit té la vida?' o 'Quin sentit té la meva vida?'. Paralitza, compromet, atabala, fa embogir. Així, el plantejament hauria de ser un altre com ara: què en trec de menjar/cardar/morir???????


  • Una jornada xardorosa per filosofar.
    Swami Wati Rodrigananda | 21/08/2018 a les 21:17
    Servidor va estar fa temps posseït per això del sentit de la vida, buscant respostes, contrastant, llegint, explorant...i, de debò, quasi explotant, :)))))))))) Era un temps influït pels existencialistes, em va afectar. Vaig arribar a vàries conclusions, el que passa és que ni m'enrecordo. Les vaig anotar, aquella llibreta qui sap on deu parar i això és clarament senyal que no importa, on siguin. La meva experiència de l'existència serà només la present, vull aprofitar-la. El sentit és com posar-li, a un plat bo i energètic, la salsa. No cal, el plat ja conté el que em cal. Sí, sóc auster. He assolit, a còpia d'aprenentatge, que no vull condimentacions. Simplement, el sentit de la vida és la vida mateixa.
    Namasté.
    • RE: Una jornada xardorosa per filosofar.
      Mena Guiga | 21/08/2018 a les 21:38
      Hahaha, bona aquesta de comparar-ho amb teca. Oh, quina pena no amanir la vida amb cúrcuma, vainilla, canyella, pebre de Jamaica, alga espirulina, ...no? És clar que no fa falta...tot i que aquests gustets la fan més saborosa, encara que l'endemà toqui córrer a l'excusat (o no), hahahahah. Faig broma. Namasté.
  • No filosofem, pensem
    kefas | 22/08/2018 a les 01:37

    Mena, com que no li ho puc preguntar a un nadó ? Els nadons sempre responen, potser sense paraules, però responen. Llavors em diràs: es que no pot entendre la pregunta. I nosaltres, creus que hem entès aquesta pregunta sense sentit ? Hem contestat, si, però a una altra pregunta que ens hem inventat i, a sobre, no hem explicat quina era.

    Tu mateixa has contestat a la pregunta: quina cosa t'omple de satisfacció ? amb un estimar i ajudar els altres. I més endavant: actuar amb atenció conscient amb acceptació resignada.

    Les preguntes d'impossible comprensió racional tenen respostes d'impossible comprensió racional. Per això els teòcrates diuen que el sentit de la vida és déu.
    • RE: No filosofem, pensem
      Mena Guiga | 22/08/2018 a les 11:35
      I 'déu' (i el dimoni) és cadascú de nosaltres, miniuniversos independents i codependents perquè estem connectats. És així, tot i que no sempre agrada, sobretot quan hi ha 'connexions diabòliques', per exemple, i són fruit de la inconsciència que cada 'déu-dimoni' conté.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.