Nit d'hospital

En el crepuscle dels desemparats
hi fa cap la meva nit a l'hospital :
una nit freda de graus negatius a les espatlles
i passes cansades davant de la parada de bus.
I en els ulls tot és fascinació
després de veure-hi una llum
que m'inspira un blau imaginat
dins d'aquesta fosca negra, crua
i sorprenentment exagerada.
Basteixo un lligam de fa pocs dies
amb l'habitació número dos-cents disset
de l'home que dorm a batzegades
deixant-me un espai curt de temps
prou productiu a l'hora de crear algun vers nou
i nocturn i matinal a fora d'hores de molts que somien
mentre d'altres treballem i fem anar el cervell
aprofitant el privilegi de saber-me despert i atent al mateix temps.
A dos quarts de set del matí vindran a rellevar-me
i llavors marxaré amb la furgoneta de la feina direcció a Calaf,
faré el transport com cada dia
i després ja tindré temps de dormir una estona.