Detall intervenció

Niporepte114+RPV230: Escaping from the wolves, de Dara Scully

Intervenció de: deòmises | 15-05-2014

Un conte de fades, potser. O una metàfora de l'assetjament, o de la societat política. O una excusa per un haiku, tannka (per al Nipo) o un poema o prosa poètica (per al RPV). I aquesta és la imatge per a les dues propostes.

 photo Escapingfromthewolves_zps00fccc83.jpg



Ja sabeu les condicions per al Niporepte. I les del RPV també, oi? Doncs teniu una setmana llarga per a crear, des d'ara mateix fins al divendres, 23 de maig de 2014, a les 17h. (essent una proposta conjunta, us pregaria que especifiquéssiu (encara que es vegi clar) si es tracta de NIPO o de RPV, en el títol mateix, si voleu... gràcies!)


d.


Respostes

  • Perseguint-te
    helenabonals | 15/05/2014 a les 22:13

    Sempre endavant.
    S'apropa el temporal,
    ve del passat.

    El llamp s'amaga
    rere el cel turbulent.
    Li fa contrast.
  • RE: Niporepte114+RPV230: Escaping from the wolves, de Dara Scully
    rnbonet | 16/05/2014 a les 18:57
    NIPO.

    La persegueixen
    i mira cap enrere.
    La por l'ofega.
  • RE: Niporepte114+RPV230: Escaping from the wolves, de Dara Scully
    aleshores | 20/05/2014 a les 10:29
    Si són darrere,
    cap giragonsa:
    passa més gran!
  • Canis Lupus ( son pseudohaukus imagino que NIPO,no?)
    lisboa | 20/05/2014 a les 17:12
    Canis Lupus

    Ullals famolencs
    arítmic alè febril,
    neguit de presa.

    Temor atàvic
    dilatada pupil·la
    quan torna el llop.
  • La fugida - RPV230
    rautortor | 21/05/2014 a les 09:42

    I aleshores, per primera vegada,
    aparegué la temptació de fugir.

    S’aliaren tristesa i soledat, ensems
    i tothora m’assetjaven, sense pausa,
    atiant tota mena d’obsessions.

    Decebut de mi mateix, cercava en va
    signes d’assossec i serenitat.
    Tard o d’hora, traspuntaven flaixos,
    records de tot allò malmès de franc.

    Sobre el tauler endauat de la meva vida
    estava en escac manifest i constant,
    i qualsevol jugada en fals...

    Calia, doncs, fugir o calia asserenar-se?

    D’una banda, el murmuri del temps viscut
    em mostrava els beneficis de la cautela
    malgrat el balandreig dels dubtes.

    Quant a fugir, segons el vell poeta,
    el màxim a què hom pot aspirar
    és a un canvi d’horitzó, de cromatismes;
    les cabòries, tothom se les endú amb ell,
    vagi on vagi.
  • Ales alliberades
    ondina | 22/05/2014 a les 12:50
    No hi ha senderes;
    l'ocelll ferit té camins
    que el cel enlaira.
  • Evasió
    ondina | 22/05/2014 a les 13:06
    Com pluja indòmita,
    les estrelles inunden
    de llum els somnis.
  • REPTE POÈTIC VISUAL
    diamant | 23/05/2014 a les 13:59

    Terbolí


    La primavera em troba
    amb una ànsia roent,
    el cos del tot feliç,
    l’amor en vessament.

    S’arremolina el vent,
    terbolí de passió,
    se m’emporta rabent
    enmig la xafogor.

    Va barrejat d’enyor,
    d’espera condensada,
    d’una densa cremor,
    de consciència isolada.
  • RE: Niporepte114+RPV230: Escaping from the wolves, de Dara Scully
    ondina | 23/05/2014 a les 14:40
    SENSE TU…


    Sense tu, amor,
    sóc plor, sóc lament;
    sóc ànima solitària
    que fuig esporuguida
    per feréstecs camins;
    sóc fulla resseca
    que el vent mena;
    la tristesa se m’estavella
    contra els murs del cor,
    mentre cristalls d'enyor
    se’m claven a l’ànima.

    Sense tu, amor,
    sóc llàgrima sense assossec,
    sóc vida sense rumb…

    • Sense tu... (Aquest, si us plau)
      ondina | 24/05/2014 a les 11:46



      Sense tu, amor,
      sóc plor, sóc lament;
      sóc ànima solitària
      que fuig esporuguida
      per feréstecs camins.
      Sóc fulla resseca
      que el vent mena.

      Sense tu, amor,
      cristalls d'enyor
      se’m claven a l’ànima,
      i la tristor se m'estavella
      contra els murs del cor.

      Sense tu, amor,
      sóc llàgrima sense assossec,
      sóc vida sense rumb…
  • Cel apocalíptic
    panxample | 23/05/2014 a les 18:18



    Mira enrera,
    fuig esporuguida.
    Són mals auguris.
  • Niporepte 114
    magalo | 23/05/2014 a les 23:26
    Niporepte 114

    BOIRA

    La boira avança
    mullant les teves passes
    que d’ella escapen.
  • RPV 230
    magalo | 24/05/2014 a les 10:37
    RPV 230

    MENTRE TU NO EM FALTIS

    Si em segueix la boira
    jo vindré a cercar-te
    i amb una mirada
    altiva i glaçada
    tu l’aturaràs.

    No hi haurà cap núvol
    no hi cabran tempestes,
    a la meva vida
    mentre tu no em faltis
    sol sempre hi haurà.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: