NIPOREPTE 278: RIERA SECA - Votacions

Intervenció de: brins | 19-11-2019

---

Un formós pom de poemes!!! He escrit a la Paquita Vila per informar-la que una de les seves fotografies seria la imatge que inspiraria els nostres poemes en aquest repte, i m’ha respost, amablement, que per a ella això és un honor. Gràcies, Paquita!.

Trieu, amb un ordre de preferència, I abans de les 21 hores del proper divendres, 22 de novembre, els tres poemes que més us hagin agradat. Endavant!
brins

• 01 - Cicatriu
Tanganika

Tot s'ho emporta
l'aigua, embranzida.
Un dolor resta.


• 02 - Abandonada
rautortor

Abandonada,
la sabata em recorda
dies passats.



03 - Descalç per la riera
rautortor

Trepitja el cel
que la riera emmiralla,
bota descalça.


• 04 - Sublim realisme
helenabonals

Calçat i núvol,
trepitjant el reflex:
la vida en l'art.


• 05 - SET DE RIERA
kefas

Set de riera
l'oblit és nom de bassa
espill de núvols

06 - EN TOT NAUFRAGI
kefas

En tot naufragi
sempre queda un vaixell
a la deriva
i un núvol que l'observa
indiferent al drama

07 - Rastre I
SinKaLip

Riera seca,
inesperadament
Sabata molla.

• 08 - Rastre II
SinKaLip

Per la riera
un record feixuc fet d'aigua
i una sabata


• 09 - Oblit
Montseblanc
És en l’oblit
que torna la bellesa
a ressorgir.


• 10 - Vaixell
rnbonet

Una sabata
xafant un cel cobert.
Nau d'aventura.


• 11 - Tot a mitges
rnbonet |

La pluja ens deixa
històries a mig fer.
Com la sabata.




• 12- Abandó
panxample

Petjada al toll,
el cel s'hi emmiralla,
amb serenitat.


• 13- S'embruta.
PERLA DE VELLUT

Cada vegada
plou menys sobre la riera
s'embruta l'aigua.



FORA DE CONCURS


• Restes amb vida
brins

Dibuixa vida
l'aigua de la riera;
passes viscudes.


• Recordança
brins

Surarà sempre
la petjada viscuda,
si viu al cor.


• A una sabata (que s’endugué la rierada)
rautortor

Sóc orfenesa,
sóc amarg desconsol,
sóc solitud


• Empara
brins

Escassa d'aigua,
encara és abrigall.
la bella riera


• Clau
rnbonet

I la sabata
entre la terra i el cel
és clau de vida.

---