NIPOREPTE 214. Un racó de paradís [Votacions]

Se sol dir que tots els camins duen a Roma. I, per què no, també al paradís? De totes maneres el que sembla difícil és trobar-ne la porta d’accés. El fotògraf Rafn Sigurbjormsson ens en proposa una.





Us agraeixo molt sincerament la vostra generosa i brillant participació. Per un moment i atesa l’abundant collita de poemes, he recordat altres èpoques glorioses d’RC en què els reptes de poesia eren realment prolífics.

I, tornant a la realitat, aquí teniu els vostres poemes perquè en voteu TRES per ordre de preferència –ja sabeu, per resoldre empats.
Què us sembla si posem com a termini el dijous 25 al vespre? O, si més no, quan tots hàgiu votat. Som-hi, doncs!



01. Caminant de SinKaLip

Arrels de plata
peus i cames descansen
Ara, sóc arbre


02. El llac (i lloc) de l’ànima de Mena Guiga

Verd: t'emmiralles.
Despulles llum i ombres.
I jo...m'hi trobo.


03. L’etern retorn d’helenabonals

Estany idíl·lic
com la meva infantesa.
No me'l robeu!


04. Beatitud de kefas

Beatitud.
La pell és ara escorça
i l’aigua espill.


05. Mosquit de kefas

Vol de mosquit.
Adagi d’un nirvana
a mitja tarda.


06. Tomb pel bosc de SinKaLip

Dins el bosc clar,
llenço la roba vella.
Retorno a casa


07. Comprensió de rnbonet

I és aleshores
en aquest racó de món
que entenc la vida.


08. Fragments de cel de brins

M'explica el bosc
que és molt bella la vida,
i m'hi aferro...


09. Exuberància de iong txon

Verda fageda
les aigües la sadollen
la llum hi alena


10. Pau interior de ninona

La ment en calma
Dins del bosc frondós
habita l'aigua.



FORA DE CONCURS

Camí d’ombra i fronda de rautortor

Vinc de la nit
tot coronat de pàmpols;
la llum m’espera.


Locus amoenus de rautortor

Arrecerat,
lluny del tràfec dels dies;
el paradís!