Niporepte 171. Nen i espiadimonis

Quan fa un cert temps i per mitja casualitat vaig 'trobar' aquesta imatge em va inspirar molt. De fet, no deixa d'inspirar-me. Per això la tinc present. Aquesta comunicació autèntica entre l'infant i la libèl·lula, aquesta subtilesa emmarcada pel to caramelitzat de fons. En una altra vida potser ja s'havien conegut i ella era una àvia cigroneta i ell segurament repetia ser un nen/a. I ja callo.

Ara demano excuses i ajuda en dos temes:

1-Com es sol demanar, podeu fer dos haikus o una o dos tanques. No hi entenc massa, de comptar i per això agraïria que quan posés les votacions, si alguna de les aportacions no s'ajusta a la mètrica, algú més entès ho comuniqués, que així ho aprenc.

2-He enganxat l'enllaç de la imatge que proposo. Si algú és tan amable de penjar-la...

El termini serà el dimecres, dia 16, a les 16 hores i 16 minuts.

Espero que la fotografia us envoli a móns màgics, commovedors, entranyables...

Mena




http://www.bonsaisgigantes.net/zen/cuando-la-luz-de-la-belleza/nino-mirando-libelula-contraluz-sol/