NIPOREPTE 151. A la cerca de l’aigua

Darrerament el món ja no ens sorprèn, ens enutja. Per això, he optat per encetar una temàtica que, d’alguna manera, és una petita traïció al tarannà que se li suposa a un haiku o una tanka. Segons els clàssics, aquestes composicions es basaven en l’èxtasi del poeta davant la natura.

Amb la vostra vènia, doncs, us proposo aquesta imatge que, quan la vaig descobrir, em va fer sentir vergonya i dolor. Una mostra més de les misèries que passen els éssers humans que es veuen obligats, per una raó o altra, a emigrar, a fugir de casa seva, del seu país.




Fotografia de Soe Zeya Tun


I, com sempre, hi podeu participar amb dos poemes, haikus o tankes, com us plagui.

Teniu de temps fins dimecres vinent, vigília de la Mercè, al migdia.