NIPOREPTE 119+ RPV 235: OMBRES – Votacions

Intervenció de: brins | 26-07-2014

---

**

Vuit poemes; vuit interpretacions emotives i diferents de la imatge proposada que no era pas senzilla. El repte s’ha vestit de gala amb la vostra col•laboració.

Voteu, entre els sis poemes que concursen, els dos treballs que més us hagin agradat i feu-ho, per ordre de preferència, abans del proper dilluns a les 21 hores

Moltes gràcies.




• 1 - L’ombra i el pensament


Perseguim somnis sense garantia,
hipotequem el fum de l’esperança,
ombres xineses per omplir la vida

de cada pensament. Quan el sol baixa
i llença les ombres contra la utopia
del mur, per fi, copsem els plecs de l’ànima.



• 2 - Ombres


Els anys sepulten
el nostre jo més íntim
entre vells somnis.
Tossut, quan pot s'escapa,
com fugissera ombra.



• 3 - Jove per una estona


El cos es cansa
però el pensament s'aixeca
i alegre dansa.



• 4 - Estacions

Estacions


Vindré a cercar-te
quan sigui primavera,
l’esguard pregon,
la rialla alegre.
Ballaré amb tu
cada dia d’estiu,
vestits de festa,
amb la música al viu.
Fruirem junts
els dies de tardor,
quan la pluja amari
la bellesa que és tot.
I quan sigui hivern
seré l'ésser més tendre,
seguirem junts...
si ens podem reconèixer.



• 5 – Perfum


Només queda l’aire,
l’energia de l’estiu,
la llengua, amb totes les paraules.

Només queda la nit
de seda entre llençols fins,
els somnis dolços, fiables.

Només queda el perfum
de la natura a la mare
d’una infantesa enyorada.



• 6 - Ombres de lluna I neó

Ombres de lluna I neó
mal dibuixades sobre l'asfalt
esborren les passes dels nens perduts.
Esdevenir adult
ja no és una feina com cal,
tan sols necessites pols de fades
per volar.
Entre malson I malson
si la vigília s' allarga
entens que la pols no ho és
ni les fades són fades.

Rere les portes dels palaus de sexe I alcohol
la ciutat trista es diverteix
obviant la tristesa de qui no hi és admès.
Ajaguts a la vorera, caiguts,
mil cossos cada nit
cerquen l'ombra que han perdut al sol.
A baix, la ciutat és bruta,
la fada es torna bruixa
I les tribus amigues només ballen
sense encertar mai la dansa de la pluja.

La pols ja no fa volar,
la memòria falla,
rere els ulls ja no queden ales.
Però si de sobte
altre cop es tanqués la finestra
tots tindrien cura
que l'ombra no es quedés
de nou enrere.



FORA DE CONCURS

Ombres d'identitat
brins

Vincla el vent l'arbre,
mes la saba perdura
a cada branca.



• forever young!
L'Home Fosc
Malgrat el temps
que vol fer-nos veure
allò que sempre veiem,
allò que en la realitat
ens desvetlla l'esperit
és el saber-nos
eternament joves d'esperit!

---