NIPO 117 + RPV 233 NAUFRAGIS- Votacions

Intervenció de: ondina | 27-06-2014

---

QUIN GOIG DE REPTE!!!!!!!!!!!!! Tot un cel de bona poesia.
Encara que sigui difícil la tria, escolliu, per ordre de preferència i abans de demà a les 21 hores, els tres poemes que més us agradin. Gràcies.



■

1 - Nàufrags


Un mar colèric
provocant el naufragi
del vaixell feble.




■

2 - D'ulls closos que senten


Voldria escriure el naufragi dels teus ulls,
que sempre han temut, que sempre han perdut,
petites derrotes que el temps ha bastit amb calma
però, encara no saps que perdre és sobreviure?

Tu, que suportes un amor desesperat
en un cos massa limitat per no llençar-ne
cap engruna. Que no es perdi ni un bri
d'allò que t'habita en la solitud que ets.

Heroi de tendresa, de naufragi, de llum
que s'apaivaga, d'ulls closos que senten,
supervivent que respires aquest aire,
mentre jo aleno la saba dels teus morts.




■

3 - Recomençar


Queda la vida
entremig d'una nau
desballestada




■

4- Tot passa


Has naufragat
més d'un cop a la vida,
però ara ets ploma.
La teva fortalesa
t'ha fet arribar a salv.




■

5 - Taurons


S’enfonsa el vaixell
d’un cop, amb un xiscle,
tenebra de l’aigua
que embat com gegant.
S’ofeguen sens treva
els homes que singlen
dins de la carcassa,
en la mar glacial.
Els cossos flotants
mossegats pels peixos,
ja no són humans,
esqueixats de ple
dins el roig vertigen
de la sang més fresca
en la qual es barallen
taurons violents.




■

6 - Sàpigues l'èxode (o Notícies nàufragues)

Tanmateix, entre els taulons escampats a la platja,
En el desordre capriciós engendrat per les onades,
Crèiem sentir la flaire familiar de la llar, endebades,
La seva confortable calma, barrejada amb el paisatge.

Sèiem, emmudits, amb el silenci hermètic, necessari,
Desprès arran dels plors i dels crits i del rebombori
I del torb, després de l'èxode, com orfes en el desori
De cercar unes mans maternes allà on regna el desvari.

I solament esperàvem, com qui reconeix l'esperança,
La clara silueta tènue d'una vela en l'horitzó, dibuixada
Amb traços tan clars com imperfectes al fons de la mirada
Del guaita, en anunciar la notícia, inclús abans del drama.

Tot i així, els nostres ànims eren dèbils com una flama
Encesa al bell mig de l'huracà, rebecs de tanta recança.




■

7 - Ulisses



No és la primera vegada
que pateixo aquest naufragi.
Hi sóc addicte, és cosa del destí.

Qualsevol cop de vent,
no cal que sigui galerna,
m’empeny mar endins, sense nord.

Sóc fill del patiment,
perseguit tothora pel fat rigorós,
sempre faig cap a la platja, perdut i nu.

Temo el futur i el present,
nàufrag perpetu abocat al sotsobre,
lluny de la pàtria per obra i gràcia dels déus.



Fora de concurs:


■

Naufragi
ondina

Furiós el vent,
trenca els rebrecs de l'aigua;
esberla vides.

---