Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

NIPO 117 + RPV 233 NAUFRAGIS - Resultat final

Intervenció de: ondina | 28-06-2014


■La imatge i la poesia, l'enyorança, l'angoixa i l'esperança, s'han fusionat en aquest repte per aconseguir una comunió excelsa de sentiments. Gràcies per participar-hi i gràcies pels vostres vots.

Aquest és el resultat final:


Nàufrags, de magalo, 2 vots
D'ulls closos que senten, de besllum, 4 vots
Recomençar, de iong txon, 2 vots
Tot passa, d'helenabonals, --
Taurons, de diamant, 4 vots
Sàpigues l'èxode (o Notícies nàufragues) de deòmises, 5 vots
Ulisses, de rautortor, 1 vot (més un altre vot meu que no suma però que vull exterioritzar)

Felicitats, deòmises!!! El teu poema és el que ha obtingut més vots. Ja pots començar a buscar una imatge força inspiradora per al proper NIPO+RPV. La poesia et crida i t'espera..



Sàpigues l'èxode (o Notícies nàufragues)


Tanmateix, entre els taulons escampats a la platja,
En el desordre capriciós engendrat per les onades,
Crèiem sentir la flaire familiar de la llar, endebades,
La seva confortable calma, barrejada amb el paisatge.

Sèiem, emmudits, amb el silenci hermètic, necessari,
Desprès arran dels plors i dels crits i del rebombori
I del torb, després de l'èxode, com orfes en el desori
De cercar unes mans maternes allà on regna el desvari.

I solament esperàvem, com qui reconeix l'esperança,
La clara silueta tènue d'una vela en l'horitzó, dibuixada
Amb traços tan clars com imperfectes al fons de la mirada
Del guaita, en anunciar la notícia, inclús abans del drama.

Tot i així, els nostres ànims eren dèbils com una flama
Encesa al bell mig de l'huracà, rebecs de tanta recança.

Respostes

  • RE: NIPO 117 + RPV 233 NAUFRAGIS - Resultat final
    rautortor | 28/06/2014 a les 22:22
    [Respondre]

    L'enhorabona, deòmises! Un bell poema, per cert.

    I a tu, ondina, gràcies pel detall.

    Us adjunto una nova versió del poema.


    Ulisses

    No és la primera vegada
    que pateixo aquest naufragi.
    Hi sóc addicte, és cosa del destí.

    Qualsevol cop de vent,
    no cal que sigui galerna,
    m’empeny mar endins, sense nord.

    Sóc fill del patiment,
    perseguit tothora per l’astrugància,
    sempre faig cap a la platja, perdut i nu.

    Temo el futur i el present,
    nàufrag perpetu abocat al sotsobre,
    lluny de la pàtria per obra i capritx dels déus.

    Tornar voldria i retornar
    a la dissortada terra dels meus pares,
    mes, companya de naufragi, se m’esmuny dels dits

    tantost albiro el deix
    i la cadència familiar de ma parla.
    Oh mots estimats, per vosaltres aprendré a navegar!
    • RE: RE: NIPO 117 + RPV 233 NAUFRAGIS - Resultat final
      ondina | 28/06/2014 a les 22:53
      [Respondre]
      Aquesta nova versió encara aconsegueix més bellesa. Felicitats!
  • RE: NIPO 117 + RPV 233 NAUFRAGIS - Resultat final
    besllum | 29/06/2014 a les 09:03
    [Respondre]

    Felicitats deòmises! Un gran poema. Fa goig un repte com aquest.
    Gràcies ondina!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats