Natura bella, natura viva

De Lot esposa
has fugit de Sodoma
guaites enrere
com qui fita Medusa
i ets columna salada

Estiu calorós
de suor amarada,
el dia relluu,
polit com el nacre.

Estàtues de pedra,
déus vells com el temps,
observen els cicles
de l'alt firmament.

Tot vessa plaer,
els arbres esplaien
tot el seu fullam
i donen les gràcies.

Tota la natura
eleva el seu cant,
sencera madura,
igual que els humans.

La terra és molla
de pluja de nit,
abundor extasiada
i cor aclarit.

I la setinada
blavor del dolç cel
jeu al sol, l'oracle
que escolta els vells déus.

Acabat de llarg el termini, comptem amb dos poemes; magnífics, però que em saben a poc.
Au, vinga, animeu-vos a participar.

Allargo el termini fins dimarts 5 d'agost a les 16 hores

Són els nostres estius irradiats a tot l'ample
amb figura de temps, i tu i jo al centre, mare,
dels seus rajos lluents. Tots els estius complets
eren entre tu i jo, i els animals, els arbres,
el camp, el que era viu, la lluna enamorada.
Tu espurnaves l'estiu, el sol potent i càlid,
per prendre-hi l'energia que havia de bastir-me,
l'impuls per redreçar-me. Com el mateix estiu,
tot en tu era excel•lent, directe, incombustible,
el teu amor punyent, l'amor més imbatible.

Roca engendrada
que ha parit mare terra.
Bella natura.

Votacions NIPO120 + RPV236 - Natura viva

Veredicte NIPO120 + RPV236 - Natura viva