Nanorepte 893. El dret a la vida.

M'ha vingut aquest títol per al tema del nano d'enguany.
Al final de la tirallonga d'unifamiliars on visc hi ha -encara- una àrea de camps -que a voltes no són respectats- i en un dels costats no hi ha res conreat: és herbei alt. En aquesta època civada silvestre alta, de color sorra que es va daurant, carregada de llavors. I fonoll, tan esquemàtic i bell. A les tiges d'aquestes plantes s'hi veien una munió de cargols dormint la son fins que la humitat de les pluges els reviscola. També hi havien poblacions d'eriçons, m'han dit. I suposo que alguna serpota i, tant de bo, no crec que rates fastigoses sinó algun rosegador de camp. I ocells, de ben segur. I un mena de palmons. Mirava avall, jo, del balcó estant, i aquella planúria o onada -si feia vent- de natura sense construcció ofegaire em feia somriure l'esperit. Fa uns dies que el terreny ha estat rostollat per màquines de l'ajuntament (és de la seva propietat!) i sembla ser que pot ser destinat a un decatlon o benzinera. Sí, crearà llocs de treball, però el planeta no es manté així. Fa mal. És la meva opinió. Tot el bestiolam que ha perdut la vida no compta. Això és una mena d'inconsciència.

Per això el tema és el dret a la vida.
Un tema inacabable, estant com està la pobra Terra.

Com sempre: no passeu de 20 mots.
Termini: dilluns 12 de juny a les 12 del migdia.

Podeu presentar-ne dos i, fora de concurs, tants com us vinguin de gust.