nanit beduí..

que uns homes de blau baixaren de les muntanyes del Atles...es van aturar a passar la nit enmig del desert...parlaven i menjaven, reien...els pinyols dels saborosos dàtils que els omplien els dits i les boques anaven a parar dins la nit, damunt la sorra, projectils divertits que es perdien sense futur ni enllà...
Però, l'atzar o el destí va fer que molts d'ells es colessin pels forats de les piquetes que aguantaven els tendals dels beduïns...s'escolaven dins les entranyes de la terra per trobar, per fortuna o novament a causa del destí, el pou d'aigua subterrani i finsllavors secret per al món més gran del Marroc...

L'endemà, els homes de blau se n'anaren a l'alba cap als pobles a mercadejar...
Al cap d'un temps, en aquell lloc, en aquell precís forat de nit i arena que aquella nit d'arena triaren per casualitat o pel destí?...hi sorgí un oasi enorme, un paradís de verdes i altes palmeres que feren sortir l'aigua a la superfície...i allà, al voltant d'aquella meravella de vida apareguda del no-res per obra de...Al.là? del destí?...allà, deia la llegenda...nasquè Marràkeix...

nanit Bal, nanit beduïnes i beduïns!!
Que sigueu tots molt feliços i...aneu deixant a terra els pinyols del saborosos dàtils que aneu menjant...pel camí. Mai se sap.

foster