Detall intervenció

Misèria (o Rapsòdia ibèrica)

Intervenció de: deòmises | 28-08-2014

A M. R. B., el titella papissot


Dies de passar fam, amb les soles de sabata llestes
Per ser devorades esdevingudes filet suculent, sols
I cansats de les bufetades vingudes de qualque banda,
De les plantofades d'un futur estranyament millor.

Nits d'insomni i de misèria, amb el rau-rau del cap
Enmig de l'estómac, i aquestes vísceres que senten
Basques de tot allò que ens envolta, com un verí
Que hem d'engolir, junt amb la queixa i la rebel·lia.

Jorns de buidesa interior i de dèficit d'abraçades,
Si el xim-xim és diluvi que ens deixarà sense llar
I amb el discurs de trista comicitat d'un míser clown.

Vetlles eternes de decisions i de condicions subjugades,
Entre fantasmes en blanc i negre, del passat, mentre un
Putxinel·li creu que ens governa, minúscul gran dictador.



d.


Respostes

  • CHARLOT
    brins | 25/08/2014 a les 21:28
    Fou el que ell era,
    somriure i plor alhora,
    drama i comèdia.
  • CINEMA MUT
    brins | 25/08/2014 a les 22:30
    Sense paraules,
    naixien poesies,
    fruïa l'aire.




    (Aquest haiku i l'anterior fora de concurs)
  • Homenatge a Charlot
    diamant | 26/08/2014 a les 12:31


    Eres
    poeta entranyable,
    ingenuïtat fresca,
    ànima descoberta
    a aquest insolent món.

    Eres
    una gran flama encesa
    trenant els camins lliures
    amb els amors més tendres,
    sempre el cor tremolós.

    Eres
    esperit bategant
    amb un càlid somriure
    coneixedor al límit
    del goig i el dol humans.

    Eres
    carícia que sana,
    la infantesa del riure,
    la saviesa concisa
    que tots som perdedors.

    Eres
    el gran savi del cine,
    transmetent l'entusiasme
    de la veritat més viva:
    que només l'amor salva.
  • Misèria (o Rapsòdia ibèrica)
    deòmises | 28/08/2014 a les 13:34
    A M. R. B., el titella papissot


    Dies de passar fam, amb les soles de sabata llestes
    Per ser devorades esdevingudes filet suculent, sols
    I cansats de les bufetades vingudes de qualque banda,
    De les plantofades d'un futur estranyament millor.

    Nits d'insomni i de misèria, amb el rau-rau del cap
    Enmig de l'estómac, i aquestes vísceres que senten
    Basques de tot allò que ens envolta, com un verí
    Que hem d'engolir, junt amb la queixa i la rebel·lia.

    Jorns de buidesa interior i de dèficit d'abraçades,
    Si el xim-xim és diluvi que ens deixarà sense llar
    I amb el discurs de trista comicitat d'un míser clown.

    Vetlles eternes de decisions i de condicions subjugades,
    Entre fantasmes en blanc i negre, del passat, mentre un
    Putxinel·li creu que ens governa, minúscul gran dictador.



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.