NANOREPTE 938: Aquell/a mestre/mestra

Companys relataires,

Ja ha finalitzat el temps de presentació de treballs al Nanorepte 938 i tan sols tenim la col.laboració de tres persones, kefas, Joan G.Pons i Vicent Terol. Podria allargar el termini establert, però crec que seria provocar una situació forçada.

És per això que proposo que els tres participants decideixin què cal fer en aquest moment de davallada del Nanorepte. Si consideren que malgrat el poc èxit que últimament té cal ser optimistes, obriré amb molt de gust una votació per poder saber qui s’ha de fer càrrec de la nova convocatòria, però si decideixen que el repte ha de dormir durant algun temps, ho comprendré perfectament. És evident que la revifada que preteníem donar-li no ha tingut gaire èxit… El ble encès amb què comptava el Nanorepte temps enrere s’ha anat apagant a poc a poc de la mateixa manera que també s’han extingit d’altres reptes.

Repeteixo, però, que si els participants manifesten el desig de no suspendre’l, convocaré una nova votació. Ells tenen la paraula.
brins


Aquests són els nanos que s’han rebut i que agraeixo:

ONZE
kefas |

El deu de nou es va quedar buit. Ho havia fet tant bé, que el mestre li posà un onze

.
 RUMIAR
kefas |

El meu mestre deia que era com un rumiant Devia ser perquè cada dia, abans de dormir, rumiava una estona.


 Darrer fila
Joan G. Pons
El mestre el colocar al darrer de la fila. Sols tenia un
projecte. I va guanyar .


 A viatjar
Joan G. Pons |
]
En el batxillerat un mestre ens deia Bon día i Bon viatge a descobrir coneixements. Molt interessant.


Novembre
Vicent Terol |

Fa quaranta anys, vaig perdre el control amb aquell mestre. Malgrat la cicatriu que em queda, hui li porte flors.