Melorepte257: L'estaca, de Lluís Llach (votacions)

Aquí teniu les tres aportacions, d'un Melorepte que s'ha allargat una miqueta per si hi havia ressagats, Gràcies a tothom, i ara podeu votar el poema que més us hagi agradat, des d'ara fins demà diumenge a les 18h. Els textos són els següents:


01-Vera llibertat

Cançó d'albada
cançó de primavera
cançó d'esperança

vibra la veu jove d'en Llach
nord enllà de la frontera
que el dictador respira encara

patrimoni dels catalans
manllevat pels polonesos
cant internacional

crida a la subversió
cant a la llibertat
i la solidaritat

raça de licantrops
l'estaca invisible
és el llinatge fals


02-DESLLIGUEU-ME...

Deslligueu-me…
desfeu-me nusos i lligams.
Vull trepitjar amb llibertat
aquest espai de terra pròpia
on em neix la rosella i el blat;
vull sentir molt viu el caliu
de no ser un ocell captiu.


Deslligueu-me…
Estic voltada de pluja
i se m’entelen els ulls
per tanta sang vessada;
les hores em passen folles
i vull espenyar per barranc
la ferida de fa molts anys.

Deslligueu-me…
Vull sentir cants de lluna nova
que despertin silencis llargs,
que alliberin somnis encadenats.
Vull caminar prop de ginesta
que em destil•li olor d’identitat.


03-Seguir lluitant

L’avi Siset em parlava
d’això fa molt de temps ja
em parlava de la estaca
fins que la varem tombar.

Ara a mi em toca ser l’avi
i una altre estaca he trobat
i al net li dic que no es cansi
de contra a totes lluitar.



d.