Melorepte250: This Is England, d'It Bites (votacions; obertes a tothom)

Tres poemes bells, i vint-i-quatre hores per votar-ne els dos que, per ordre de preferència, us hagin agradat. Hi podeu votar els autors i les autores de la pàgina, a banda dels tres participants. Fins demà, dissabte, a les 17h. Els textos:

01-Creixia el vespre

Creixia el vespre de l’estiu calent,
el blau del cel, tot daurat, resplendia,
la solitud s’aturava un moment
a contemplar com el dia finia.

La lluna nova obria el seu esplet,
irradiava llum de conca marina,
la solitud obria el seu palmell
per rebre el raig de la llunyana amiga.

Queia la nit de brisa olorosa
enmig dels arbres somiosos i lliures,
la solitud s’adormia una estona
fins despertar-se de cop amb un gran xiscle.


02-Aire

Sóc un ésser dreçat, sol en la nit,
caminant per una càlida avinguda.
Els arbres de vida secreta
potser pensen que vaig a un ball,
amb el meu vestit de festa,
i no cap a un destí desconegut
on només l'aire regna.


03-Petita meva

Vestida amb la pell ben tendra,
les galtes color passió,
sang que brolla desbocada,
i ànsies de grans amors
que retens a la mirada.

Descarada joventut
d’un món que mai no s’atura,
problemes només pels grans,
molta insolència i ni una
sola llàgrima a la cara.

El sol es lleva per tu
amb la seva llum daurada,
però quan el temps ja t’atrapi
i es marceixin els teus ulls
jo et faré costat encara.


I la meva aportació, fora de concurs:

00-Hòrrida demència (fora de concurs)