Detall intervenció

Melorepte250: This Is England, de It Bites

Intervenció de: deòmises | 23-07-2014

O qualsevol terra, nadiua o heretada, que estimem. Escolteu aquesta melodia progressiva, que us durà per les Illes Britàniques, potser. O potser us recordi paisatges més coneguts, familiars, inclús inventats, llegits en novel·les o en poemes.

Us deixo el vídeo, i també la lletra. Teniu temps fins el proper divendres, 1 d'agost de 2014, a les 17h. Endavant les muses!

I la lletra:

Watch strap tight, he reels from indifference
Out of sight, emotional severance he pays to you
It’s a walk in the park, it’s a steal
So we all fall down at your heels

Watch strap tight, he’s dreaming of reverence
Splintered light to feel insignificance
I’ve got plenty of time for you
I’m so ready to fly with nowhere to fly to
Pick yourself up just today
Can we get it together not throw it away
At the end of the day, you’re going home

You find you’re empty but it’s way too late
An open letter was a quiet refrain
And when you hit the gas hard but the stop sign numbs
Can you hold yourself back when the red mist comes?
Yeah, when the red mist comes

Is it worth the mention this is not her fault?
But you never worked it, so plain to see
As the kids run screaming when the hand comes down
Is it your ideal democracy?
As the red mist comes
(As a point returns, we’ll find you now)
As the red mist comes
(Always be one step behind you now)
As the red mist comes
When there’s nothing left, what will remain?
Can you learn to find yourself again?

Through the wire comes the call
There’s a family snapshot now discarded
You’re going to join the ranks of the disenchanted
Good for you, it’s coming true
Through the wire, through it all
There’s a time to leave the past behind you
Come and join the throng of the disenfranchised
Good for you, so coming true

This is England, and you love me
I am England, yeah you love me

So much to learn, and so little time
There will always seem a thousand ways to be
(Through the wire, when you fall)
There’s a picture that you’ve gone and broken
Try to tell them that in polite and pleasant company
It’s not for free

This is England, and you love me
I am England, yeah you love me

For the attention for Mr Fibes
We have always had utmost faith in your abilities as an employee
It has however come to our attention in recent months
That you have been caught interfering, interfering in the worst possible way
You have clearly gone fishing, gone fishing

There once was a vicar who walked in this garden
No flowers would bend for him
He praised all the people who carried his crosses
And never confessed to his sin
There once was a mother who died in a hospital ward
In all dignity
She never expected from those who surrounded her
Giving all that she could give

Mother, look what you’ve done now
You’ve unravelled the masses
And shattered the sacred cow
Of all of the laws we should follow remorse
Some should be broken
And others we choose to ignore

La la la, la la la

Mother, could I be wrong now
It’s a million to one
But I’ve always been sure somehow
These righteous remarks throwing stones in the dark
After all of these years, I’m still thinking of you

La la la, la la la

At the end of the day, at the end of the day
I’m going home
I’m going home

d.

Respostes

Creixia el vespre
diamant | 24/07/2014 a les 16:24

[Respondre]

Creixia el vespre de l’estiu calent,
el blau del cel, tot daurat, resplendia,
la solitud s’aturava un moment
a contemplar com el dia finia.

La lluna nova obria el seu esplet,
irradiava llum de conca marina,
la solitud obria el seu palmell
per rebre el raig de la llunyana amiga.

Queia la nit de brisa olorosa
enmig dels arbres somiosos i lliures,
la solitud s’adormia una estona
fins despertar-se de cop amb un gran xiscle.

Aire
dracmagic | 25/07/2014 a les 00:44

[Respondre]

Sóc un ésser dreçat, sol en la nit,
caminant per una càlida avinguda.
Els arbres de vida secreta
potser pensen que vaig a un ball,
amb el meu vestit de festa,
i no cap a un destí desconegut
on només l'aire regna.

Petita meva
magalo | 29/07/2014 a les 00:51

[Respondre]

Vestida amb la pell ben tendre,
les galtes color passió,
sang que brolla desbocada,
i ànsies de grans amors
que retens a la mirada.

Descarada joventut
d’un món que mai no s’atura,
problemes només pels grans,
molta insolència i ni una
sola llàgrima a la cara.

El sol es lleva per tu
amb la seva llum daurada,
però quan el temps ja t’atrapi
i es marceixin els teus ulls
jo et faré costat encara.

Hòrrida demència (fora de concurs)
deòmises | 29/07/2014 a les 13:17

[Respondre]

Començo a cercar entre mapes i astrolabis
El meu lloc enmig dels arxipèlags i de les mars,
Abans que la demència per tu i pels teus llavis
Em faci caure en els esculls creient que són fars.

Romeu i nàufrag, m'engoleix l'ona en terra ferma
I desplego el velam de la buidor per recollir brises
Malaltisses i flèbils, l'esperança esquàlida i erma
Del teu retorn després de l'adéu amb què no avises.

Començo la llar per la teulada, entre errors i glavis,
En la desorientació de no desxifrar el tot on les parts
Que el formen són un trencaclosques incomplet, espars.

Nàufrag i romeu, m'atrapa la duna després d'haver-me
Embolcallat la marea hòrrida, mentre obtinc les divises
Que em diuen que això és la vida, sota un cel que allises.

d.

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

Melorepte250: This Is England, de It Bites

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats