Detall intervenció

Melorepte 179 : Luis Alberto Spinetta---4.Fuji (Mtv Unplugged)

Intervenció de: Marc Freixas | 13-02-2012

L'autèntic poeta del rock argentí ens va deixar meravelles en forma de cançó.
Una d'aquestes grans cançons és Fuji, tocada en un acústic que va gravar l'any 1997 per a la cadena Mtv.
Fuji és especial. Escolteu la cançó des del començament i entendreu què vull dir.
Deixo a les vostres mans el fet de descobrir aquest monstre musical... deixo que la poesia o la prosa poètica penetri a totes les ànimes que desitgin fer-ne quelcom ple d'art.
1 poema/prosa poètica per autor fins dijous 16 de febrer a les dotze de la nit.
Gaudiu i creeu!!!

http://www.youtube.com/watch?v=CIu8Dq4f2-Y

-no en sé més... si algú vol fer un enllaç millor, endavant!!-

Respostes

RE: Melorepte 179 : Luis Alberto Spinetta---4.Fuji (Mtv Unplugged)
Núria Niubó | 13/02/2012 a les 12:44

[Respondre]

Lletra de la cançó " Fuji "
Núria Niubó | 13/02/2012 a les 12:57

[Respondre]

Has dejado noches,
noches del adiós,
la certeza de tus ojos,
cree que me voy...

Has dejado un cielo,
para amanecerlo a la vez, allí...

Cruzas solo puentes,
puentes entre ti,

Las flores y el silencio,
son cosas de tu amor,

Has dejado un río,
para atravesarlo a la vez, allí...

Y es que me espera,
y cobijo me dará,
entre sus manos,
hasta que luego venga Fuji,
con el mundo...

Y me hace las señales,
con las piernas,
desde un punto de la calle desolada,
y es que puedo soportar,
esta distancia,
y es que te has impreso en mí,
como una luz...

Cruzas solo puentes,
puentes entre ti...

Las flores y el silencio,
son cosas de tu amor,

Has dejado un río,
para atravesarlo a la vez, allí...

Y es que me espera,
y cobijo me dará,
entre sus manos hasta que luego,
venga Fuji con el mundo...

Y me hace las señales,
con las piernas,
desde un punto de la calle, desolada,
y es que puedo soportar esta distancia,
y es que te has impreso en mí,
como una luz...

El termini s'allarga fins dimecres 22 de febrer a les dotze de la nit... animeu-vos!!n+
Marc Freixas | 16/02/2012 a les 11:41

[Respondre]

No tinguis por
Keia la | 21/02/2012 a les 14:56

[Respondre]

No tinguis por.
T’escortaré en el teu camí fins a les portes del firmament. I
quan no puguis defugir més el seu reclam ens direm adéu.
Sense allunyar-nos.
En el silenci, certificaré amb llàgrimes el nostre amor inacabat, i
de tant en tant, ens trobarem, allà, on comença el final i acaba el principi.
No tinguis por.
He guardat per tu, un cel blau i clar que serà només nostre.
Quan ho vulguis, el contemplarem alhora.
Trencarem distàncies. I els nostres cors
tornaran a sentir la calidesa que ens amarava amb només una mirada.
No tinguis por.

Interferències
deòmises | 22/02/2012 a les 05:41

[Respondre]

Jugues. He d'escriure't. Paper. Tinta. Començo...

Una mar d'oliveres,
Un temps fet d'esperes,
I et miro amb el pit patern
De qui estimes i amb qui restes.

M'aturo. Penso.
Com una promesa, així és com se m'acut definir la teva arribada. Després de penúries, de mals tràngols oferts per la vida, apareix la Llum. Perquè -de ben segur algun home savi ja ho devia pensar-, després de la foscor, ha de venir el període lluminós del dia. I aquesta alba, aquest començament de jorn duu el teu nom, tendre, fràgil, fresc, però alhora fort, aspriu, acerós. Contra el pas del temps, contra l'obscuritat del dolor futur i pretèrit. Per això t'estimo, com la Mar que m'acull en la seva sina cap al tard, quan l'ocàs és la perla negra de la bellesa perdurable. Perenne...

He de seguir, però, escrivint-te...

I la teva escalfor
Fa desaparèixer la tristor
D'aquesta vida, llarg hivern
Del què llimes les seves arestes.

M'aturo. De nou. Els teus xiscles enjogassats... Aspiro i torna la memòria.
Hi ha aromes que transporten el pensament cap al record, com si la memòria estigués formada per brins amalgamats d'experiències, sensorials quasibé totes. Orenga, raig de sol, pluja, llessamí, infusió de clau...

O el suc d'una taronja acabada de collir, o la torrada amb l'oli deixat reposar a l'ampolla, o el vellut d'una copa de vi al paladar... O potser el tacte de la roba neta i eixuta, suau i aromatitzada pel sol, per la brisa i per aquella olor peculiar que t'embolcalla, la frescor de la rajola humida després d'una dutxa, o la calidesa del full d'un llibre que llegies... O la piuladissa dels ocells en començar el dia, o les persianes en ésser apujades, o la teva veu just abans d'obrir els ulls... O el raig de sol que reposa en la teva mirada, o la visió de la Mar pentinada per l'aire, o un passeig solitari cap a l'espectacle de l'ocàs...

Potser això és la joia absoluta... I amb tu al meu costat, Llum, la Vida...

De nou intento escriure
Sobre la llum del teu somriure,
Filla, la claror que em revifa.

S'atura la mà. Desitjo cridar-te.
Vine, acompanya'm, i teixiré per a tu els vestits més bells que puguis imaginar, les vestes més simples i pures que vulguis tenir. Amb aquestes meves mans humanes, que esperen la suavitat del teu caparró de nena dolça.

Fruit deliciós, gest de gràcil inquietud, passejarem pel Bulevard dels Equilibris, on les passes que fem són bocins de núvol en el cel estès damunt de la Mar? Voldràs explicar-me els teus somnis, de fragilitat en despertar?

Vine, filla meva, i t'oferiré la calma a recer dels meus braços, que, paternalment, t'embolcallen, Llum meva, claredat.

I sols em neix l'abraçada
En veure't la verda catifa
De tendresa al fons de la mirada.

Deixo paper, ploma, tinta, silenci. Correré a cercar-te. A gaudir dels teus jocs, filla meva. Seguiré escrivint-te quan resposis. Intentant-ho almenys...

d.

Frangible
Carme Cabús | 22/02/2012 a les 23:15

[Respondre]

Ei, amb un quart d'hora de retard però és que no m'arrencava l'ordinador. Si de cas, Marc, a causa del retard, no me'l comptis per al concurs.

Frangible

Amor, nit interpretada,
dos cossos prop de l’abisme,
bressolant en la barcassa
inestable de la vida.

Amor, solitud negada
dins l’oceà sense riba,
quan fa cap el temporal
s’enfonsa quaderna i quilla.

Amor, alta torre clara
d’una casa modernista,
es clouran els finestrons
i esdevindrà sols l’asfíxia.

Amor, frangible passera
per transitar nit i dia,
si t’arriba l’estocada
et cobrirà l’agonia.

Respon a aquesta intervenció

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

Melorepte 179 : Luis Alberto Spinetta---4.Fuji (Mtv Unplugged)

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Ajuda'ns amb un donatiu

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats